Resultats de la cerca

Es presenta en forma de cristalls d’un color tirant a marró que es fonen a 200°C És emprada per a tenyir els teixits animals i els corpuscles nuclears

Es presenta en forma de cristalls d’olor característica, que s’embruneixen per l’acció de la llum o de l’aire És emprat com a expectorant i antisèptic

És un mineral incolor o blanquinós, translúcid i de lluïssor vítria Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls prismàtics, però es pot presentar també en agregats i en crostes

Mineral que es presenta en masses, dendrites o aurèoles, i mai en cristalls definibles És negra o blavosa, dúctil, i se sol trobar com a pigment en calcites espàtiques

El seu color depèn molt del de la dentina És d’estructura prismàtica, formada per substàncies inorgàniques en el 96%, fonamentalment cristalls d’hidroxiapatita Embriològicament és d’origen ectodèrmic

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, bé que aparentment és tetragonal Els cristalls són incolors i clars Té una duresa de 4,5 i una densitat de 2,26

Mineral en cristalls aïllats o implantats, ròmbics, de color marronós o rogenc fosc i lluïssor adamantina Té una duresa de 5,5-6 i un pes específic de 4,1

Cristallitza en el sistema ròmbic, formant petits cristalls incolors o blancs sobre els prismes de beril o en les geodes de pegmatita Té duresa 6 i pes específic 2,6

Cristallitza en el sistema monoclínic, i forma cristalls prismàtics aplanats d’exfoliació clara i color blanc, gris, verd clar o poma Té duresa, 2,5 i pes específic 3,07

Cristalls grocs que es fonen a 241°C, solubles en alcohol i d’altres solvents orgànics El seu clorhidrat és, en solució aquosa, una de les substàncies de més elevada fluorescència