Resultats de la cerca

Ingressà en el Futbol Club Barcelona la temporada 1910-11 Aquella campanya, en què jugà de davanter centre, marcà 41 gols en 20 partits i fou el màxim golejador de l’equip La temporada següent retornà a les illes Britàniques, però es desplaçà a Barcelona per jugar tres partits, en els quals marcà 2 gols Amb el Barça guanyà una Copa d’Espanya 1912, un Campionat de Catalunya 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912

Davanter, ingressà al Futbol Club Barcelona 2001-04, 2006-07 procedent del River Plate Com a barcelonista, sumant les dues etapes, disputà 205 partits i marcà 92 gols Guanyà una Supercopa d’Espanya 2006 Ha estat més de 40 vegades internacional i ha participat en la Copa del Món 2006 Amb l’Argentina guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i el Mundial sub-20 2001, en què fou elegit millor jugador

Davanter, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1998-2006 procedent de Vélez Sarsfield de Buenos Aires, on havia guanyat quatre Lligues, una Supercopa, una Recopa, una Copa Libertadores i la Copa Intercontinental Amb l’equip blanc-i-blau, disputà 152 partits a primera divisió i guanyà la Copa del Rei 2000 La temporada 2003-04 fou cedit al Tenerife, i el 2008 es retirà jugant al Castelldefels Fou internacional pel seu país d’origen en 3 partits

Davanter format a l’Olot, on fou dos cops campió de tercera divisió La temporada 1983-84 ingressà a l’Espanyol Amb l’equip blanc-i-blau, s’arrenglerà en 27 partits de Lliga i marcà tres gols durant dues temporades Després jugà amb els equips de l’Hospitalet, el Figueres, l’Alacant, el Mollerussa, l’Olot, el Roses i, per últim, de nou amb l’Olot En retirar-se ha entrenat a les categories inferiors de l’Olot

Es formà com a davanter a les files de la Unió Deportiva Hospitalet Posteriorment jugà a l’equip amateur del FC Barcelona 1940-43 i disputà un únic partit amb el primer equip al febrer del 1943 També jugà a l’Europa 1943-46, l’Horta i el Sant Boi Guanyà una Copa Federació 1944 Es retirà l’any 1948 i des de llavors fomà part de la directiva de l’UD Hospitalet, posteriorment Centre d’Esports l’Hospitalet

Pioner del futbol català, fou davanter El 1900 jugà amb l’Escocès Futbol Club, format per membres de la colònia escocesa que treballaven en una fàbrica de Sant Andreu El 1901 passà al FC Barcelona i el 20 de gener d’aquell any marcà el primer gol en competició oficial del club blaugrana Fou en la Copa Macaya, en un partit contra l’Hispània, equip en el qual jugà les dues edicions següents de la mateixa competició 1902, 1903

Jugador de cesta punta, fill de Manuel Balet Crous Membre del Club Vasconia, es proclamà onze vegades campió d’Espanya en la posició de davanter 1946, 1948-53, 1955-58 Les seves parelles foren Teodoro Barasona 1948-49, Antoni Amat 1950-51 i 1957, A Bastart 1946 i el seu germà Joaquim 1952-53, 1955-56 i 1958, amb el qual fou campió del món 1952 i subcampió 1958 Es retirà el 1962 i fou seleccionador estatal 1970-73

Davanter que s’inicià en les categories inferiors del Club Deportivo Laredo Jugà al Real Valladolid, a la Unió Esportiva Lleida 1991-92, un altre cop al Valladolid, al Real Madrid, al Racing de Santander, al Deportivo de la Corunya i al Reial Club Deportiu Espanyol 2004-05 Feu un gran paper en la seva etapa al Lleida, on marcà 14 gols Jugà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i guanyà la medalla d’or

Actuava de davanter i milità en diversos clubs catalans el Reus Deportiu 1993-94, el Gimnàstic de Tarragona 1994-96 i la Unió Esportiva Lleida en dos períodes 1996-2000 i 2004-06 Entremig jugà dues temporades a primera divisió amb el Vila-real El 1998 disputà un partit amb la selecció catalana Es retirà prematurament a causa d’una lesió l’any 2006 Posteriorment, exercí de director esportiu al CF Reus Deportiu, la UE Llagostera, la UE Lleida i el CE Sabadell

Davanter que debutà a la segona divisió la temporada 1966-67, amb el CF Calvo Sotelo de la seva ciutat Fitxat pel FC Barcelona, procedent del Rayo Vallecano, debutà a primera divisió el 1971 i fou campió de Copa aquell mateix any Al final de la temporada següent fou traspassat al Granada, on jugà cinc temporades 1972-77 Posteriorment fitxà pel Palència, a segona B, on acabà la seva trajectòria esportiva el 1979 Fou internacional amateur en tres ocasions al final del 1969