Resultats de la cerca

Durant la dècada de 1950 dirigí l’equip femení del Colegio Mayor Posteriorment passà a jugar i a entrenar l’Hispano Francès, equip amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1964 i disputà partits de la Copa d’Europa L’any 1965 marxà al Club Natació Badalona, que jugava a primera divisió, i dirigí l’equip fins a mitjan dècada dels setanta Durant aquesta època també fou preparador d’àmbit estatal

Fou professor de la Universitat de Harvard Dirigí nombroses expedicions a distints llocs del món per observar els eclipsis totals de Sol A partir del 1894 dirigí la installació de l’observatori de Flagstaff, a Arizona L’any 1898 descobrí el novè satèllit de Saturn, Febe, i dos anys després un altre, al qual donà el nom de Temis, bé que aquest darrer desaparegué ràpidament de l’observació Estudià també la Lluna

Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar Catedràtic de patologia mèdica a Barcelona des del 1944, dirigí l’Escola de Càrdio-angiologia de la Universitat de Barcelona 1952 El 1955 fundà els Archivos Españoles de Medicina Interna i des del 1959 dirigí la Colección Española de Monografías Médicas Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1958-66

Fou deixeble de Giné i Partagàs Publicà Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales Dirigí fins el 1895 el manicomi de Sant Boi de Llobregat, on feu grans reformes Participà activament en la construcció de l’ Institut Pere Mata , de Reus, que dirigí, conjuntament amb Rodríguez Méndez Contribuí també a la creació de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona, de la qual fou el primer president 1911

Estudià a Madrid i amplià estudis amb Luigi Mancinelli Dirigí la banda del cos d’enginyers de Madrid 1897 i més tard la municipal de Sant Sebastià Guipúscoa Fou catedràtic de conjunt instrumental del conservatori de Madrid i mestre de la capella reial de música Dirigí òperes al Teatro Real i sèries de concerts a diverses ciutats Compongué prop de cinquanta sarsueles, com Los amarillos i El naranjal , peces per a piano i música instrumental

Actuà a la companyia d’Enric Borràs i el 1900 marxà a l’Amèrica del Sud De retorn a la península Ibèrica el 1913, obtingué una gran popularitat com a actor còmic al Parallel i dirigí la companyia del Romea Escriví texts per a varietats, com la sèrie de Monterograff 1914-15, vaudevilles i un gran nombre de comèdies A Montserrat 1925, Jazz-band 1927, Els capells d’En Cunill 1927, etc Dirigí el diari La Noche

Diputat, a partir del 1901, i senador Participà en l’informe sobre la transformació de l’impost de consums, qüestió sobre la qual escriví diversos treballs, com La reforma del impuesto de consumos 1899, publicat en la Revista de Economía y Hacienda , que dirigí i on el 1917 donà a llum un article polèmic Existe en España una oligarquía político-financiera Dirigí també la Revista Nacional de Economía 1916 i fou redactor en cap del Diario Mercantil

Després de realitzar diversos curtmetratges, el 1966 dirigí Här har du litt liv ‘Els focs de la vida’ i Am Stram Gram 1967 El 1972 féu Utvandrarna ‘Els emigrants’ i Nybyggarna ‘El nou món’ que conegueren un èxit notable tant dins de Suècia com a fora Altres films seus són Zandy's Bride 1973, Hurricane 1978, Ingenioer andress luftfaerd 1982 Posteriorment dirigí el documental Sagolandet 1988 i el llarg-metratge Il Capitano 1991, premiat a Berlín

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on fou deixeble de B Bartók El 1909 debutà amb Carmen al capdavant de la companyia de l’Òpera Còmica de Budapest i l’any següent fou nomenat director d’orquestra del Landestheater de Ljubljana, on romangué fins el 1914 Aquest darrer any passà a la Staatsoper de Dresden, ciutat on el 1919 dirigí l’estrena alemanya de La dona sense ombra , de R Strauss Posteriorment actuà a Roma i Barcelona, i el 1928 es traslladà als Estats Units, on s’installà i es naturalitzà Dirigí als teatres d’òpera de Filadèlfia 1932 i…

S’inicià a Graz amb WA Remy i, després d’una etapa a Leipzig, el 1883 fou deixeble de F Liszt a Weimar El 1884, quan ja havia estrenat diverses obres pròpies, començà a exercir de director suplent a l’Òpera de Königsberg L’any següent fou contractat a Danzig per dues temporades, i més tard dirigí a Hamburg i Mannheim, fins que, finalment, el 1891 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i dels concerts reials El 1898 dimití el seu càrrec a l’Òpera, però continuà amb els concerts fins el 1907 El 1908 substituí G Mahler a l’Òpera de Viena, però hi renunciá el 1911, si bé seguí al…