Resultats de la cerca
Es mostren 1220 resultats
Vicent Alarcon i Macià
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Espardenyer d’ofici, posseïa una gran facilitat per a la improvisació i publicà nombroses composicions poètiques i articles de tarannà costumista i jocós en periòdics com “Trabajo”, “La Libertad” o “Nueva Illice”, que habitualment signava com El fregior o Un home flac De gran, exercí de mestre particular en els masos del camp d’Elx A banda de, composicions líriques, és autor de diversos sainets illicitans com Un diumenge en casa d’un colomista , Un cobrador d’aprèmit , o Un autor de poca llum , La política del dia , i, el més popular de tots, El Tenorio d’Atzavares 1891
Santa Cristina
Santuari
Santuari del municipi de Lloret de Mar (Selva), enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel S les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic.
El santuari existia com a ermita ja l’any 1376 l’edifici actual fou iniciat el 1764 té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos exvots S'hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia , que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d’"amorra sa relíquia” quan la barca que la duu toca la platja
el Palà de Torroella

Palà de Torroella, a Navars
© Fototeca.cat
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial del municipi de Navars (Bages), a l’esquerra del Cardener.
Ofereix la imatge típica de les colònies fabrils les installacions industrials acompanyades pels grups de cases dels treballadors, l’església —dedicada a la Mare de Déu de la Mercè— i la residència dels propietaris Celebra la festa major el diumenge proper al 21 de juliol L’origen de la Colònia del Palà de Torroella oVell es remunta a l’any 1877, quan Esteve Valls i Pasqual i Joan Palà i Valls constituïren la societat Esteve Valls i Companyia amb l’objectiu de construir una fàbrica de filats i teixits de cotó Aquesta societat es dissolgué al començament del segle XX, mentre que s…
Ossera

Ossera, a la Vansa (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), aturonat a 1 250 m alt., a l’interfluvi de la vall d’Ossera i el torrent de la Collada, al vessant N del coll de Vernús, al massís de Port del Comte.
Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet
la Bastida d’Hortons

Vista de la torre del castell de la Bastida d’Hortons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 950 m d’altitud, a l’esquerra del barranc de Pedralapenya i a l’esquerra del Segre, al peu de la serra de Cadí.
S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
Catàstrofe ecològica als límits del parc nacional de Doñana
Un dipòsit que contenia 5 milions de m3 d’aigua fortament contaminada, utilitzada per a rentar pirites de les mines d’Aznalcóllar, es trenca per un moviment de terres en l’àrea d’influència del parc nacional de Doñana Els murs de contenció fets amb urgència dissabte i diumenge desvien l’aigua cap al Guadalquivir i eviten que passin pel centre de Doñana Malgrat això, l’impacte ecològic afecta unes 20 ha del Parc Natural de l’Entorn de Doñana, a més de 4000 ha de conreus El dipòsit ja havia estat denunciat per diverses entitats ecologistes, que havien advertit del perill que…
el Querforadat
el Quer Foradat amb els Pirineus, nevats, al fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 380 m alt., al peu de la serra de Cadí, a llevant del tossal del Quer o tossal de Cal Pubill, damunt la riba esquerra del riu del Quer .
És edificat a redós del seu roquer, des d’on gaudeix d’un magnífic panorama sobre les parets de la serra de Cadí És un bon centre d’excursions vers el sector més septentrional de les canals Baridana, de l’Ordiguer i del Cristall L’església parroquial del Querforadat és dedicada a sant Genís, i en depèn l’església del veïnat de Barguja Al marge dret del riu del Quer hi ha petites cavitats d’interès espeleològic La festa major se celebra el diumenge després del 15 d’agost L’antic castell del Quer és situat al roquer del poble, que és vinculat històricament al Baridà i…
Georgij Apollonovič Gapon
Història
Eclesiàstic i reformador social ucraïnès.
Preocupat alhora per les males condicions de vida del proletariat rus i per l’ascens del socialisme revolucionari, defensà un tsarisme benèvol d’arrel cristiana Fundà l’Assemblea Obrera 1904 i, en el curs dels esdeveniments que donaren lloc a la Revolució Russa del 1905 organitzà, en connivència amb la policia, la manifestació pacífica a Peterburg del gener d’aquest any, que acabà en l’anomenat ‘diumenge sagnant’, en el qual moriren milers d’obrers a mans de la policia, malgrat el compromís secret d’aquesta de no intervenir-hi Exiliat a Londres, Gapon responsabilitzà directament…
Avià

Avià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la dreta del Llobregat, a la zona de contacte entre els Prepirineus (cingles de Coforb) i les vores de la Depressió Central.
Situació i presentació Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit SW i desguassa al Llobregat dins del terme de Casserres A l’W limita amb el terme de Capolat, al SW i S amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’E, amb el terme d’Olvan El municipi inclou els nuclis de població següents els pobles d’Avià, que n’és la capital, i de Graugés, la caseria d’Obiols, les colònies de la Plana i Cal Rosal anomenada també Colònia Rosal, compartida amb els termes d’Olvan i Berga, on es…
Can Pons

Vista parcial de les naus de la colònia industrial tèxtil Can Pons i de l’esglèsia neogòtica de Sant Josep
© Fototeca.cat
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial tèxtil (Manufactures Pons) del municipi de Puig-reig (Berguedà).
Fou fundada el 1880 per Josep Pons i Enrich Des d’un punt de vista arquitectònic i urbanístic és molt interessant Hi ha un impressionant bosc i un jardí que envolta les dues torres neomedievals dels propietaris la vella, construïda abans del 1885, i la nova, inaugurada el 1897, el xalet del director, l’església neogòtica de grans dimensions de Sant Josep 1887 i el panteó familiar 1907 —ambdues obra de l’arquitecte modernista Josep Torres i Argullol—, l’escola, la casa convent 1893 i el teatre Prop de la fàbrica hi ha els habitatges plurifamiliars i la zona de serveis La fàbrica funcionà fins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina