Resultats de la cerca
Es mostren 2098 resultats
Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles
CEE
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat prevere 1951, el 1953 es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca, i del 1951 al 1967 fou rector i arxipreste de Tavernes de la Valldigna la Safor Traslladat aquest any a la parròquia de Sant Ferran València, hi exercí de conseller de la Joventut Obrera Cristiana JOC i de responsable de la formació dels diaques, i posteriorment fou delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar Nomenat bisbe de Tortosa 1969, hi celebrà un sínode diocesà 1989 Membre destacat de la Conferència Episcopal Espanyola CEE, formà part de la Comissió…
Ponç de Vilaró
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic
Bernat Vilanova
Cristianisme
Eclesiàstic.
Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes , text gramatical per a l’ensenyament del llatí amb exemples en català Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics —A Nebrija, però, no hi és esmentat— i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris
Cosme Damià Savalls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou catedràtic de grec 1524 i oratòria 1530 a la Universitat de València Publicà, entre altres obres, Oratio paraenetica de optimo statu reipublicae litterariae 1531 Deixeble de Joan Andreu Estrany, contribuí a la difusió del llatí ciceronià, dins l’ideal humanista
Antoni Figuera i Garcia
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de la seu de Mallorca Fill del mercader Antoni Figuera i Dameto, heretà una fortuna important, que li permeté de subvencionar la sumptuosa capella i el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1715-20, l’altar de Sant Martí i les reixes del portal des Mirador 1734 de la seu mallorquina Fou rector de la Universitat Lulliana 1745
Antoni Bernabeu
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou beneficiat a Alacant i més tard ardiaca de Morvedre a la seu de València D’ideologia liberal, el 1820 fou nomenat diputat a corts lluità contra els absolutistes i especialment contra la inquisició L’any 1823 emigrà a Londres Publicà escrits de caràcter politicoreligiós, com és ara Juicio histórico, canónico y político de los derechos de las naciones sobre los bienes eclesiásticos 1812, que li valgué un procés de la inquisició, tot i que després fou absolt El 1823, en ésser instaurat a València per l’arquebisbe Simón López un dels primers tribunals de la fe, Bernabeu en protestà des de…
Josep de Ninot
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de Girona, fiscal de la inquisició i auditor del tribunal de la Rota Bisbe de Girona 1664-68 i de Lleida 1668-73 Hom li atribueix un tractat anònim, en castellà, imprès a Saragossa el 1668, sobre la Calificación que merecen los delitos de herética pravidad en los reinos españoles
Pere Joan Nicolau i Berga
Cristianisme
Eclesiàstic.
Mínim 1665, fou lector de teologia, qualificador de la inquisició i provincial de la de Mallorca Escriví Crónica de los conventos de la Provincia de Mallorca de la orden de mínimos , que ha restat inèdita
Francisco de Navarra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill natural de Pedro de Navarra y de Lacarra, vescomte de Muruzábal, mariscal de Navarra, i d’una Hugalde Fou nomenat prior de Roncesvalls 1518 i poc després completà els seus estudis de dret i teologia a Tolosa Llenguadoc, París i Salamanca, on fou rector el curs 1529-30 Inquisidor del Sant Ofici des del 1539, conservà aquest càrrec després d’ésser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1542 El 1545 fou nomenat bisbe de Badajoz i assistí al concili de Trento En tornà al cap de poc, i Carles V el nomenà president de la cancelleria de Granada, càrrec que refusà i tornà al concili, on prengué part…
Pau Naudó
Cristianisme
Eclesiàstic.
Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816 En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada 1825 i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi Nomenat bisbe de Nevers 1834, on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern Les seves…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina