Resultats de la cerca
Es mostren 1996 resultats
enverinament
Intoxicació produïda pel verí que injecten en mossegar o picar diferents animals (serps, escorpins, aranyes, abelles, etc).
Per a contrarestar l’efecte de l’enverinament hom empra antídots, el més corrent dels quals és el sèrum antiofídic
projecció Eckert IV
Cartografia
Tipus de projecció pseudocilíndrica en què els meridians són corbes el·líptiques equidistants sobre cada paral·lel.
És equivalent, per la qual cosa hom l’empra per a fer mapamundis en què cal representar distribucions de superfície
marroquí
Tecnologia
Dit de la pell, especialment de cabra, adobada pel procediment marroquí.
Presenta un dibuix de gra característic, i hom l’empra en la fabricació de carteres, portamonedes, objectes d’adorn, etc
compensació oculta
Dret canònic
Compensació que no es fa pública.
Hom empra aquest mètode quan altrament no es podria complir el deute i per a evitar el dany del deutor
ex cathedra
Cristianisme
Locució que significa ‘des de la càtedra’.
Hom l’empra quan el papa, en virtut del seu magisteri, defineix veritats relatives a la fe o als costums
artemisina
Bioquímica
Principi amarg present en diverses artemísies, com el donzell marí.
Forma cristalls que es fonen a 203°C, solubles en alcohol i en aigua calenta Hom l’empra com a aperitiu
guix
Guix
Construcció i obres públiques
Material per a la construcció obtingut per calcinació del sulfat de calci dihidratat.
Hom l’empra principalment com a material de recobriment i, menys sovint, com a material d’unió de poca resistència
curarina
Farmàcia
Alcaloide del curare.
Hom l’empra en cirurgia com a coadjuvant de l’anestèsia general i per a evitar convulsions en diverses malalties
golfo
Construcció i obres públiques
Mecanisme format per una anella de ferro ancorada al brancal d’una porta on hom introdueix un piu unit al batent de la porta i que permet d’obrir-la i tancar-la.
Hom l’empra com a frontissa quan la porta no té bastiment i va penjat directament del brancal d’obra
pla
Urbanisme
Geografia
Representació, sobre una superfície plana, de la disposició d’una ciutat, edifici, parc, etc, o àdhuc dels elements (exèrcits, posicions, etc) que integren una batalla, acompanyada sovint de les corresponents indicacions onomàstiques.
Quan es tracta de grans ciutats o extensions, hom empra avui procediments fotogramètrics o ortofotogramètrics per a la confecció del pla