Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
Premis Josep Pla i Nadal
Se celebra a l’Hotel Ritz de Barcelona l’acte de lliurament dels premis Josep Pla 54a edició i Nadal 76a edició El Josep Pla recau en Laia Aguilar per la novella Pluja d’estels i el Nadal en Ana Merino per El mapa de los afectos
la Llebre
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà, Orió, el Ca Major i la Coloma.
Conté 72 estels visibles a ull nu, bé que són pocs els brillants L’astre principal, α Leporis , anomenat també Arneb , és un estel supergegant que pertany al tipus espectral F0, té una magnitud aparent visual 2,69 i és a una distància de 410 anys llum
Nicolas-Louis de Lacaille
Astronomia
Astrònom francès.
Féu mesures per tal de determinar la parallaxi lunar mentre Lalande feia les mesures complementàries des de l’observatori de Berlín i determinà la posició de 10 000 estels del cel austral, que publicà en la seva obra Coelum australe stelliferum , on descriví catorze noves constellacions
Sabaot
Transcripció llatina de l’hebreu ṣȩbā’ōt, que forma part de l’expressió bíblica Yahweh Ṣȩbā’ōt (Jahvè Sabaot, ‘déu dels exèrcits’).
Interpretat sovint com a nom propi de Déu, sembla que a l’origen designava el conjunt de poders celestes i terrestres al servei de Déu àngels, estels, etc Mentre les versions bíbliques solen mantenir el mot original, la litúrgia ha preferit la paràfrasi “Déu de l’univers”
interferòmetre

ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió,…
Arthur Stanley Eddington
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, astrofísic i filòsof britànic.
Estudià a la Universitat de Manchester i en el Trinity College de Cambridge L’any 1906 fou nomenat director assistent del Royal Observatory de Greenwich, i l’any 1913 esdevingué professor d’astronomia i filosofia experimental de la Universitat de Cambridge L’any 1914 fou nomenat director de l’observatori de la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva mort De l’any 1921 al 1923 presidí la Royal Astronomical Society Entre els seus estudis més importants es destaquen unes investigacions teòriques sobre el moviment, l’estructura interna i l’evolució dels estels Investigà…
sistema de referència inercial
Física
Sistema de referència en el qual són vàlides les lleis de Newton.
El sistema de referència lligat al centre de masses del sistema solar, amb els eixos dirigits a uns estels molt llunyans, anomenats fixos , és considerat com a sistema inercial, i tots els sistemes de referència que es moguin amb moviment uniforme respecte al sistema anterior són també inercials
els Dracònids

Els Dracònids (2011)
© Francesc Pruneda / Astronomia des de l'Empordà
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la constel·lació boreal del Dragó.
És visible a ull nu entre el 8 i el 10 d’octubre i es produeix en passar la Terra per l’òrbita del cometa 21P/Giacobini-Zinner, els residus del qual provoquen una pluja d’estels Al segle XX fou especialment intens el 1933 i el 1946
Maria Àngels Garriga i Martín
Educació
Literatura
Escriptora i pedagoga.
Fou mestra de l’ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar Escriví llibres per a infants i joves i collaborà a la revista Cavall Fort És autora de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari, els primers publicats en català després del 1939 Beceroles 1965 i Estels 1967
Hiparc de Nicea
Astronomia
Astrònom grec.
Féu a Rodes, del 161 al 127 aC, la majoria de les seves observacions científiques, entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció del primer catàleg d’estels Hom li atribueix la invenció de l’astrolabi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina