Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
rellotge atòmic
Esquema d’un ressonador de feix atòmic de cessi-133: 1, forn de cessi-133; 2, diafragmes; e, selector d’estat (d’entrada); 4, cavitat ressonant; 5, bobina elèctrica; 6, pantalles magnètiques; 7, analitzador (selector d’estat de sortida); 8, ionitzador de fil calent; 9, espectòmetre de massa; 10, fotomultiplicador; 11, recipient (tub de buit); 12, servomecanisme regulador de la freqüència del quars; 13, oscil·lador de quars; 14, divisors de freqüència
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…
anestèsia dissociativa
Medicina
Tipus d’anestèsia en què hi ha depressió cortical de la consciència i excitació d’altres àrees del sistema nerviós central.
El fàrmac més emprat és la cetamina, que produeix un estat de catalèpsia, lleugera sedació i adequada analgèsia, l’efecte indesitjable més característic del qual és la presentació d’allucinacions
temps mort
Tecnologia
Temps que transcorre entre l’excitació o accionament d’un mecanisme, d’un dispositiu, etc, i el seu efecte o resposta.
Hom l’anomena, també, temps de resposta En informàtica és anomenat temps d’accés
desvariejar
Dir o pensar coses fora del sentit comú, desraonades o inconnexes, per efecte de la febre, d’una viva excitació, etc.
rotó
Física
Dit del fonó que correspon a l’energia d’excitació mínima de les molècules d’una substància, en funció del moment lineal.
llindar
Tecnologia
Valor mínim que ha de prendre la variable d’excitació o d’entrada d’un sistema per tal de produir una resposta.
Així, en el cas d’un dispositiu, un aparell, etc, el llindar determina el nivell del senyal que és capaç de fer-los accionar El llindar constitueix un dels tipus de no-linealitat més corrents dels sistemes no lineals
bulímia
Psicologia
Sensació de fam intensa, imperiosa i difícilment saciable que es presenta en algunes neurosis, en estats d’excitació maníaca i en demències.
També ha estat observada com a aura en crisis epilèptiques
fotosíntesi
Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat…
escatologia telefònica
Parafília atípica caracteritzada pel fet que l’única font d’excitació sexual de l’individu afectat és la realització de trucades telefòniques grolleres.
sadisme
Psicologia
Modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l’excitació i satisfacció eròtica i sexual és provocada pel sofriment físic infligit a altri.
El terme, introduït per Rvon Krafft-Ebing 1840-1902, alludeix al marquès de Sade Donatien Alphonse François Sade, alguns personatges de l’obra del qual tipifiquen aquest comportament Psicoanalíticament el sadisme és considerat per alguns com a comportament primari —reflex, vinculat a l’estadi anal, de l’impuls de destrucció i de l’agressivitat del subjecte secundàriament dirigida, en el masoquisme, contra ell mateix—, mentre que altres el tenen com a derivació d’un primigeni masoquisme originat per l’associació entre plaer sexual i por al càstig per l’acte prohibit en qualsevol hipòtesi, la…