Resultats de la cerca
Es mostren 1755 resultats
reserva lineal
Dret
Obligació que la llei imposa a l’ascendent que hereti d’un descendent béns que aquest hagi adquirit per qualsevol títol lucratiu d’un altre ascendent o d’un germà, de reservar els béns esmentats a favor dels parents fins al tercer grau de la línia d’on procedeixen aquests béns.
En aquesta reserva el dret civil català atorga al reservista la facultat de poder distribuir els béns reservables entre els reservataris que siguin fills o descendents del reservista
comtat de la Vilanova
Història
Títol concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres-Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Castellmontant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara.
Passà als Castellví, marquesos de Làcon La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, amb prèvia facultat reial per l’avi cinquè del primer comte, Joan de Vallterra
Roger Bonnard
Dret
Jurista francès.
Degà de la facultat de dret de Bordeus el 1940 Publicà, entre d’altres obres, Le contrôle juridictionnel de l’administration 1934, Précis de droit administratif 1943, etc
Portici
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, al golf de Nàpols.
Producció d’àcid clorhídric Facultat d’agricultura de la Universitat de Nàpols D’origen medieval, feu dels Caraffa s XV, esdevingué port militar dels Borbó Conserva un palau reial 1738
Sterlitamak
Ciutat
Ciutat de Baixkíria, Rússia.
Situada a la regió econòmica petroli del Bakú II Port fluvial de la Belaja, és centre important de la indústria química Facultat tècnica de l’institut del petroli d’Ufa
reserva binupcial
Dret
Obligació que la llei imposa al vidu o vídua que hagi contret noves núpcies de reservar, a favor dels fills del matrimoni anterior o dels descendents d’aquests que existeixin en esdevenir-se la mort del cònjuge bínube, els béns adquirits per qualsevol títol lucratiu del seu consort difunt.
Segons el dret civil català el cònjuge bínube gaudeix de la facultat de poder distribuir per a després de la seva mort entre els reservataris els béns objecte d’aquesta reserva
Àngels Cardona i Florit

Àngels Cardona i Florit
© Fototeca.cat
Botànica
Botànica.
Es llicencià en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1963, i obtingué el grau de doctora per la mateixa universitat el 1972 amb la tesi Funcionalisme i ecologia d’algunes comunitats vegetals barcelonines , amb la qual guanyà el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professora de botànica a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1963 i 1985 El curs 1984-85 passà a treballar a la facultat de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, on el 1986 guanyà per concurs oposició…
Carmina Virgili i Rodon

Carmina Virgili i Rodon (2013)
© Universitat de Barcelona
Geologia
Geòloga i estratígrafa.
Llicenciada en ciències naturals 1948 es doctorà a la Universitat de Barcelona 1956 Fou professora a la facultat de ciències 1949-63 i investigadora del CSIC L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la Universitat d’Oviedo i, posteriorment, la de la Universitat Complutense de Madrid Deixebla de Lluís Solé i Sabarís, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià Cal destacar l’estudi El Tríasico de los Catalànides 1958 i, entre les publicacions, els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric, a més de l’…
Tomàs Claramunt
Educació
Educador i perit mercantil.
El 1867 arribà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo S’integrà al grup d’educadors del moviment renovador de l’escola uruguaiana, que animà i dirigí Pedro Varela Ensenyà al Collegi Universitari de Montevideo i fou director de les escoles d’experimentació de tercer grau i formador de molts mestres de l’època El 1882, durant la dictadura de Máximo Santos, se separà de l’escola pública per desavinences amb les autoritats dirigents Exercí el magisteri en institucions privades, d’entre les quals cal esmentar la direcció del Liceo Montevideano Fou director del Collegi San Francisco 1888, catedràtic…
Pere Esquerdo i Esquerdo

Pere Esquerdo i Esquerdo
© Fototeca.cat
Metge internista.
Germà d’ Àlvar Esquerdo i Esquerdo , estudià la carrera a Barcelona, on es llicencià el 1874 amb premi extraordinari Un any més tard, es doctorà a Madrid amb la mateixa qualificació Des del 1882 fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, i des del 1883, professor clínic i auxiliar de patologia i clínica mèdica a la Facultat de Medicina de Barcelona El 7 de desembre de 1883 ingressà en la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Presidí, en 1884-88, l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la Junta de la Casa de la Caritat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina