Resultats de la cerca

Famós al seu temps per una certa passió amorosa que el portà a la follia Nombrosos poemes seus apareixen en el Cançoner General 1511, entre els quals es destaquen les Lamentaciones de amores , que assoliren un gran èxit, Infierno de amor , galeria de poetes del seu temps i anteriors, i Liciones de Job , paròdia sacrílega del llibre bíblic

Príncep de Lampedusa Estudià a Torí, fou advocat i conreà en secret la seva vocació literària L’obra que l’ha fet famós és Il Gattopardo 1958 traducció catalana de LlVillalonga, 1962, història d’una família de la noblesa decadent siciliana durant els difícils moments de transició que representà el Risorgimento Fou portada al cinema per LVisconti 1963

Jesuïta, ocupà diversos càrrecs i fou visitador apostòlic del Japó i de les Filipines Es feu famós pel fet d’haver creat a Barcelona l’anomenat Cottolengo del Pare Alegre Jacint Alegre i Pujals , inspirat en el de Torí, i per haver impulsat la creació d’uns altres dos a València i a Las Hurdes Extremadura

Estudià teologia, filosofia i dret civil a Barcelona i a València El 1862 fou canonge doctoral de Canàries, i a partir del 1863, de Tarragona, d’on fou vicari general Bisbe d’Astorga des del 1886, encarregà a Gaudí la construcció del seu famós palau episcopal Fundà un museu arqueològic, al seminari, i la revista El Criterio Tridentino

Professor a la Universitat de Sheffield, la seva producció poètica és escassa Poems, 1935 The Gathering Storm , 1940 i es caracteritza per l’intellectualisme i per la influència dels metafísics i d’Eliot És famós el seu assaig sobre la poesia Seven Types of Ambiguity 1939 Estudià l’estructura del llenguatge The Structure of Complex Words, 1951

Jugava de defensa esquerra i fou jugador del FC Barcelona 1918-1923 Formà un tàndem molt famós amb Josep Coma Disputà 93 partits amb la samarreta blaugrana Fou campió de Copa 1920, 1922 i en cadascuna de les quatre temporades que jugà al Barça obtingué el Campionat de Catalunya Formà part dues vegades de la selecció catalana

Formà part de la Lliga d’Esparta segles VI-IV aC Possessió dels etolis i, després, de Filip V de Macedònia, fou incorporada a la Lliga Aquea, i des del 146 aC formà part de la província romana d’Acaia N'era famós el temple d’Apollo Epicuri segle V aC Hi ha restes de la muralla, prop de la moderna Pàvlitsa

És famós per la novella satírica i didàctica Euphues or the Anatomy of Wit 1578, seguida d' Euphues and his England 1580, on iniciava l’estil anomenat eufuisme Escriví peces de teatre Sapho and Phao 1583, Endimion 1586-87, Love's Metamorphosis 1589, Midas 1589, Mother Bombie 1589-90 i The Woman in the Moon 1594-95, on adaptà la comèdia pastoral italiana

De família procedent d’Aurenja Provença, fundà escola a Perpinyà És autor de tres poesies litúrgiques i d’un poema didàctic en 130 versos, dedicat al seu fill, Qa'arat ha-Késef , molt famós en el Renaixement, però eixut d’inspiració D’un anònim deixeble seu es conserva un comentari al llibre de Job que conté algunes paraules en català

Ballarí, hom intentà de fer-ne un substitut de Rodolfo Valentino, però mai no arribà a ésser tan famós Fou, però, un dels representants més conspicus del tipus de l’"amant llatí” Prisoner of Zenda 1922, Scaramouche 1923, Ben-Hur 1926, Prince Student 1928, Call of the Flesh or the Song of Seville 1930, Mata-Hari 1932, We Were Strangers 1949