Resultats de la cerca
Es mostren 822 resultats
Atsat
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu, a la vall de l’Aude, a ponent de la Fenolleda històrica.
L’Aude passa profundament engorjat de S a N i forma l’impressionant congost de Sant Jordi lloc classificat turísticament A la dreta de l’Aude, als vessants N de la serra de Lauseret, hi ha el gran bosc de Fontanilhes faigs, pins, avets, que dona lloc a una explotació forestal important serradores Prop de l’Aude, al congost esmentat, hi ha una gran central elèctrica que és alimentada pels pantans del Capcir El poble 398 m d’altitud és situat a la riba dreta de l’Aude És cap de cantó i té estació de ferrocarril El nucli antic té carrers coberts i restes de l’antic recinte…
castre
Arqueologia
Poblat fortificat preromà del nord i del centre de la península Ibèrica situat dalt d’un turó i envoltat de muralles.
Sant Miquel de Llíria

Sant Miquel de Llíria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Santuari
Monestir i santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), bastit al cim (269 m alt.) del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel S, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).
El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu…
Rupit

Rupit
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble i cap del municipi de Rupit i Pruit, Osona (rupitencs; 845 m alt.).
Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit , envoltat quasi totalment per la riera Als segles XIII i XIV fou lloc fortificat i després d’una època de decadència segles XIV-XV tornà a créixer 49 focs el 1553, 80 el 1626 i 101 el 1680 tingueren importància els paraires 32 el 1680 Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal hi ha notables cases dels segles XVI i XVII algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc L’església parroquial, obra del segle XVIII, és dedicada a sant Miquel La decadència demogràfica ha estat motivada per la desaparició de la…
palau de l’Aljaferia
Edifici de Saragossa que conserva les restes més importants de l’art fet al regnat dels Banū Hūd, en particular a l’època d’Abū Ǧa‘far-al-Muqtadir, entre el 1047 i el 1081.
Era un palau fortificat en terreny pla, d’un tipus freqüent a Mesopotàmia, i el seu recinte tenia planta de quadrilàter irregular, reforçat amb torres rodones i una de quadrada, més forta, que deixava un pati al centre Subsisteixen parts importants de l’oratori, amb el miḥrāb i arcs mixtilinis i lobulats, fragments constructius i decoratius d’alabastre, capitells més esvelts que els califals i elements de les arcades del pati que desenvolupen, amb varietat de solucions i gran riquesa ornamental, l’entrecreuament d’arcs iniciat a la mesquita de Còrdova Molts d’aquests elements es troben avui…
Marquixanes
Municipi
Municipi del Conflent, estès a banda i banda de la Tet, al sector de la seva confluència amb la coma d’Espirà.
La superfície agrícola és de 212 ha, 120 de les quals són destinades a arbres fruiters presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres, 72 ha a vinya, i 24 ha a hortalisses enciams i escaroles Hi ha una cooperativa de fruita i hortalisses i una cooperativa vinícola El poble 307 h 1982, marquixanencs 272 m alt és a la dreta de la Tet, abans de la confluència amb la coma d’Espirà, al voltant de l’antic castell de Marquixanes El lloc és esmentat el 1007 el 1035 el comte Guifré donà l’alou de Marquixanes al monestir del Canigó El rei Alfons I autoritzà l’abat del Canigó a…
Enriqueta Pons i Brun
Arqueologia
Arqueòloga i prehistoriadora.
Es formà, sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes, Pere de Palol i Miquel Tarradell, a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1982 És investigadora a la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya Ha desenvolupat una intensa activitat de recerca, centrada en l’estudi del bronze final, primera edat del ferro i període ibèric a la Catalunya nord-oriental, on ha dirigit nombroses excavacions Puig Castellet de Lloret de Mar, la Fonollera de Torroella de Montgrí, Mas Castellar de Pontós, entre d’altres Entre les seves nombroses publicacions cal destacar La…
Castell d’Espitlles (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
No gaire lluny de Penafel, però separat pel torrent de Mata-rectors, hi ha el barri d’Espitlles El lloc, dins del castell d’Olèrdola, s’esmenta l’any 974, data en què era possessió de Sant Pere de Roda El topònim entra de ple dintre la semàntica toponímica castellera, com a lloc de guaita o talaia D’això es desprèn l’existència al segle X d’una torre, la qual en segles posteriors s’engrandí i s’anomenà castell, com consta en documents del segle XVIII Avui dia no queda cap vestigi de la torre ni se sap l’indret on era dintre del nucli d’Espitlles Hi ha una casa del lloc anomenada “el Castell…
Santa Colomba de Montgalhard
El lloc de Santa Colomba, situat un quilòmetre al nord-oest de Montgalhard, és probablement el nucli originari de l’actual població de Montgalhard, formada a l’inici del segle XIII en construir-se un castell, avui dia gairebé del tot desaparegut Així, doncs, es tracta d’un cas clar de desplaçament d’un petit nucli de població vers un altre indret de nova formació a partir d’un castell L’antic poble de Santa Colomba, que restà així abandonat, tenia una església per als serveis de culte amb aquesta mateixa advocació, car fou l’església la que donà origen i nom al vilatge d’aquesta església…
Castell de Castillo de Sos
Art romànic
El poble de Castillo de Sos és al migdia de la vall de Benasc i prop de la confluència del torrent d’Urmella amb l’Essera, principal cruïlla de comunicacions Situat al mig de la plana, a 904 m d’altitud, des d’aquesta posició dominava els principals accessos a la vall el coll de Fades a llevant, la vall de Sant Feliu de Veri port de la Múria i port de les Ares i el congost del Ventamillo a migjorn Així, doncs, tant el topònim de llatí castellum com l’emplaçament ens indiquen clarament la seva funció de lloc fortificat a l’entrada d’una vall, que potser es remunta a l’època…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina