Resultats de la cerca
Es mostren 5509 resultats
fuster | fustera
Història
Menestral que treballava la fusta.
Els fusters formaven un gremi amb nombroses branques Els de Barcelona reberen ordinacions el 1334, en 1388-93, el 1453, el 1619 i el 1622 Successivament se'n separaren diversos oficis els capsers el 1556, els dauradors el 1596, els escultors el 1680 i els cadiraires el 1775 També els oficis d’entallador, armer i encepador deriven del nucli comú de la fusteria Des del s XVI els fadrins de l’ofici constituïen un gremi separat dels mestres A València, el gremi de fusters, citat ja el 1282, rebé ordinacions el 1434, el 1656 i el 1774 Comprenia també els escultors, els entalladors, els retaulers i…
garsejar
Encorbar (una fusta) per contracció.
talla
Detall del Crist de Salardú, talla romànica del segle XIII
© Xevi Varela
ocumé
Tecnologia
Fusta fornida per Aucoumea klaineana
.
És produïda especialment a la Guinea Equatorial i el Gabon, i és emprada en contraplacats i en la fabricació de capses per a cigars
cap
Cap de biga tallat en fusta i policromat, corresponent al teginat de sostre del castell de Peratallada, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Fototeca.cat
Extremitat en general, part per on comença o acaba una cosa.
Bàrbara
Santa Bàrbara en una pintura al tremp i oli sobre fusta provinent de la capella de Santa Maria de la Pietat de Vic (1516)
Museu Episcopal de Vic
Cristianisme
Màrtir cristiana de la qual són coneguts únicament el nom i el martiri.
Tradicionalment hom la situa al segle III La pietat popular n'invoca la protecció en cas de tempesta, i és patrona dels artillers, els minaires i els bombers La seva festa se celebra el 4 de desembre
tenora
Tenora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb el tible, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…
teredínids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis de cos allargat, vermiforme, recobert per dues valves molt curtes i trencades per ambdós extrems que recobreixen solament l’extrem anterior de l’animal; el mantell és tubiforme i es perllonga a l’extrem posterior per dos sifons.
Amb les valves excava galeries a la fusta, gràcies a les nombroses dents, molt petites, amb l’ajuda de secrecions àcides que estoven la fusta Es nodreix de la cellulosa de la fusta És molt perjudicial per a les estructures de fusta dels ports Inclou el gènere Teredo , amb l’espècie Teredo navalis broma o corc marí