Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
arapaima
Ictiologia
Peix clupeïforme de la família dels osteoglòssids, de grans dimensions (pot atènyer 5 m de llargada), amb el cos robust, comprimit lateralment i recobert de grans escates.
Les aletes dorsal i anal són molt llargues i es troben situades prop de la caudal És de color gris, amb reflexos blaus o vermells Té la boca grossa, proveïda de dents tant al paladar com a la llengua Viu en diversos rius d’Amèrica del Sud La seva carn és apreciada
bocadolça
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, d’uns 3 m de llargària, semblant al peix xovato.
El dors és grisós, i el ventre blanc, amb els costats d’un gris rogenc té set feses branquials a cada costat del cap És vivípar i ictiòfag Viu a una gran profunditat al Pacífic, a l’Atlàntic i a la Mediterrània, i hom no creu que sigui perillós per a l’home
puig de Galdent
Massís muntanyós (420 m ) a ponent del puig de Randa, termenal dels municipis de Llucmajor i d’Algaida.
És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi Hi ha explotacions de pedra calcària
cabussó
cabussó emplomallat
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics, de l’ordre dels colimbiformes, molt bons nedadors i cabussadors, amb el cos arrodonit i cobert d’un plomatge curt i dens.
Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó collnegre, emplomallat, gris i orellut i una altra P ruficollis anomenada més pròpiament cabusset El cabussó collnegre P nigricollis , d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica El cabussó…
Un videojoc fet a Barcelona guanya el premi més important d’animació
L'estudi barceloní Nomada Studio guanya el premi Annie a la millor animació de videojoc per Gris, produït per l'illustrador terrassenc Conrad Roset i estrenat el 2018 Els Annie, organitzats des del 1972 per la divisió de Hollywood de l’Associació Internacional de Films d’Animació ASIFA, es consideren els premis més importants del gènere
pinsà borroner

Pinsà borroner
Marion Zaller iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té el pili, la barbeta, la cua, les ales i el bec negres, una franja alar i el carpó blancs, i és d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.
El mascle té les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors vermell rosat, i la femella les superiors castany grisenc i les inferiors bru rosat Habita a gairebé tot Europa, fins al nord de la península Ibèrica, l’Àsia septentrional fins al Japó, i el nord de Turquia i Pèrsia És comú als Pirineus
labradorita
Mineralogia i petrografia
Mineral de la sèrie de les plagiòclasis que cristal·litza en el sistema triclínic; la seva composició química oscil·la entre un 50% d’albita i un 70-50% d’anortita.
L’hàbit és tabular, i és molt característica la macla polisintètica Té un color blanc o gris, i l’esclat és com el del vidre La seva duresa és 6, i la densitat, 2,69-2,72 La labradorita és característica de les roques ígnies de composició semblant a la dels gabres i a la de les anortosites
clorargirita
Mineralogia i petrografia
Clorur d’argent, AgCl.
Mineral que cristallitza en el sistema regular formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera Blanca en estat fresc, és extremament sensible a la llum, que l’acoloreix de gris, violeta i negre Té duresa 2,5 i pes específic 5,55 Generalment es dóna associada amb uns altres minerals secundaris d’argent
polihalita
Mineralogia i petrografia
Sulfat hidratat de magnesi, calci i potassi, K2Ca2Mg(SO4)4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta generalment en agregats fibrosos i, més rarament, en masses fulloses o en feixos Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 2,77 Pot tenir un color vermell, blanc, groc o gris N'hi ha a Ische Àustria, a Vic Lorena i a Texas
blau
Física
Color blau, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el verd i el violat.
Les longituds d’ona de la llum blava són compreses entre 4550 Å i 4920 Å La variabilitat de tons del blau és reflectida en un gran nombre de locucions blau clar, blau fosc, blau cel o blau celeste, blau elèctric, blau marí, blau nit, blau tina, blau turquesa, blau turquí, blau gris, blau lila, blau verd, etc color
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina