Resultats de la cerca

Fou fundada l’any 1918 Els anys trenta disposava de biblioteca, havia fet ascensions als principals cims dels Pirineus i tenia una secció d’esports de neu Poc abans de la Guerra Civil es fusionà amb l’Ateneu de Cultura Popular, però l’entitat desaparegué el 1939 Alguns dels integrants de Saltadiç promogueren, el 1952, la creació de la delegació hospitalenca de la Unió Excursionista de Catalunya

Fundada l’any 1958, la seva activitat s’allargà fins al principi del 1977 Dedicada a la pràctica i difusió de l’excursionisme, del seu si sorgiren l’Agrupació Arqueològica de Roda de Ter i l’Agrupació Sardanista Roda

Fundada el 23 d’abril de 1923, inaugurà un refugi a Albarca, conegut com refugi Montsant, el 1962 El 12 de desembre de 1972 es fusionà amb l’Agrupació Excursionista Ginesta, cosa que donà lloc al Centre Excursionista de Tarragona

Fou fundada l’any 1959 a redós de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, per la dificultat existent d’establir-se com a entitat independent Organitza els aplecs de la Font del Querol i del Santuari de Montgrony El 6 de març de 1971 es desvinculà de la UEC El 1972 s’adherí a la Federació Catalana de Muntanyisme i el 1974 creà la secció d’esquí També té grups d’escalada, organitza curses de muntanya i gestiona el rocòdrom municipal, creat el 2003

Fou fundat l’any 1980 i presidit per Jaume Casañas Rafael Carrasco figurà com a vicepresident i assolí, des de Barcelona, la direcció tècnica de l’equip professional de carretera Kelme Rebé la medalla al mèrit ciclista 1994 Desaparegué el 1996

Era patrocinat per la casa de cafè italiana Faema segons models similars duts a terme a Suïssa, Itàlia i França Formà un equip de vuit corredors amb Federico Martín Bahamontes, Salvador Botella, Gabriel Saura i Bernardo Ruiz, entre d’altres, que competí durant part de la dècada dels seixanta i incorporà figures com Josep Segú i Guillem Timoner Collaborà en l’organització de diferents proves

A partir de l’any 1982 i liderat pels germans Joan i Josep Farnós Piñol, inicià una tasca de recuperació del tradicional joc de bitlles Organitzaren a Rasquera els primers campionats de bitlles catalanes, i constataren la necessitat d’unificar-ne les regles de joc Aquest pas es feu després d’organitzar congressos i trobades i d’editar publicacions en diferents localitats de la Ribera d’Ebre i de les Terres de l’Ebre Fruit d’aquestes iniciatives es creà la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles, que des de llavors s’ocupa de la difusió d’aquest joc