Resultats de la cerca

Destacà en l’especialitat automobilística de muntanya i guanyà diverses pujades en el tombant de les dècades de 1950 i 1960, com les de Montserrat, Sant Feliu de Codines, l’Arrabassada i Vallvidrera També guanyà el V Ralli dels Pirineus amb un Porsche, i fou un dels pioners del kàrting a Catalunya S’inicià en la motonàutica al Reial Club Marítim de Barcelona i formà part de l’escuderia Los Tiburones Es proclamà campió d’Espanya en la categoria DU 1960, 1961 i d’Europa en EU 1965 Aquest darrer títol fou el primer campionat internacional que guanyà un…

Membre de la Unió Excursionista Urgellenca, guanyà la Copa d’Espanya de curses de muntanya en dues ocasions 2004, 2006 El 2009 guanyà la prova de rogaining de Grandvalira, la primera realitzada als Pirineus El mateix any guanyà l’Escanyabocs de Ferro, a l’Alt Urgell, que distingeix el millor esportista en quatre especialitats diferents L’any 2018 es proclamà tercera en l’Ultra Pirineu Fou membre de la selecció catalana de curses de muntanya 2004-07, amb la qual guanyà el Campionat del Món de curses de muntanya 2005 i obtingué la cinquena…

Fou professional entre el 1944 i el 1956 Debutà com a independent i l’any següent fitxà per l’Agrupació Ciclista Montjuïc, amb la qual guanyà dues etapes de la Vuelta a Espanya 1945 i la general del Circuit del Nord 1945 Amb l’equip de la Unió Esportiva de Sants guanyà una altra etapa de la Vuelta a Espanya 1946, el Trofeu Masferrer 1946, 1947, el Gran Premi de Pasqua 1947 i el Circuit de Getxo 1947 El 1947 aconseguí la segona posició a la Volta a Catalunya i la tercera en el Campionat d’Espanya de fons i d’escalada El 1948 s’integrà a l’equip Casa Galindo i …

Fou campió d’Espanya d’enduro 1994 i guanyà el Raid Baixa Espanya de 125 cc 1996 Guanyà també el Campionat de Catalunya de trams cronometrats en la categoria 4 temps 1996, 1997 i en 125 cc 1997 Repetí victòria els dos anys següents en categoria 125 cc per trams 1998, 1999 i guanyà el Campionat de Catalunya de resistència sobre terra en 125 cc Igualment, guanyà en la categoria 4 temps i fou tercer en la categoria absoluta en les 24 Hores de Moià del 2000 Fou campió d’Espanya de raids 2006 i quedà tercer en l’edició del 2008 L’any 2009 signà…

Defensa que començà a jugar al Collegi dels Maristes de Sants de Barcelona La temporada 1957-58, pocs mesos després de ser campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola, fitxà pel FC Barcelona Amb el Barça guanyà dos Campionats d’Espanya 1958, 1963 i un Campionat de Catalunya 1960, i hi jugà fins el 1967, excepte la temporada 1961-62, que jugà amb el CP Voltregà, amb el qual guanyà un altre Campionat català Posteriorment, fitxà pel CH Mataró 1967-73, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1968 i la Lliga espanyola 1968, i el CE Vendrell 1973-74…

Fill del pilot i directiu Joan Soler Bultó, pilotà per Bultaco, Montesa i Merlín Guanyà quatre vegades el Campionat d’Espanya de trial 1974-77 i fou tres vegades subcampió 1978, 1979, 1981 L’any 1979 fou vencedor del Gran Premi de Finlàndia i esdevingué el primer català que guanyà una prova del mundial El 1981 guanyà tres proves més d’aquest campionat Catalunya, Àustria i Alemanya L’any 1984 es retirà de la competició

S’inicià amb el CE Sabadell Guanyà el Gran Premi de Pasquas 1950 el cinquantenari del Campionat d’Espanya 1951 El 1955 fitxà pel Mariotas i continuà per la Peña Solera, l’Ignis, el Lambretta, el Ferrys i l’Inuri Guanyà la general de la Vuelta a la Rioja i dues etapes de la Vuelta a Colòmbia el 1957 Guanyà una etapa de la Volta a Catalunya 1960 i una de la Vuelta a Andalusia 1962

És autor de la interessant relació o Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador, rei don Carlos, en la seva ciutat de Mallorca 1542

Membre del Club Sícoris, s’inicià en el tir amb arc l’any 1967 i guanyà els Campionats d’Espanya de segona categoria 1970, 1971 També guanyà el torneig de la federació espanyola de primera categoria 1971 L’any 1972 es proclamà campió de Catalunya, aconseguí el títol de mestre arquer i l’estrella FITA 1000 i guanyà el Trofeu Saludes, el Trofeu Enric Tarragó i el concurs del Mercat del Ram Posteriorment fou monitor del Club Arquers de Torrefarrera i jutge estatal