Resultats de la cerca
Es mostren 3046 resultats
consorci
Dret aragonès
Dret català
Comunitat entre hereus de béns immobles indivisos procedents d’un causant comú consanguini, que té per finalitat de mantenir íntegre el patrimoni familiar.
El consorci és també tradicional a Ribagorça en els matrimonis entre hereus universals de dues cases, enfront de la separació de béns, habitual a la resta de Catalunya, excepte a la Vall d’Aran convinença , a la comarca de Tortosa agermanament i al Camp de Tarragona associació en compres i millores
Southern Oscilation Index
Índex d’oscil·lació austral que mesura les diferències de pressió entre Tahití i Austràlia.
Els valors alts d’aquest índex s’associen amb vents alisis més forts del que és habitual i amb una fase concreta del fenomen de La Niña Els valors baixos, en canvi, s’associen amb vents alisis més dèbils que els habituals i a condicions de l’esdeveniment d’El Niño
Circuit de BMX del Velòdrom d’Horta
Ciclisme
Instal·lació de bicicròs annexa al velòdrom d’Horta de Barcelona.
És gestionat pel Club Ciclista Genesis i disposa de 250 m de recorregut És seu habitual de proves de la Lliga Catalana i del Campionat d’Espanya de bicicròs Fou també escenari de curses de la Copa Catalana de ciclocròs Acull les activitats de l’escola de BMX del CC Genesis
Circuit de BMX de Sant Andreu de la Barca
Ciclisme
Instal·lació de bicicròs de Sant Andreu de la Barca.
Inaugurat el 1985, és gestionat pel Motoclub Sant Andreu de la Barca Disposa de 320 m de llargària i un nivell de dificultat mitjà-alt Seu habitual de mànegues de la Lliga Catalana i el Campionat d’Espanya de bicicròs, acollí també la celebració de l’Open Internacional de BMX
Lo Nunci
Setmanari
Setmanari de caràcter humorístic, editat a Barcelona del 21 d’octubre de 1877 al 9 de juny de 1883.
Publicà 300 números Fou dirigit de primer per Josep Feliu i Codina, i després, per Conrad Roure Hi collaboraren Frederic Soler, Emili Coca i FPelagi Briz, entre d’altres Apelles Mestres en fou el dibuixant més habitual Suspès governativament l’any 1878, durant dues setmanes sortí amb el títol Lo Pregoner
Atemptat terrorista a Estrasburg
Cinc persones moren i 10 resulten ferides a Estrasburg quan un home dispara al públic de la fira de Nadal de la ciutat mentre crida "Allahu-àkbar" ‘Allà és gran’ L’autor, que és abatut per la policia el dia 13, era un delinqüent habitual que s’havia convertit a l’islam radical
adoratriu
Cristianisme
Professa d’un orde religiós fundat el 1850 a Madrid per Micaela Desmaisières, vescomtessa de Jorbalán (en religió María Micaela del Santísimo Sacramento) per a acollir i instruir noies considerades com a extraviades o en perill d’extraviar-se.
L’orde, aprovat el 1858, fou anomenat Congregació de Religioses Adoratrius Esclaves del Santíssim i de la Caritat Als Països Catalans tenen casa a Alacant, Barcelona, Badalona, Palma, Girona, Sant Just Desvern i València Actualment han afegit a llur finalitat inicial la de l’educació de les noies desplaçades de llur medi habitual
infecció oportunista
Patologia humana
Denominació genèrica dels processos infecciosos que es desenvolupen en persones immunodeprimides.
Poden ésser degudes a gèrmens oportunistes, és a dir, microorganismes poc virulents que en persones immunocompetents no podrien produir una infecció, o bé ésser causades per gèrmens virulents que en les persones immunodeprimides originen malalties infeccioses més greus, persistents i freqüents del que és habitual en individus amb una activitat immunològica adequada
Edmond Tulasne
Botànica
Botànic francès.
Dedicat preferentment a la micologia, hom li deu treballs importants sobre les uredínies i, principalment, sobre el polimorfisme de diversos ascomicets Juntament amb el seu germà Charles Tulasne 1817-1884, collaborador habitual des de l’any 1854, publicà dos volums de Selecta fungorum carpologia 1857-65, un resum sobre les fructificacions observades
porrectus
Música
Neuma de tres notes, la segona de les quals és més greu que les altres dues.
El signe és format per la unió de tres accents agut, greu, agut La seva representació més habitual és per mitjà d’una clivis longa o no el traçat descendent de la qual forma un angle agut amb el tercer element, una virga que de vegades apareix desunida del traçat de la clivis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina