Resultats de la cerca

Malgrat que alguns gasos, com els irritants o els inhabilitants, encaixen en aquesta definició, el concepte d’arma no letal s’ha creat per referir-se a armes individuals destinades a substituir l’actual armament convencional basat en el disparament de projectils La més coneguda d’aquestes armes és el fusell làser, assajat per primer cop en combat per l’exèrcit soviètic durant la guerra de l’Afganistan L’arma emet un raig làser que provoca ceguesa temporal i per tant impedeix que l’enemic continuï el combat o pugui fugir Encara no forma part de la dotació de cap exèrcit

Aquests actors han de treballar de manera conjunta i cooperativa per tal de gestionar i fer operatiu un sistema de seguretat afí amb les normes democràtiques i els principis del bon govern, per establir un marc ampli i eficaç de seguretat, tal com sosté la definició del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD construcció de condicions de vida —individuals i collectives— en llibertat, pau i seguretat participació plena en la presa de decisions, protecció dels drets fonamentals, i accés als recursos per a cobrir les necessitats bàsiques La seguretat de les…

Les fonts de soroll es multipliquen constantment, no només en els ambients laborals sinó també en els espais destinats a l’oci Entre les causes més freqüents de contaminació acústica de les ciutats cal destacar els autobusos, el metro, els automòbils, les motocicletes, els martells pneumàtics, la maquinària industrial, els aparells d’àudio individuals walkman , etc, els quals, quan originen sorolls de més de 90 dB durant un cert temps, produeixen perjudicis a l’oïda La incidència dels sorolls sobre l’oïda, que provoca sovint sordera, influeix també sobre tot l’organisme, causant…

La persona que el mena s’hi colloca estirat sobre l’esquena Per a conduir-lo hom acciona amb el peu un dels dos patins, que també fa de fre Deriva del trineu clàssic i entrà en l’esport els anys cinquanta els primers campionats del món foren el 1958 És esport olímpic des dels Jocs Olímpics d’Innsbruck 1964 La classificació d’una competició de luge és feta sumant els temps de les mànegues disputades quatre mànegues per a les proves individuals masculines i femenines i dues per a les proves de parelles només masculines

S’inicià el 1967 a la Unió Esportiva Horta Formà parella artística amb el seu germà Carlos, i pujà al podi de totes les competicions estatals en què participaren Guanyà set medalles d’or al Campionat d’Espanya de primera categoria 1976-83 en l’especialitat de parelles Participà en sis Campionats del Món i en sis d’Europa En aquests darrers assolí dues medalles de bronze 1978, 1982 També fou subcampiona de la Copa d’Europa 1978 i guanyadora del Trofeu Internacional de Lido-Venècia i de Palermo 1978 Fou entrenadora internacional de parelles i individuals

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum

Fundat el 1954, nasqué com a delegació del Tiro Nacional de España El primer president, i un dels principals promotors, fou Ricard Buxó Participa en el Campionat d’Espanya i de Catalunya de diferents especialitats de tir, així com en els Campionats d’Europa o del Món Disposa d’un extens palmarès, amb títols estatals i catalans, tant per clubs com individuals Destaca Josep Patiño, campió del món d’armes històriques 2011 i campió d’Espanya 2004, 2006, 2010 Disposa de tiradors en categories inferiors que competeixen en l’àmbit estatal Té la seu a la carretera de Bellaterra

Començà a jugar al Club Serramar de Sant Carles de la Ràpita i continuà al Reus Monterols Fou campió d’Espanya júnior 1997 i passà al professionalisme el 1999, a les files del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyà sis torneigs individuals de l’ATP Amersfoort 2008, Estoril 2009, 2010, Bucarest 2009, Stuttgart 2010 i Niça 2013, i dos en dobles Casablanca, amb Santiago Ventura 2008 i Doha, Guillermo García-López 2010 Entre el 2010 i el 2011 ocupà el lloc 22è del rànquing mundial A l'abril del 2017 anuncià la seva retirada de la competició

Membre del Club Natació Catalunya, fou campiona de Catalunya en 4×200 m lliure 1986, 4×100 m lliure 1987 i 200 m i 400 m estils individual 1988 En l’àmbit estatal, assolí vuit títols a l’estiu i sis a l’hivern A l’estiu, en relleus 4×100 m lliure 1984, 1987, 4×200 m lliure 1986, 1987, 1988 i 4×100 m estils 1987, i en les proves individuals dels 200 m i 400 m estils 1988 I a l’hivern, en 4×100 m lliure 1985, 1987, 4×200 m lliure 1985, 1987, 4×100 m estils 1987 i 400 m estils individual Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1988