Resultats de la cerca

Succeí el seu pare Constantí V Favorable al culte de les imatges, esdevingué després iconoclasta Intentà d’intervenir a Itàlia contra els francs, en unió amb el fill de l’últim monarca longobard El 778 derrotà els àrabs a Germanicea de la Commagena

El 1587, a Sidamon Segrià, s’apoderà, amb la seva quadrilla, d’una tramesa de moneda que Felip II feia dur a Gènova per Catalunya Més tard intentà un cop semblant a Almacelles Segrià Morí en la defensa del castell d’Arsèguel

Intenta de mantenir l’equilibri entre la raó i la sunna, la qual fixà definitivament com a font del dret Actualment és seguida a Bahrain, els dos Ièmens, Insulíndia, Egipte, el Daguestan i una bona part de l’Àsia oriental i central

Seguidor en un principi de Čajkovskij, elaborà un estil propi amb elements impressionistes i expressionistes En les seves obres per a piano, les Melomímiques , intenta combinar gest i so És autor també d’òperes, entre les quals L’Arbre de Nadal 1903

Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis 1810-13 El 1821 fou ministre d’ultramar del govern constitucional de Ferran VII aviat, però, passà al de governació Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats

Fill de Joan Botella i Asensi Exiliat després del 1939, intentà de reflectir en les seves novelles l’experiència de l’emigració política Les seves obres principals són Por qué callaron las campanas 1953, Así cayeron los dados 1959 i Encrucijadas 1962

Quan morí el monarca 164 aC volgué aplacar la insurrecció dels Macabeus i intentà d’obtenir una convivència pacífica entre els partidaris de l’hellenisme i els del judaisme Deportat a Síria, fou mort, com a culpable dels desordres produïts entre els jueus

Intentà de portar a terme una tasca de depuració lingüística i literària i disposà d’una molt notable llista de collaboradors Sardà, Roure, Guimerà, Oller, Bofarull, Pons i Gallarza i Matheu, entre molts altres Deixà de publicar-se per l’octubre del 1884

Fins al 1895 intentà una política independent, però els britànics li imposaren el dòcil primer ministre Muṣṭafa Fahmī Durant el seu govern les tropes angloegípcies conqueriren el Sudan 1898 Fou destituït per la Gran Bretanya en esclatar la Primera Guerra Mundial 1914

A la mort de Pèricles dirigí la lluita contra Esparta durant la guerra del Peloponès Reprimí la rebellió de Mitilene 428-427 aC Conquerida Amfípolis per l’espartà Bràsides, Cleó, nomenat estrateg, intentà de recuperar-la, però morí al camp de batalla