Resultats de la cerca

Interessat per l’anatomia del sistema nerviós, en especial per la transmissió dels impulsos nerviosos a la sinapsi, s’abocà a l’estudi dels contactes elèctrics imperfectes En el decurs d’aquestes investigacions inventà el cohesor 1890, que Lodge i Marconi usaren en les primeres transmissions radiotelegràfiques el 1894 i el 1899, respectivament Intuí la base física de les antenes i féu experiències de telecomandament

S'inicià als EUA, on treballà amb Sigmund Bergmann i Thomas AEdison El 1886 fundà a Stuttgart la indústria que porta el seu nom El 1902 el seu collaborador GHonold inventà la bugia Bosch, que ajudà al desenvolupament de l’automòbil, al qual ha contribuït Bosch amb la producció d’altres elements magneto, llums, equips d’injecció dièsel i de benzina, equips d’encesa, frens, etc

Jesuïta, estudià matemàtiques a Ingolstadt i després s’inicià en astronomia El 1616 es traslladà a Innsbruck i el 1626 a Neisse Estudià les taques solars, mitjançant diversos aparells que construí Inventà el telescopi de refracció Els resultats de les recerques foren publicats en l’obra Rosa Ursina 1626-30 Estudià també la fisiologia de la visió i el paper de la retina i del cristallí

Fou el tercer prefecte apostòlic 1890 i el primer bisbe-vicari apostòlic 1904 de Fernando Poo Hi impulsà l’agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics Fundà “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris Inventà una eclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias 1899

Fou professor a Halle i Göttingen Són especialment importants els seus estudis sobre l’electricitat i el magnetisme Amb Gauss estudià el magnetisme terrestre i inventà un telè- graf electromagnètic 1833 Construí també un electrodinamòmetre i proposà, amb Gauss, un sistema d’unitats en electricitat També féu estudis sobre acústica i elaborà un sistema de compensació de temperatura per als tubs d’orgue Germà de germà d’ Ernst Heinrich Weber

Estudià els fenòmens superficials dels sòlids i les descàrregues gasoses El 1937 inventà el microscopi electrònic d’emissió de camp i el 1951 el de camp iònic, que pot ampliar fins a un milió d’augments Visqué inicialment a Alemanya, on fou deixeble de Gustav Hertz, però el 1952 se n'anà als EUA Fou professor de l’institut Kaiser-Wilhelm 1947-52 i a la Universitat de Pennsilvània 1952-76

John Dollond Londres 1706 — 1761 construí el primer objectiu acromàtic per a ulleres astronòmiques i una variada gamma d’oculars composts Peter Dollond Londres 1730 — 1820 construí un micròmetre de quars i diversos models d’ulleres amb reticle George Dollond Londres 1774 — 1852 inventà un instrument per a mesurar angles azimutals i un heliòmetre fou membre de la Royal Society 1819 i un dels fundadors de la Royal Astronomical Society

Destaquen Pere Roget i els seus fills Joan, Magí i Miquel, que s’establiren a Barcelona, i el seu germà Joan Roget , que s’establí a Girona Hom ha considerat que llur treball en el camp de la invenció del telescopi s’esdevingué parallelament al realitzat als Països Baixos i a Itàlia, la qual cosa ha permès a alguns investigadors de situar Catalunya com un dels llocs on aquell s’inventà

Inventà un procediment per a fabricar patens de cotó S'associà amb un fabricant tèxtil de Capellades i, més tard, s’establí a Barcelona, on portà a la pràctica invents seus, com un procediment per a fabricar teles de Vichy amb teler mecànic, un altre per a fer arrissats, etc, alguns dels quals hagué de defensar d’imitacions mitjançant plets llargs i enutjosos Fundà institucions benèfiques al seu poble natal

Fou ordenat de sacerdot El 1869 passà al Seminari Conciliar de Barcelona, on fou professor fins el 1919 El 1900 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual arribà a ésser president i en la qual presentà un gran nombre de comunicacions, com El exclusivismo de la ciencia 1907 Inventà un tipus de micròfon al qual fou posat el seu nom i un receptor telefònic, i féu investigacions mineralògiques