Resultats de la cerca

Deixeble de KMeakawa, n'aprengué els postulats de Le Corbusier, que conformen la seva obra Participà activament en la darrera etapa dels CIAM i s’incorporà al grup Metabolisme, d’una gran repercussió per l’adscripció de l’arquitectura japonesa al moviment internacional A les primeres obres —com el Pavelló de la Indústria i el Comerç de l’exposició de Kobe 1950— encara mostrava una rigidesa excessiva, que superà a l’ajuntament de Tòquio 1953-57 El Centre de la Pau de Hiroshima 1949-56, l’ajuntament de Kagawa 1954-58 i el Centre de Premsa i Ràdio de Yamanashi 1967 són algunes de les seves obres…

Diputat liberal demòcrata des del 1947, l’any següent esdevingué viceministre de justícia i, posteriorment, ocupà diversos ministeris Assolí d’encapçalar la facció més important dels liberals demòcrates, partit del qual esdevingué secretari general 1965-66 i 1968-71 i president 1972-74 El parlament el nomenà primer ministre l’any 1972, càrrec des del qual obtingué diverses victòries diplomàtiques, com ara la reconciliació amb la Xina i la cooperació amb l’URSS Obligat a dimitir per la manipulació de fons electorals 1974, l’any 1976 restà implicat en l’afer de suborns de la companyia Lockheed…

Bàsicament autodidacte, fou un dels principals exponents al Japó de l’avantguarda d’origen europeu Schönberg, Schaeffer i Messiaen La seva obra fa un ús considerable de material preenregistrat i inclou, entre d’altres, un Requiem 1957, November Steps 1967, per a orquestra i instruments tradicionals japonesos, A Flock Descends into the Pentagonal Gardens 1977 i Visions 1990, per a orquestra És també autor de diverses bandes sonores

Autor de nombrosos joruri , alguns dels quals en collaboració amb altres autors, començà la seva activitat amb Oto no miya asahi no voroi ‘El príncep Oto, arnès del sol i del matí’, 1723, peça històrica, com gairebé totes les seves composicions Escriví, encara, 31 obres més, entre les quals cal esmentar Sugawara denjo tenarai no kagami ‘Els secrets de la calligrafia transmesos per Sugawara’, 1746 i, sobretot, Kana, dēhon Chu-shingura ‘El tresor dels fidels vassalls’, 1748, d’una gran perfecció pel que fa a la seva tècnica escenogràfica i estilística

Treballà en la decoració del palau Attnatan Saishoin, a Kyoto, però es destacà sobretot pels retrats de cortesans, d’estil realista Es féu monjo 1201, i el succeí, en la direcció del taller artístic, el seu fill Tannyu

Membre del partit liberal demòcrata des del 1949, és especialista en qüestions de pesca i ha ocupat diversos ministeris de correus i telecomunicacions 1960-64, de salut i benestar 1965-68 i d’agricultura i recursos forestals i pesquers 1976-77 Cap del consell executiu del seu partit 1968-80, fou primer ministre del 1980 al 1982 Resta líder d’una de les faccions del partit liberal

De formació autodidàctica, el 1953 ingressà al Jikken Kobo Taller Experimental, organitzat per compositors com T Takemitsu i J Yuasa El 1958 obtingué un premi en un festival de música contemporània de Karuizawa gràcies a la seva peça Ekagura , per a flauta i piano El 1961 feu un cicle de conferències sobre música japonesa a Darmstadt i després treballà a la Universitat de Cambridge 1961-63 El 1964 rebé una càtedra al Conservatori Ueno Gakuen de Tòquio El seu catàleg és format sobretot per obres de cambra, on la flauta té un paper important, i música tradicional japonesa Molts títols, a més,…

Graduat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio Deixeble i collaborador de  Kenzo Tange , amb ell s’integrà en el grup que publicà Metabolism’60 , conjunt de propostes tendents a un nou plantejament de l’urbanisme Moltes d’aquestes propostes foren aplicades al pla de desenvolupament de Tòquio, del qual són coautors El 1963 establí despatx propi i el 1964 fou nomenat catedràtic d’enginyeria urbana a la Universitat de Tòquio El 1970 començà a distanciar-se de Tange i a definir un llenguatge propi, que pot inscriure’s dins l’arquitectura postmoderna Entre les obres d’aquesta…

Durant el seu període universitari escriví l’obra teatral Meiji no tsuki ‘La lluna de Meiji’, 1935 i Ruten ‘Metempsicosi’, 1936 Després d’un llarg silenci tornà a l’activitat literària amb Togyu ‘Cursa de braus’, 1949 i Ryoju ‘La cacera’, 1949 Seguiren Kuroi schio ‘Marea negra’, 1950, Kuroi cho ‘La papallona negra’, 1955, Hyoheki ‘La muralla de glaç’, 1956-57 i d’altres Conreà també la novella històrica —amb el precedent de Furinkazan ‘Vent i bosc, foc i muntanya’, 1953-54 Tempio no iraka ‘La teulada del temple’, 1957, Roran 1958, Aoki okami ‘El llop pàllid’, 1963 i Futo 1963

De l’escola ukiyo-e , es formà en l’estil clàssic kano Pintà estampes calendari d’una gran varietat cromàtica sobre temes més o menys sensuals, amb un estil delicat, vigent fins a mitjan s XIX