Resultats de la cerca

Format amb el teòric HC Breidenstein i amb la seva mare, inicià la seva carrera compositiva de nen en guanyar, el 1852, una beca de la Fundació Mozart de Frankfurt Aquesta beca li permeté estudiar amb C Reinecke i Breunung a Colònia A la fi dels seus estudis, compaginà la tasca docent amb la composició, però no fou fins el 1891 que obtingué el títol de professor de composició a l’Acadèmia de Berlín La facilitat que tenia per a la creació musical, juntament amb un melodisme arquetípic acompanyat d’una escriptura cohesionada i íntegra, l’ajudaren a obtenir el reconeixement entre els seus…

El 1931 es llicencià en musicologia a la Universitat de Colònia, on fou alumne de Th Kroyer i E Bücken Més tard ingressà a la Hochschule d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià en pedagogia musical el 1933 El 1938 es doctorà a la Universitat de Bonn amb un treball sobre la cançó tradicional al baix Rin Aquell mateix any inicià la seva tasca docent a la ciutat de Viersen i fundà el Niederrheinischen Volksliedarchivs Arxiu de la Cançó Popular de la Baixa Renània, creat a partir de la seva collecció particular, formada per unes 300 cançons El 1953 fou nomenat director de l’Arxiu de la Cançó…

Nascut en el si d’una família humil, de nen posseïa una bonica veu de soprano, fet que li permeté d’entrar al cor de la catedral i, més tard, al cor de l’Òpera de Berlín Quan la veu li canvià, dirigí la seva atenció cap al piano Estudià amb Theodor Kullak a Berlín i començà una important carrera com a pianista El seu primer èxit, però, li vingué per una composició per a orquestra, la Suite Hongaresa , opus 16, estrenada el 1873 Durant els anys següents, l’èxit acompanyà les seves obres i això feu que deixés més de banda la seva carrera pianística per dedicar-se a la composició Escriví música…

Entre el 1805 i el 1809 entrà en contacte amb el moviment romàntic alemany Participà en la guerra contra Napoleó 1813-15 Funcionari de Prússia des del 1821, el 1831 anà a Berlín, on aconseguí un càrrec al Ministeri de Cultura, però el 1844 dimití a causa de les seves conviccions catòliques Molts compositors coetanis J Brahms, F Mendelssohn, R Schumann, H Wolf i posteriors M Reger, R Strauss musicaren els seus poemes en lieder i altres gèneres vocals i Bernhard Paumgartner es basà en la seva novella Aus dem Leben eines Taugenichts 'De la vida d’un brètol' per a compondre una òpera homònima l’…

Després de dedicar-se a la pedagogia s’orientà vers la musicologia, disciplina en la qual es doctorà per la Universitat de Rostock Mecklenburg el 1855 amb treballs versats en folklore i en l’oratori Escriví sobre diversos períodes de la història de la música, des del Barroc fins al començament del segle XIX Una de les seves aportacions més importants fou l’especial atenció que dedicà a GF Händel, de qui escriví una biografia que quedà incompleta, i de qui impulsà l’edició de les obres completes sota els auspicis de la Societat Händel, feina que l’ocupà entre el 1858 i el 1894 Després de la…

Format a Venècia, a Anvers i a París, fou professor de l’Akademie der Bildenden Künste de Munic Les seves obres, de tema històric, són d’una gran teatralitat Wallenstein 1855, Neue Pinakothek, Munic, Galileu a la presó 1864, Wallraf-Richartz-Museum, Colònia

Fou ambaixador de Prússia al Vaticà 1823-38 i a Londres 1842-54 Fundà l’Institut Arqueològic de Roma Entre els seus nombrosos treballs sobre egiptologia, patrística, història religiosa i filosofia destaca Die Zeichen der Zeit ‘Els signes del temps’, 1855, on defensa la llibertat de consciència Propugnà la reconciliació entre les diverses esglésies evangèliques

Professor a Göttingen 1868 i director de l’Escola d’Egiptologia del Caire 1870-79, fou nomenat bei i després paixà pel kediv Fundà 1863 la revista “Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde”, degana de les egiptològiques La seva obra, molt vasta, s’orientà preferentment cap els estudis demòtics Grammaire démotique , 1855 Dictionnaire hiéroglyphique et démotique 1867-82 i geogràfics Geographische Inschriften altägyptischer Denkmäler , 1857-60 Dictionnaire géographique de l’ancienne Egypte , 1879

El 1856, a Berlín, inaugurà la fàbrica pròpia, que tingué molt d’èxit i s’especialitzà en pianos de cua Aviat creà sucursals a França, a Anglaterra i a Rússia

És autor d’una descripció clàssica del goll exoftàlmic 1840 conegut també amb el nom de malaltia de Basedow