Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
baix alemany
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup dels parlars germànics occidentals —amb exclusió de l’anglofrisó— que no han sofert la segona mutació consonàntica que ha donat lloc a la diferenciació de l’alt alemany.
Els parlars baix-alemanys conserven, per tant, les oclusives sordes que han passat en alt alemany a fricatives o africades així, hom troba al baix alemany slapen , Pund , dat , maken , enfront de l’alt alemany Schlafen , Pfund , das , machen La història del baix alemany es divideix en el període de l’antic baix alemany o antic saxó del 800 al 1200, el del mitjà baix alemany 1200-1600 i els dels actuals dialectes Niederdeutsch o Plattdeutsch des del 1600 Les isoglosses del fenomen de la mutació consonàntica no coincideixen d’una manera absoluta quan hom les refereix a posicions o lexemes…
ensalada
Música
Terme utilitzat als països hispànics, aproximadament entre el 1520 i el 1650, per a designar un gènere polifònic vinculat, en els seus orígens, a la temàtica del cicle de Nadal.
L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…
Bèlgica 2015
Estat
Els greus atemptats de París del 13 de novembre van tornar a posar al centre del debat la gestió belga de l'islamisme radical, en un país amb una àmplia població musulmana, a causa de les connexions entre Bèlgica i els diversos atacs que han tingut lloc a Europa durant el 2015 El fet que, com a mínim, tres dels atacants de París fossin germans residents a Bèlgica, va fer que l'executiu belga reaccionés amb mesures radicals Va elevar l'alerta per perill d'atemptat al màxim nivell a la regió de Brusselles capital va tancar el metro, les escoles i els edificis públics, i va generar un cert…
Les llengües en contacte
El contacte entre parlants de diferents llengües ha estat un fenomen molt comú al llarg de la història, i pot derivar en una gamma de resultats força extensa des de l’intercanvi en alguns casos de només unes quantes paraules, que es converteixen així en préstecs lingüístics, fins a la creació de llengües híbrides completament noves Els pidgins i els criolls són els productes lingüístics de dues o més llengües que s’han combinat, en un procés anomenat pidginització, per formar un nou codi, una lingua franca , que permet la comunicació entre parlants de llengües diferents Els pidgins es…
ISO TC37
Comitè tècnic de la International Standard Organisation (ISO) encarregat de la normalització de principis, mètodes i aplicacions relacionats amb la terminologia i altres fonts lingüístiques i de contingut en el context de la comunicació multilingüe i la diversitat cultural.
El Comitè Tècnic 37 està format per 26 països membres i 33 països observadors
Publicateur du département des Pyrénées-Orientales, Le
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari editat a Perpinyà entre el 1832 i el 1837 amb el subtítol: Feuille d’affiches judiciaires, d’annonces et d’avis divers, commerciale, industrielle, scientifique, littéraire, etc.
Desenvolupament enciclopèdic A partir del 1837 es canvià pel de Journal littéraire, scientifique, agricole et commercial annonces judiciaires, légales, avis divers Editat i dirigit pel seu propietari, l’impressor perpinyanenc Joan Baptista Alzine, marcà una fita en la història de la premsa de la Catalunya del Nord, ja que fou el primer periòdic cultural del Rosselló Recolzat sobre una empresa editorial dinàmica, i dirigit per Alzine, carlí i lligat als nuclis intellectuals de la ciutat, així com als de l’emigració espanyola, Le Publicateur tingué una qualitat formal i de redacció que…
L’escriptura
D’ençà de la invenció de l’escriptura a l’Orient Mitjà, concretament a l’antiga Sumèria entre el 3300 i el 2900 aC, algunes civilitzacions han dissenyat sistemes d’escriptura diferents per tal de representar gràficament la llengua oral i fer així durables els missatges verbals En aquest mapa es mostren els principals sistemes d’escriptura que s’utilitzen en l’actualitat arreu del món Els sistemes d’escriptura acostumen a dividir-se en alfabètics, sillàbics i logogràfics Els alfabets estableixen una correspondència entre les articulacions sonores mínimes d’una llengua i unes grafies que poden…
La pluralitat religiosa
Aquest mapa vol mostrar la pluralitat religiosa en els diversos estats del món Necessàriament, aquesta presentació és esquemàtica, per això no s’hi pot veure ni la presència de religions relativament minoritàries, ni els matisos que en alguns casos caldria recollir quan intentem palesar la convivència de diferents religions o confessions I, amb tot, la distribució que presenta ens ajuda a entendre les grans àrees d’implantació religiosa arreu del món vegeu els mapes 32 i 33 Aquesta situació, que aquí es proposa com si fos una fotografia actual, és el resultat de segles d’història en què…
Joan Solà i Cortassa
Joan Solà i Cortassa
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Vida i obra Estudià magisteri a Lleida i posteriorment es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1965 Doctorat per aquesta universitat en filologia catalana 1970, obtingué el títol de master en lingüística a la Universitat de Reading Anglaterra el 1977 Fou professor a diversos centres docents des del 1965 entre els quals, cal citar la Universitat Autònoma de Barcelona, les extensions universitàries de Girona i Tarragona i, del 1984 al 2010, any en què es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i n’esdevingué catedràtic…
,
articulació doble
Fonètica i fonologia
En la terminologia d’André Martinet, procés onomasiològic de conversió a unitats lingüístiques de tota entitat informativa al qual aquell autor atribueix una primera fase de conversió a monemes: /té/, /mal/, /de/, /cap/, i una segona de linealització total en forma de fonemes:.
∣t∣, ∣é∣, ∣m∣, ∣á∣, ∣l∣, ∣d∣, ∣e∣, ∣k∣, ∣á∣, ∣p∣ A aquesta doble articulació o conversió analítica en segments unitaris s’afegeix el que ell anomena els suprasegments, com és ara la durada, la intensitat, el to, la corba melòdica, etc, per tal de reproduir lingüísticament, i segons els pressupòsits de cada llengua, el contingut d’informació, base de tota mena de missatge comunicatiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina