Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
anemocor | anemocora
Botànica
Dit de les plantes que disseminen llurs gèrmens mitjançant el vent.
Les diàspores, generalment llavors o fruits, d’aquestes plantes, o bé són petites, com en les orquídies, o bé porten apèndixs ales, plomalls que retarden la caiguda i faciliten el transport pel vent
Diari de Mataró i la Comarca
Periodisme
Diari del matí fundat l’1 de juny de 1895 amb el nom de Diario de Mataró y su Comarca i redactat en castellà.
El 31 d’octubre de 1919 fou catalanitzat en adquirir-ne la propietat un grup nacionalista mataroní que havia editat fins llavors el setmanari La Nau Durà fins el 31 de maig de 1920
sèsam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les pedaliàcies, de fulles simples oposades, de flors zigomorfes, infundibuliformes i quinquelobulades, i de fruits en càpsula.
Les llavors forneixen l' oli de sèsam , un oli comestible d’alta qualitat És conreat des de molt antic a la Xina i a l’Índia, que juntament amb Mèxic són els principals productors
fanalet
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal voluble, de la família de les sapindàcies, amb fulles alternes tripartides de folíols serrats i amb corimbes de poques flors, blanques.
El fruit és una càpsula membranosa inflada, semblant a un fanalet, i les llavors són negres amb una taca blanca en forma de cor Propi de regions tropicals i subtropicals, és plantat en jardins
periquito
Periquito Seguidors del RCD Espanyol
Esport
Nom que hom dóna, popularment, als jugadors o seguidors del Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona.
Aquests eren representats per Valentí Castanys, cap als anys trenta, com a quatre gats antropomòrfics, similars al llavors popular gat Fèlix, també conegut per “gato perico” o “periquito” per la seva característica d’animal parlant
llobí
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de 20 a 50 cm d’alt, de la família de les papilionàcies.
De fulles palmatisectes, piloses pel dessota, de flors blanques o parcialment blavoses i de fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins La planta sencera serveix per a farratge i com a adob en verd
Noël Bernard
Botànica
Botànic francès.
Estudià les relacions simbiòtiques entre els fongs de les micorrizes de les orquídies i les plantes hostes, i descobrí que la germinació de les llavors de les orquidàcies només es produeix en presència del fong
mostassa
Detall de les fulles i de les flors de la mostassa
(CC0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles lirades o pinnatipartides, de flors grogues disposades en raïm i de fruits en síliqua curta proveïda d’un llarg bec.
Creix en camps i en erms Les llavors, d’un groc pàllid, tenen propietats revulsives i són utilitzades com a espècia en nombroses preparacions culinàries, com la salsa de mostassa Grans de mostassa blanca © MPG
palmera de vori
Botànica
Jardineria
Arbre baix, de la família de les palmes, dioic, de fulles pinnatisectes, d’espàdixs dimorfs i de fruits drupacis units en infructescències globoses.
És pròpia del NE de l’Amèrica del Sud Les llavors, d’endosperma molt dur, són conegudes amb el nom de vori vegetal i són usades en la fabricació de botons, daus, escacs i objectes varis
corísia
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les bombacàcies, ornamental, espinós, amb el tronc eixamplat a la base, fulles lanceolades i serrades, i flors rosades que apareixen abans que les fulles.
Originària del Brasil i el N de l’Argentina, als Països Catalans es fa als jardins de les zones litorals més càlides Els pèls sedosos que recobreixen les seves llavors s’utilitzen per a farcir coixins