Resultats de la cerca
Es mostren 879 resultats
Castell de Montcerdà (Puigcerdà)
Art romànic
La primera menció documental d’aquest castell es consigna en l’acta testamentària del comte Guillem Ramon I de Cerdanya, datada el 7 d’octubre de 1094 Segons indica el testament, el comte llegà al seu fill Guillem Jordà, entre altres molts castells, el de Mons Cerdanus Un segle més tard, el 16 de març de 1178, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia fet traslladar la vila d’Ix a l’indret anomenat Montcerdà Monte Cerdano , que fou l’origen de la vila de Puigcerdà Molt probablement, aquest trasllat al lloc de Montcerdà fou determinat perquè allí, juntament amb el castell, ja hi…
Església de Mallabecs (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
L’antic vilatge de Mallabecs és situat al nord-oest de la Morana La documentació constata la seva existència des de l’any 1075, quan Bernat, fill de Company, llegà a la seva muller Gerberga en el seu testament diversos béns que tenia “ in termino de Mallabechs ” i en altres termes propers De l’església d’aquest vilatge, que formà part del bisbat d’Urgell, se’n desconeix el titular En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, datada el 1098, consta que els bisbes consagrants confirmaren a l’esmentada canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els…
Castell de Benavent (Isona)
Art romànic
En els anys centrals del segle XI el castrum Benavent estigué, com el castell Biscarri, del qual constituïa l’afrontació meridional —documents del 1055 i el 1078—, en mans del comdor Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 en disposà en favor del seu nét Arnau i de la seva filla, la comtessa Valença Bernat Transver, feudatari dels comtes, que l’any 1077 ja havia donat a la canònica de Santa Maria de la Seu importants honors localitzats dins del terme del castell de Benavent, en el seu testament sacramental publicat l’any 1092 llegà el castell al seu fill Guillem…
Conrad Saló i Ramell
Música
Compositor i director de cobla català.
Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants…
Josep Palau i Oller
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Dibuixant, pintor i decorador.
Es formà a les acadèmies de Joaquim Torres Canosa i Joan Baixas, on conegué Josep Mompou, de qui fou molt amic En 1909-10 publicà dibuixos satírics a la revista Papitu influïts per Ismael Smith, també amic seu, i començà a dibuixar teixits i estampats associat amb Mompou Des del 1916 es dedicà al disseny i la fabricació de joguines, llums, objectes decoratius i, sobretot, mobles, dels quals creà més de vuit models diferents i comercialitzà en diverses botigues de Barcelona Des de mitjan anys vint feu exposicions de pintura, activitat que no abandonà mai i colleccionà pintures que…
Mercè Salisachs i Roviralta

Mercè Salisachs i Roviralta
© Universitat Complutense de Madrid
Literatura
Escriptora en llengua castellana.
S'inicià a la premsa, la ràdio i la televisió i publicà prop de trenta llibres, sobretot novelles, amb una forta empremta religiosa, bé que amb moments satírics Hom pot esmentar Primera mañana, última mañana 1956, Una mujer llega al pueblo 1957, premi Ciutat de Barcelona 1956, La última aventura 1967, La gangrena premi Planeta 1975, Viaje a Sodoma 1978, El volumen de la ausencia 1983, premi Ateneo de Sevilla, La danza de los salmones 1985, La voz del árbol 1998, Los clamores del silencio 2000, El niño que pintaba sueños 2003, contes, La palabra escrita , 2003, assaigs El último laberinto…
Pere Garcia
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Es graduà a París en arts i en teologia Familiar del cardenal Roderic de Borja, fou nomenat 1484 bisbe d’Ales Sardenya i de Barcelona 1490 i mestre de capella i bibliotecari del Vaticà 1492 per Alexandre VI Llegà a la catedral de Barcelona una bona part de la seva biblioteca particular 1502 i intentà la reforma eclesiàstica de la diòcesi Innocenci VIII li confià 1487 la refutació oficial de les tesis neoplatòniques de Pico della Mirandola, declarades suspectes d’heretgia per una comissió pontifícia en la qual Garcia havia tingut una actuació destacada Determinationes magistrales…
Assurbanipal
Relleu assiri amb la representació d’Assurbanipal (668-629 aC), darrer rei important d’Assíria (British Museum, Londres)
© E. Molner
Història
Rei assiri (668-629 aC).
Fill d’Assarhaddon, és el darrer entre els grans reis d’Assíria, la qual desaparegué poc després del seu regnat Continuà la conquesta d’Egipte, iniciada pel seu pare, i derrotà Taharka 667 i després Tanutamun saqueig de Tebes, 663 Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI, no tardà, però, a posar fi al domini assiri ~656 El sud i l’oest amenaçaren seriosament el seu poder en aliar-se el seu germà Shamash-shum-ukin, rei de Babilònia, amb Elam, l’etern enemic del món mesopotàmic En el decurs de diverses campanyes, els assiris prengueren Babilònia 648 i Susa 639, capital d’Elam, territori que…
Magdalena
Santa Maria Magdalena, dibuix de Peter Paulus Rubens (1577-1640)
© Corel Professional Photos
Bíblia
Personatge del Nou Testament.
Ajudava els deixebles de Jesús durant la seva tasca missionera, acompanyà Jesús a la creu i fou la primera a veure'l ressuscitat Segons que sembla, però, i sense fonament, la tradició cristiana occidental l’ha identificada amb la pecadora que ungí Jesús i amb Maria de Betània La seva devoció és molt popular als Països Catalans El centre iniciador de la devoció fou Provença, on al segle XIII es féu la invenció o troballa del seu cos A Catalunya, tenia capelles des del segle XII o abans, i esdevingueren més freqüents des que la reina Blanca d’Anjou en llegà una relíquia a Santes…
Gilabert de Centelles i Riu-sec
Història
Baró de Nules i d’Oliva, conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fou conseller i camarlenc del rei Martí Fill de Pere de Centelles i de Vilanova Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels quals caigué presoner a Ceret 1390 Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan I al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere de Centelles,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina