Resultats de la cerca
Es mostren 5260 resultats
herba de la taca
Herba de la taca
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 50 cm, de fulles compostes de tres folíols cuneïformes, dentats apicalment i amb una taca fosca al mig, de flors grogues i de fruits helicoides espinosos.
Creix en camps, herbassars i llocs ruderals humits
llet de gallina
Llet de gallina
Meneerke bloem (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 10 a 30 cm d’alçària de fulles estretes, amb una tira blanca, i de flors blanques per dins i verdes per fora, agrupades en corimbe umbel·liforme.
Es fa en prats, herbeis i llocs humits
llengua de cérvol
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de fulles enteres, lanceolades, llargues de 10 a 60 cm, amb sorus linears.
Creix en llocs ombrívols, a l’Europa humida
paloma blanca
Micologia
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de barret blanc o una mica bru o falb al mig, lleugerament fibrós i esquamós, primerament ovoide i posteriorment aplanat i mamil·liforme, amb làmines blanques, i de cama blanca, amb anell i gruixuda a la base.
Creix en prats i llocs herbosos És comestible
Múria en flor
Múria en flor
© MC
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, tomentosa, alta de 50 a 150 cm, de fulles basals sinuades i de flors grogues disposades en una grossa panícula.
Es fa en llocs incultes de la regió mediterrània
salicària
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les litràcies, de 60 a 120 cm d’alçària, de fulles sèssils i lanceolades, i de flors de color magenta disposades en inflorescències espiciformes.
Creix vora l’aigua o en llocs molt humits
flor de cucut
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària de fulles estretament lanceolades i de flors amb cinc pètals rosats dividits en quatre lacínies.
Creix en llocs humits, a les comarques catalanes septentrionals
morró
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, de 5 a 50 cm, de fulles oposades ovals, de flors blanques amb els pètals bipartits i arranjats en estrella, i de fruits capsulars.
Creix en camps, hortes i llocs una mica humits
mitger
Física
Mesura de vi equivalent a vuit porrons.
Antigament, i en alguns llocs, equivalia a la mitgera
trompera d’aigua
Trompera d’aigua
Yuriy Danilevsky (CC BY)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les equisetàcies, amb tiges de 40 a 100 cm de llarg, tombades, ramificades, solcades, buides interiorment, verdes i amb estròbils ovoides i terminals.
Creix en llocs moderadament humits, a la terra baixa