Resultats de la cerca

Primerament es dedicà a la literatura infantil L’obra posterior reflecteix cruament la realitat del seu poble S'hi destaquen la tetralogia novellística Noce i dnie ‘Les nits i els dies’, 1932-34, el recull de narracions Znaki życia ‘Els signes de la vida’, 1938 i la novella històrica Stanisłav i Bogumił 1945, sobre la Polònia del s XVII

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou designat acadèmic de mèrit el 1777 El 1775, a Barcelona, guanyà amb Pere Pau Muntanya les oposicions a ajudant de director de l’escola de dibuix de la Junta de Comerç Treballà per a Erasme de Gònima decorà la seva casa del carrer del Carme i potser féu les grisalles de la torre de Sant Feliu de Llobregat Té obres a l’Acadèmia de Sant Jordi i a la de San Fernando

Filla del ric home Gonzalo Ruíz Girón Vídua de Martín Alfonso, fill illegítim d’Alfons IX de Lleó, de qui fou segona muller, es casà 1273 amb el comte Ponç I d’Urgell Residí a Burgos 1239-53, amb el seu fill Àlvar, futur comte d’Urgell

Menà una vida solitària al desert durant quaranta-set anys El seu sepulcre, a Palestina, ja era molt visitat al segle VI La seva pintoresca llegenda mala vida, conversió, solitud a la Transjordània, la llarga cabellera que li servia de vestit, l’amistat amb el lleó, que ajudà a enterrar-la la féu molt popular, i forní temes a la iconografia medieval La seva festa se celebra el 2 d’abril

Filla del protosebast Joan Comnè, nebot de l’emperador Manuel I Fou casada el 1167 amb el rei Amalric I de Jerusalem mort el 1174, de qui fou segona muller, i el 1177 amb Balian d’Ibelin mort el 1193

Filla de l’emperador Manuel I i d’Irene abans Berta de Sulzbach Fou promesa el 1163 amb el rei Bela III d’Hongria, però aquest trencà la promesa el 1169, i fou casada el 1178 amb el cèsar Rainer de Montferrat, fill del marquès Guillem IV, a qui Manuel I donà el regne de Tessalònica Ambdós foren assassinats

Entrà a la Companyia de Jesús el 1766, i l’any següent fou exiliat a Itàlia Residí a Ferrara i a Bolonya Intervingué en les polèmiques americanistes del seu temps, amb el Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America 1804 Traduí el Viage fuera de España , d’Antonio Ponç, i, com a reacció contra els excessos de la Revolució Francesa, publicà la Storia d’un filosofo desingannato 1815

Fou professor del seminari de Tarragona i des del 1815 rector del collegi del seu orde a Tortosa Acusat d’absolutista el 1821, fugí a Andorra Acabat el Trienni Liberal publicà les Cartas de un liberal arrepentido , on acusa els liberals, sense excepció, de tota classe de crims Afiliat al carlisme, consta que fou director del Boletín del Ejército Real de Aragón, Valencia y Murcia

D’origen humil —el seu pare era espardenyer—, estudià a Barcelona Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí 1843-45, i el 1846 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques Escriví una Guía del industrial 1858 i un Manual de mecánica aplicada 1872, quatre edicions

A dinou anys fou coprotagonista amb Marlon Brando de Last Tango in Paris , de Bernardo Bertolucci , pellícula que li donà una gran projecció, però que també s’interposà en la seva carrera artística De l’escassa fimografia posterior hom pot esmentar The Passenger 1975, de Michelangelo Antonioni,  La dérobade 1979, de Daniel Duval, i Merry-Go-Round 1981, de Jacques Rivette