Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Reus Ploms, guanyà el Campionat de Catalunya de 800 m llisos en pista coberta 1979 i de 1500 m llisos 1982

Format al Sícoris de Lleida, també competí a les files del Club Atlètic Lleida, del Futbol Club Barcelona i de l’Integra-2 Guanyà dos Campionats de Catalunya de 800 m a l’aire lliure 1999, 2000 i dos en pista coberta 1997, 2000 També fou campió de Catalunya en la prova de relleus 4 × 400 m 2000 formant part del FC Barcelona

Membre del Futbol Club Barcelona, debutà en competició l’any 1965 Guanyà el Campionat d’Espanya de 600 m llisos en pista coberta 1967 i de 800 m llisos a l’aire lliure 1968, i també la medalla de plata en l’atípica prova de relleus 3 × 1000 m al Campionat d’Europa 1968 Baté el rècord d’Espanya, a l’aire lliure, de 1000 m, de la mitja milla, de 4 × 400 i de 4 × 800 m, i el rècord d’Espanya en pista coberta de 600 m llisos D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya de 400 m a l’aire lliure 1966, 1967, de 800 m a l’aire lliure 1966, 1967, 1970, 1971 i en pista coberta 1970 i de 1500 m en…

Fou campió d’Espanya júnior de 1500 i 3000 m i plusmarquista estatal de 5000 m En la categoria absoluta, fou campió de Catalunya de 1500 m 1967 i subcampió d’Espanya de la mateixa prova 1968, quan va fer la seva millor marca 349,6 min Es retirà a vint-i-dos anys

Format a la Joventut Atlètica Sabadell, fou campió de Catalunya de 800 m 1953 Passà al Futbol Club Barcelona, i es proclamà campió català 1956, 1957 i estatal 1956 en 400 m tanques En la mateixa prova, aconseguí una medalla de plata 1953 i una de bronze 1957 en els Campionats d’Espanya Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola S’establí un parell de temporades al Brasil per motius laborals i competí a les files del São Paulo FC, amb el qual guanyà els 800 m del Campionat del Brasil 1957

Competí per l’Athletic i pel Futbol Club Barcelona i fou dos cops subcampió català dels 800 m 1916, 1917

La coma és centrada pels estanys de Tristaina , l’emissari dels quals, el riu de Tristaina , s’uneix al Serrat amb el Rialb per formar la ribera d’Ordino poc més avall dels estanys, al pla de Rat, rep, per la dreta, el barranc de Rat

Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones 3 173 m alt —vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones —, el pic de Corones 3 310 m alt —que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864—, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones , sota la qual hi ha els estanys de Corones l' estany gran de Corones és a 2 560 m alt, l’emissari dels quals, el barranc de Corones , després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu…