Resultats de la cerca

Començà a practicar bicitrial al Motoclub Cingles de Bertí Guanyà diverses vegades el Trofeu Generalitat i el Campionat dels Països Catalans El 1991 fou campió de Catalunya, d’Espanya i del Món en categoria poussins La temporada següent repetí com a campió de Catalunya i d’Espanya i fou quart al Campionat del Món Parallelament practicà trial en moto i fou sotscampió d’Espanya 1993, tercer al Campio-nat d’Espanya i cinquè al Campionat d’Europa 1995 El 1997 deixà el bicitrial per les proves de motocròs de resistència

S’inicià a la Penya Ciclista Baix Ebre Ja Arribarem La seva família fundà el Grup Esportiu Blasco 1977, on ingressà amb 200 triomfs assolits en categories inferiors Fitxà per l’equip Rango Rabada i alternà la carretera i la pista Posteriorment passà al Club Ciclista Roquetenc i l’Associació Ciclista Salou, i se centrà en la cursa darrere moto A partir del 1988 competí exclusivament en pista El 1991 fou setè al Campionat del Món de fons Tant el Trofeu Ciutat de Tortosa com el velòdrom incorporaren el seu nom

Membre del Moto Club Moianès, s’inicià el 1989 en el motocròs, però la temporada següent passà a l’enduro i fou campió d’Espanya júnior 1991 en 125 cc En categoria absoluta, el 1992 s’integrà en l’equip oficial Gas Gas i es proclamà subcampió d’Espanya El 1993 conquerí els títols estatal i europeu de 125 cc, i l’any següent fou tercer en el Campionat d’Espanya També assolí dues medalles de bronze en individual 1991, 1994 i una per equips 1993 en els Sis Dies Internacionals d’enduro

Fou professional 1943-59, tant de carretera com de pista Fou campió de Catalunya de ciclocròs 1947 i subcampió d’Espanya de pista darrere moto 1950-53 Guanyà dues edicions de la Volta Catalunya 1948, 1957 Formà part dels equips Agrupació Montjuïc, Club Ciclista Barcelonès, Faema, Ignis i Cacaolat Un cop retirat ocupà diferents càrrecs dins de la federació espanyola 1961-95, com el de seleccionador i director tècnic Fou director de l’equip Superser 1975-76 Dirigí les proves de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Fou pilot oficial de Montesa i Fantic Disputà set vegades el Campionat d’Espanya 1976-82, del qual fou tres vegades subcampió 1976, 1977, 1982 i quatre tercer 1978-81 Disputà vuit Campionats del Món i una vegada els Sis Dies Internacionals de Trial Es retirà el 1984 i, des de llavors, fou el principal desenvolupador dels models de la marca italiana Fantic Collaborà amb el Moto Club Gavà en l’organització de l’Obert Trial de Catalunya i el 2011 fou nomenat director de l’equip de competició d’Ossa Factory

Coneguda també com les 3 Hores d’Hivern de Ponts, és la prova que dona el tret de sortida al Campionat de Catalunya de resistència en terra al principi d’any, normalment al mes de gener Organitzada pel Moto Club Segre al Circuit del Bosquet de Ponts, hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, que poden competir en la categoria de 125 cc, quatre temps o superior A partir del 2010 s’organitzà en categories júnior, sènior i màster en les classes RS1 i RS2 per assimilar-se al motocròs

Publicada en castellà, estava dedicada a la indústria i al comerç de l’automòbil i també oferia ressenyes de les proves organitzades pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Incloïa també informació sobre aeronàutica i rutes turístiques amb automòbil Carles Jaumandreu en fou director tècnic i Josep M Co de Triola, redactor en cap Signava els articles tècnics Víctor Rosich, les excursions en automòbil el mateix Co de Triola, amb el pseudònim de Passavolant i algunes fotografies eren de Claret Tenia periodicitat mensual i se’n publicaren com a mínim…

Membre del Reial Moto Club de Catalunya, pilotà motocicletes Norton i BMW Fou dotze vegades campió d’Espanya de velocitat en 500 cc i 350 cc entre el 1941 i el 1950 Disputà vint curses a Montjuïc, amb cinc victòries i tretze podis, la qual cosa el situa com el tercer millor pilot del circuit Destaquen els triomfs al Campionat de Catalunya de motociclisme 1934, el Campionat d’Espanya de velocitat 1946 i el Gran Premi Montjuïc 1950, així com les segones posicions al I Gran Premi Penya Motorista Barcelona 1948 i al Gran Premi internacional de Barcelona 1946

Membre de la Societat de Pescadors Esportius Mar de Barcelona i de l’Associació de Pescadors Esportius de Barcelona Fou president de la Federació Regional de Pesca 1967-77, i durant el seu mandat introduí un canvi significatiu en la forma de puntuar en les competicions de pesca de Catalunya que substituí la norma de puntuar només la peça més gran per lade puntuar el pes total a raó d’un punt per gram de les captures vàlides Aquesta fórmula fou posteriorment adoptada per la Federació Espanyola de Pesca També fou membre fundador del Club de Pilota Basca, del Club Atlètic Gramenet i del …

Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot…