Resultats de la cerca

Estudià primer pintura al taller del baró Gros, i a partir del 1828, a l’escola de belles arts Es distingí sobretot per les seves litografies, que produí en nombre considerable i lliurà al comerç Hom coneix en particular La declaració de la cambra de diputats al duc d’Orleans 1835 i Una verge i la religió cristiana 1839

Filla segona del rei Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies, fou casada 1846 amb Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, gran comanador d’Aragó a l’orde de Calatrava, fill del rei Lluís Felip I de França El 1868 fou expulsada, amb el seu marit, pel fet de conspirar contra la seva germana, Isabel II

Representa el trencament amb l’estil Lluís XIV, però sense arribar a l’excés decoratiu En arquitectura donà nombrosos hôtels particulars, encara conservats en la major part els principals arquitectes en foren Robert de Cotte i Germain Boffrand En l’aspecte purament decoratiu aparegueren la conquilla i la singerie , que foren típiques del rococó CAudran i GMOppenordt foren els introductors d’aquests nous temes Els mobles experimentaren un inici de la curvatura dels petges, de la mateixa manera que aparegueren les primeres calaixeres ventrudes el principal ebenista fou Charles Cressent

Un dels bateries més importants de la seva generació, es feu musicalment a Nova Orleans Saltà a la fama acompanyant Joshua Redman i Kenny Garret El seu estil és obertament polirítmic, molt innovador i ple de color Té un disc amb el seu nom, Brian Blade Fellowship , i ha collaborat en una producció de Bob Dylan, Time Out Of Mind

Malgrat que el seu protector Gaston d’Orleans l’hagués enviat a Espanya després d’ésser derrotat per Richelieu 1632 es reconcilià amb aquest i li dirigí una Lettre sur la prise de Corbie Nomenat majordom de la cort, fou un dels escriptors més representatius de la refinada societat del moment les seves Lettres en són un excellent testimoni Fou un assidu de l’Hôtel de Rambouillet

Pare de Lluís Faraudo i de Saint-Germain Seguí la carrera diplomàtica, i el 1859 fou vicecònsol espanyol a Nova Orleans Fou cònsol a Veracruz Mèxic 1863-66, on cooperà en el desembarcament de tropes comandat pel general Prim, i intervingué en la proclamació de Maximilià com a emperador de Mèxic Fou cònsol a Bordeus i a Hong Kong, on denuncià la introducció d’opi a les Filipines Viatjà per tot el món

Fou designat per Lluís XIV confessor de Felip V Participà en les intrigues que provocaren la caiguda de la princesa Orsini 1704 Fou substituït pel pare Robinet però, en morir aquest, tornà al càrrec de confessor 1716 Famós per les seves intrigues, fou definitivament retirat l’any 1723, perquè, segons que sembla, comunicà a Felip d’Orleans, regent de França, el propòsit de Felip V d’Espanya d’abdicar en el seu fill Lluís

Fou preceptor del duc Felip d’Orleans, que, en encarregar-se de la regència de Lluís XV, el nomenà primer ministre 1715-23 Orientà França cap a l’amistat amb Anglaterra i els Països Baixos i l’Imperi formant la Quàdruple Aliança 1718, a fi de frenar les pretensions expansives de Felip V a Itàlia França envaí Espanya després de descobrir Dubois la conspiració de Cellamare Morí durant les negociacions de pau a Cambrai

Entre les seves obres sobresurten el ministeri de la marina mercant, a París, i l’estació Versalles-Chantiers Fou arquitecte en cap dels monuments històrics 1905, restaurà la catedral i el palau episcopal de Verdun, així com el Palais Royal, a París 1934, i destruí, per aquest motiu, la galeria d’Orléans, realitzada per Fontaine 1828-31 Projectà també una vila en la qual diferenciava el trànsit de vehicles del de vianants

Entre les seves obres més notables cal esmentar l’edifici dels laboratoris Sandoz d’Orleans 1952-55, el de les Assurances Vaudoises de Lausana 1956, la sitja de gra de Renens i sobretot l’edifici de la casa Nestlé, a Vevey Guanyador del concurs per a la realització de la seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra 1960, aquest projecte fou dut a terme després de morir ell 1962-66