Resultats de la cerca
Es mostren 2400 resultats
tractar
Parlar amb algú per acordar o arranjar (quelcom), per arribar (a un resultat, a una decisió conjunta).
cita
Acció d’assenyalar dia, hora i lloc per a veure’s i parlar dues o més persones.
Xarxa acadèmica i d’investigació europea
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica creada per a interconnectar universitats i centres de recerca europeus i de zones properes a l’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Començà a funcionar el 1984 i està integrada en la xarxa Bitnet , que és el seu equivalent nord-americà, i per això se sol parlar de la xarxa Earn/Bitnet Té passarelles que li permeten la interconnexió amb altres xarxes, com ara la xarxa Iris d’universitats espanyoles o internet
Antonio Puga
Pintura
Pintor.
Probable deixeble de Cajés, l’ajudà a acabar els quadres commemoratius per al Saló de Regnes Hom pot parlar d’ell com a pintor de temes religiosos, retrats reials, paisatges i natures mortes Hom cita com a obra certa de la seva mà el Sant Jeroni 1636, Barnard Castle Museum
Pieter Snayers
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble de Sebastian Vrancks Conreà les escenes de gènere i les de batalles Plasmà gràficament la guerra dels Trenta Anys Visqué a Brusselles des del 1628 Fou pintor dels arxiducs Albert i Isabel El seu estil és més documental que creatiu, i hom pot parlar d’habilitat més que no pas d’art
Nèstor
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, rei de Pilos i fill de Neleu.
En la Ilíada apareix com un dels capitosts grecs de la guerra de Troia i es destaca sempre per la seva prudència en el parlar Pel fet que evoca accions anteriors a la guerra troiana, hom pensa que la seva figura potser ja havia estat celebrada en els cicles èpics més antics
Ramon Blasi i Rabassa
Literatura catalana
Escriptor.
Fou collaborador d’ En Patufet , i des del 1968 ho fou de Patufet , la represa de l’antiga capçalera, on signava amb els pseudònims de Guerau i R Bir És autor de faules, del recull de narracions d’animals Tornen a parlar les bèsties 1935 i de novelles roses de la Biblioteca Gentil
,
sentiment
Filosofia
Psicologia
Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment; pressentiment, consciència.
En aquest sentit cal parlar no tant d’una contraposició entre el sentiment i la raó o la voluntat com féu Schleiermacher, com d’una mútua implicació dels àmbits corresponents —la diferència entre els quals potser està en la no-intencionalitat del sentiment—, fins al punt de postular la necessitat d’una metafísica d’aquest
cosmovisió
Filosofia
Visió i interpretació globals del món i de l’existència.
El terme, traducció de la paraula alemanya Weltanschauung , és susceptible d’interpretacions molt diverses, segons que hom l’entengui com a elaboració d’un sistema racional o com a simple exposició d’una actitud valorativa personal Hom pot parlar d’equivalència entre cosmovisió i sistema filosoficometafísic, concepció antropològica o, fins i tot, ideologia religiosa
Pier Enea Guarnerio
Lingüística i sociolingüística
Filòleg italià.
Estudià el sard L’intacco latino della gutturale di CE, CI, 1897, el parlar alguerès Il dialetto catalano di Alghero , 1886 Brevi aggiunte al lessico algherese , 1908 i en general les llengües llatines Fonologia romanza, 1918 És autor també de Contributo agli studi lulliani De la doctrina dels infants 1908 i Catalogna si sveglia 1906
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina