Resultats de la cerca
Es mostren 1161 resultats
Louis Rosen
Física
Físic nord-americà.
Es graduà a la Universitat d’Alabama i es doctorà a la Pennsylvania State University, i posteriorment exercí la docència en ambdues institucions El 1944 s’incorporà al projecte Manhattan de Los Alamos que culminà en la construcció de la primera bomba atòmica Després de la Segona Guerra Mundial, fou el principal responsable de la construcció de l’accelerador de partícules lineal que donà lloc al centre de recerca de partícules subatòmiques conegut amb el nom de LANSCE Los Alamos Neutron Science Center, que dirigí fins el 1986 Rebé el premi EO Lawrence 1963 i la…
John Douglas Cockcroft
John Douglas Cockcroft
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic.
Treballà amb Walton en el camp de la transmutació del nucli atòmic mitjançant partícules accelerades El 1932 construí el primer accelerador de partícules i assolí de fer, juntament amb ETSWalton, la primera transmutació artificial del liti i del bor Assajà també amb hidrogen pesant i trobà nous nuclis atòmics fins aleshores desconeguts Fou professor a Cambridge 1939-46 i participà en el projecte Manhattan durant la Segona Guerra Mundial Membre de la Royal Society el 1936, fou premi Nobel de física el 1951, juntament amb Walton El 1961 li fou concedit el premi Àtoms…
Stardust
Astronàutica
Sonda de la NASA que té com a objectiu recollir mostres i tornar-les a la Terra.
El seu llançament tingué lloc al 1999 El 2 de gener de 2004 la Stardust passà a 240 km del cometa Wild 2 Durant l’encontre la nau realitzà diverses fotografies i capturà partícules cometàries que portà fins a la Terra per a la seva anàlisi detallada Les primeres dades enviades per la nau mostraren que, contràriament al que hom creia, la coma del cometa no té una densitat de partícules uniforme, sinó que s’hi alternen zones molt denses amb d’altres pràcticament buides El 16 de gener de 2006 tornava a la Terra la càpsula de la sonda amb les mostres de pols del cometa…
Ulysses
Astronàutica
Sonda còsmica llançada el 1990 amb l’objectiu d’estudiar els pols solars, en missió conjunta entre l’ESA i la NASA.
Fou enviada cap a Júpiter per a aprofitar el seu camp gravitatori i així poder sortir, per primer cop, del pla de l’eclíptica En 1994-95 passà pel pol sud del Sol, creuà l’eclíptica i arribà al pol nord Inicià el 1995 una òrbita solar, en la qual l’abril de 1998 creuà l’afeli A l’abril del 1998, la sonda Ulysses completà el primer viatge de navegació interplanetària al voltant del Sol Entre els descobriments més importants d’Ulysses hi ha la constatació que el camp magnètic interplanetari no emergeix del Sol concentrat a les regions polars, que les irregularitats d’…
nivell d’energia
Física
Concepte físic ideat per Niels Bohr (àtom de Bohr) per tal de donar explicació a l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen.
Es basa en atribuir a les partícules elementals electrons, nucleons, etc lligades a un sistema atòmic o nuclear uns estats energètics que caracteritzin llur comportament quan hi ha intercanvis d’energia amb l’exterior del sistemaLa mecànica quàntica ha desenvolupat aquest concepte i l’ha identificat amb unes qualitats circumstancials de les partícules elementals els nombres quàntics Així, doncs, els quatre nombres quàntics atribuïts a un electró lligat a un àtom determinen el seu nivell energètic o òrbita, i en passar d’un nivell a un altre, per emissió o absorció d…
Mecanismes de defensa de l’aparell respiratori
Fisiologia humana
L’aparell respiratori disposa d’una sèrie de mecanismes de defensa que en redueixen la vulnerabilitat davant els agents externs Són uns mecanismes indispensables, ja que dins l’aparell respiratori diàriament penetra una gran quantitat d’aire que pot servir de vehicle de diversos agents nocius microorganismes, partícules o gasos que podrien causar alteracions en els mateixos teixits de l’aparell respiratori A més, als pulmons s’estableix una comunicació amb el medi extern, representat per l’aire, i el medi intern, representat per la sang consegüentment, els agents nocius que poguessin envair l…
François Englert

Francois Englert
© Université Libre de Bruxelles
Física
Físic belga.
Llicenciat en enginyeria civil electromecànica 1955 i en física 1958 per la Universitat Lliure de Brusselles, en la qual es doctorà l’any 1959 Aquest mateix any anà a la Universitat de Cornell EUA, on es dedicà a la investigació fins el 1961, any que retornà a la Universitat Lliure de Brusselles com a professor Conjuntament amb Robert Brout, fou director del Grup de Física Teòrica d’aquesta universitat des del 1980 fins a la jubilació, el 1998, que fou nomenat professor emèrit Des del 2011 collabora a l’Institut d’estudis quàntics de la Universitat de Chapman de Califòrnia Ha fet aportacions…
precipitació convectiva
Meteorologia
Precipitació procedent de núvols convectius.
Es caracteritza per tenir una alta intensitat, però generalment una duració curta, i per afectar àrees localitzades de petita extensió Els típics xàfecs de tempesta són exemples de precipitació convectiva En núvols convectius cúmuls i cumulonimbes, el desenvolupament vertical és notable, amb forts corrents d’ascens que permeten mantenir dins del núvol partícules de precipitació gotes d’aigua i calamarsa relativament grans Quan finalment aquestes partícules abandonen el núvol, la intensitat de precipitació aigua caiguda per unitat de superfície i de temps pot ser gran…
radiació de frenada
Física
Radiació electromagnètica emesa en ésser descelerada (frenada o deflectida) una partícula carregada, d’alta energia, quan travessa la matèria.
Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la…
sinèresi
Bioquímica
Fenomen descobert per T. Graham l’any 1861 i que consisteix en la separació espontània d’un sistema col·loidal homogeni en dues fases, constituïda l’una d’elles per un gel coherent i l’altra per una solució diluïda, la composició de la qual depèn del sistema inicial.
La sinèresi ocorre amb contracció del volum del gel, però sense variació neta del volum del sistema, i és un procés reversible sempre que les partícules colloidals no s’hagin coagulat excessivament després de llur formació La sinèresi pot ésser explicada com l’exsudació de líquid mantingut per forces de capillaritat entre les partícules altament solvatades que constitueixen la xarxa del gel És, possiblement, una de les propietats més característiques dels gels, i llur estudi ha permès d’aprofundir el coneixement del mecanisme de diverses secrecions glandulars, així…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina