Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
graula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, d’uns 45 cm, amb la zona que comprèn la base del bec nua, el plomatge negre, les cuixes notablement plomoses, les potes negres i el bec negre grisenc.
És gregari i omnívor, amb preferència pels vegetals Habita a l’Europa central i en una part de la septentrional, i hiverna a l’Europa meridional i l’Àfrica septentrional
El penyal d’Ifac
El penyal d’Ifac vist des de la badia de Calp, situada immediatament a ponent Ernest Costa El penyal d’Ifac 115, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La impressionant mola d’Ifac, al terme de Calp Marina Alta, s’aixeca abruptament sobre un litoral de platges i penya-segats baixos, trencant amb la seva característica silueta el suau perfil costenc d’aquest tram El notable contrast, imposat per la presència aïllada del Penyal, ha fet d’aquest indret un dels més coneguts i significatius del litoral valencià, fita indiscutible quan s’albira des de la mar i punt…
El prat de Cabanes-Torreblanca
El prat de Cabanes-Torreblanca constitueix una zona humida en avançat procés de rebliment, fet que ha estat afavorit per les intervencions humanes Les jonqueres tenen actualment un paper molt important en el seu paisatge vegetal Ramon Dolç El prat de Cabanes-Torreblanca 19, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El prat pantanós de Cabanes-Torreblanca també conegut com estanys d’Albalat i Miravet està situat al nord del País Valencià, vora la mar Mediterrània, i és sens dubte una de les majors maresmes valencianes i una de les zones humides de més importància de la…
Bibliografia sobre ocells
Obres generals de consulta Bannerman, DA i WM Bannerman 1983 "The birds of the Balearics" Croom Helm Ltd London 230 pp Bauer, KM, UN Glutz i E Bezzel eds 1966-82 "Handbuch der vögel mitteleuropas" 11 vol Akademische verlagsgesellschaft Wiesbaden Bernis, F 1966-71 "Aves migradoras ibéricas" 7-8 fasc Sociedad española de Ornitología Madrid Bernis, F 1980 "La migración de las aves en el estrecho de Gibraltar I Aves planeadoras" Universidad Complutense Madrid 481 pp Blondel, J i P Isenmann 1981 "Guide des oiseaux de Camargue" Ed Delachaux et Niestle Neuchâtel 344 pp Brunn, B i A Singer 1980 "Guía…
paradiseids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 16 a 120 cm, que tenen el bec fort, les potes robustes i presenten un marcadíssim dimorfisme sexual, puix que el plomatge dels mascles és de colors llampants i formes vistoses i originals.
Comprèn 43 espècies, distribuïdes en 10 gèneres, els més importants dels quals són Paradisses, Pteridophora i Diphyllodes , que hom coneix amb el nom general d' ocells del paradís Habiten a Nova Guinea, les illes Moluques i el NE d’Austràlia
oriòlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 20 a 30 cm, que tenen el bec fort, de forma cònica, amb un petit ganxo a l’extrem, són de colors vius, presenten dimorfisme sexual i tenen 10 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa
verdum
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14,5 cm, de color verd d’oliva, amb el carpó groguenc, les vores de les ales i de la cua grogues, les potes rosades i el bec robust i blanquinós.
La femella és més grisa i no tan groga És molt apreciat com a ocell de gàbia, pel cant del mascle És migrador parcial, i habita a tot Europa, llevat de l’extrem nord És comú i sedentari als Països Catalans, on hivernen individus provinents de regions més fredes
llucareta
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm de llargada; el mascle té els costats del coll i el clatell grisenc, les ales negrenques amb franges verdes i la resta del cos d’un groc verdós.
Habita a les muntanyes més altes de l’Europa central i meridional és comuna al Pirineu català, i és rara a les Balears
cercavores

Cercavores
© Simon J. Tonge
Ornitologia
Moixó insectívor de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, d’uns 18 cm de llargada; als costats té franges de color bru rogenc, i el coll és blanquinós amb taques negres; el cap i el pit són de color grisenc.
De costums gregaris, viu a les muntanyes de la Mediterrània occidental i oriental, a més de 3000 m d’alt durant l’estiu
La serra de Bernia
La serra de Bèrnia vista des de la Lloma Vaquer o Pa de Dacsa Ernest Costa La serra de Bernia 12, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Bèrnia és una imposant serralada que separa les depressions de Calp i Benissa, al nord, i la Foia d’Altea, al sud, actuant com a frontera natural entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa Es tracta d’una alineació muntanyosa orientada d’est a oest, amb vessants abruptes que culminen en una colpidora cinglera El pic de Bèrnia, amb 1129 m, representa la cota màxima de la serra A partir del seu extrem occidental s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina