Resultats de la cerca

Fill del marquès Joan Jaume I i de Joana de Savoia, succeí el seu germà Joan IV El 1448 rebé del duc Francesc I de Milà la senyoria d’Alessandria, que perdé poc després Un any abans el duc Galeàs Maria I de Milà l’havia fet capità general del seu exèrcit Lluità al costat d’Alfons IV de Catalunya-Aragó 1452 i fou creat príncep del Sacre Imperi La seva primera muller fou Maria de Foix, amb qui es casà el 1465

Fill natural de Ferran I de Nàpols i de Diana Guardato El 1497 rebé els feus que havien pertangut a Gian Francesco Sanseverino, però els perdé el 1507 a favor de Roberto Sanseverino Tanmateix, es mantingué sempre fidel a la casa reial de Nàpols Es casà amb Castellana de Cardona, germana del virrei de Nàpols Ramon de Cardona El 1529, Carles V li concedí les cases confiscades a Nàpols al rebel Giovanni di Buccino i el nomenà lloctinent general del regne de Nàpols

Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor

Aquesta capella es trobada al cantó de ponent de la ciutat de Vic, al veïnat del Graell, i donà nom a un mas i al molí de Sant Llorenç El nom de Boada es perdé fa segles Aquesta capella l’any 1100 fou cedida al monestir de l’Estany pels canonges Guislabert Guibert i el seu germà Ramon Guibert Es tractava d’un bonic edifici romànic del segle XI, que fou volat l’any 1939, al final de la guerra civil

Manufactures de catifes, marroquineria, ceràmica, etc Coneguda ja al segle IX amb el nom de Xella , havia adoptat el nom de la Sala púnica i romana, al sud de l’actual Rabat Capital d’un petit regne segle XI, fou presa pels almohades 1132, bé que aviat 1150 perdé importància, arran de la construcció de Rabat Amb l’arribada dels moriscs expulsats d’Andalusia segle XVII, esdevingué base de corsaris, i del 1627 al 1641, juntament amb Rabat, constituí un república independent

Enginyer, esdevingué comissari del poble en la indústria alimentària 1940-44 i, més tard, representant permanent d’Ucraïna al consell de ministres Accedí al comitè central del PCUS 1960, a la presidència del soviet suprem 1965 i al politburó 1966 El 1977 fou separat d’aquest i de la presidència, que passà a Leonid Iljič Brežnev , el 1979 perdé el seu lloc al soviet suprem de l’URSS i al d’Ucraïna, i el 1981 del comitè central del PCUS

Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya

Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al segle XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al segle XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí

Situada a la sortida de la vall de l’Isonzo, en un lloc d’encreuament de vies transalpines pas del Predil, collades de Piro i de Postumia, túnel de Piedicolle, perdé una gran part de la seva importància comercial quan, després de la Segona Guerra Mundial, es convertí en ciutat fronterera i en fou assignada una part a Iugoslàvia, on han estat creats nous barris És seu d’un arquebisbat catòlic La població italiana parla el furlà, però hi és parlat també l’eslovè

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, i el 1909 fou ordenat de prevere a Sogorb Tornà a Mallorca, on ocupà diferents càrrecs en diverses parròquies de l’illa El 1921 es traslladà a Campanet, on fou ecònom 1921-48 La seva tasca com a historiador se centrà en la història local d’aquest municipi mallorquí El 1935 es publicà el primer volum d’ Historia de la villa de Campanet 1935 el segon, amb transcripcions documentals, no s’edità i, finalment, es perdé