Resultats de la cerca

Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 Ingressà al cos d’arxivers 1890 i fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a “Revista de Castellón” i en altres periòdics Publicà el drama Les companyies 1887, poemes diversos i un parell de novelles en llengua castellana De la seva obra gramatical destaquen els Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i el Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en el qual, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposa…

Utilitza sobretot l’anglès i les llengües romàniques, bé que canviant-ne i simplificant-ne considerablement les radicals, fins al punt de fer-les sovint pràcticament irrecognoscibles per exemple, volapük < anglès, world i speak , lol < anglès rose, nim < animal, Melop < Amèrica, etc D’altra banda, la gramàtica és tan complexa com la llatina quatre casos de declinació, sis pronoms amb formes plurals, sis persones i sis temps verbals indicatiu, passiu, infinitiu, aorist, condicional-conjuntiu, imperatiu i les formes participials A desgrat de la dificultat intrínseca, el volapük…

El transmissor té un teclat mecanogràfic, amb el qual l’operador cursa el text, i un dispositiu que, per a cada signe corresponent a cada tecla, produeix un senyal elèctric aquest, degudament codificat, és enviat per una línia telefònica El receptor conté un dispositiu transcriptor que fa que els senyals elèctrics, prèviament descodificats, moguin un dispositiu electromecànic portador dels tipus corresponents a les lletres de l’alfabet, xifres i altres signes, amb un mecanisme inscriptor que escriu sobre una banda de paper de desplaçament uniforme Els primers usuaris del teletip a gran escala…

Amic d’Émile Zola, compongué, sobre texts d’aquest, moltes òperes, d’orientació naturalista o realista Destacaren Kérim 1887, Le Rêve 1891, L’attaque du moulin 1893, Messidor 1897, Lazare 1905 i Naïs Micoulin 1907 Compongué també un ballet Les Bacchantes , 1912, una Ouverture Héroïque 1883, poemes simfònics La belle au bois dormant , 1886, un Requiem amb orquestra i orgue, melodies, etc Exercí la crítica musical en diversos periòdics, publicà alguns estudis Musique de Russie et musique de France , 1903 La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré , 1921 i un llibre sobre Zola i llur…

Fou redactor dels periòdics El Parlamentario , La Ilustración Española e Hispanoamericana , El Imparcial i ABC , on publicà les Acotaciones de un oyente 1916-19, crítiques de les sessions de les corts Les seves obres sovint presenten contradiccions morals sota una visió humorística, com en les novelles La procesión de los días 1914, Volvoreta 1917, Ha entrado un ladrón 1920, Las siete columnas 1926, Relato inmoral 1928, El malvado Caravel 1931 i El bosque animado 1943, i en els relats Unos pasos de mujer 1924, La casa de la lluvia 1925, Fantasmas 1930 i Por qué te engaña tu…

Doctorat en dret a Barcelona 1865, milità dins el federalisme i collaborà assíduament en els periòdics Retirat de la política, formà part del grup de Frederic Soler escriví, en castellà i en català, un gran nombre d’obres teatrals, la majoria de les quals de sàtira política, pertanyents al gènere liricocòmic, per a les quals sovint compongué la música, que el convertiren en un dels autors més populars del seu temps entre d’altres, les sarsueles o revistes musicals Robinson petit 1871, De Sant Pol al Polo Nord 1872, L’Angeleta i l’Angelet 1879, La Campana de Sarrià 1885 i Els…

Doctor en dret, s’especialitzà en legislació sobre teatre i cinema Collaborà en ABC , Pueblo , Gaceta Ilustrada i altres periòdics Per al teatre escriví La senda iluminada 1949, El baile de los muñecos 1950, El escultor de sus sueños premi València 1953, Las luciérnagas 1963 i altres moltes obres En el camp del cinema publicà Derecho cinematográfico español 1952 i altres texts sobre el mateix tema, així com un Diccionario del cine español 1966 És també autor de diverses narracions i reportatges La España de la postguerra, Niñas, al salón, De camisa vieja a “chaqueta nueva" 1976,…

Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren…

Té l’origen en l’antiga biblioteca de la casa ducal de Borgonya, fundada per Felip el Bo al s XV Més tard, Felip II de Castella establí la primera biblioteca reial a Brusselles, però després de la Revolució Francesa els llibres foren dispersats El 1837 el govern belga la reuní de nou i, afegint-hi els fons de diverses cases religioses secularitzades, organitzà l’actual biblioteca Funciona com a biblioteca nacional de l’estat belga Posseeix 5 milions de volums, 18 000 periòdics, 35 000 manuscrits, 33 650 llibres rars, 700 000 impresos, 100 000 mapes i 160 000 monedes i medalles…

Fou organitzada el 1810 amb els 60 000 volums procedents de la Real Biblioteca de Ajuda, que la família reial portuguesa traslladà al Brasil el 1808 Actualment conté 3 500 000 volums, 600 000 manuscrits, 250 000 gravats i mapes, 185 incunables, 650 000 periòdics, etc, i és la biblioteca sud-americana més important Actua com a biblioteca central, té el registre dels drets d’autor, i hi ha una escola de bibliotecaris Manté un servei internacional d’intercanvis amb nombrosos països Conserva diverses obres rares, com dues còpies de la Bíblia de Magúncia, del 1462 Publica Anais da…