Resultats de la cerca

Féu diverses excavacions a la Península Belo, etc i tingué un paper molt destacat durant les primeres etapes de la descoberta arqueològica dels ibers Essai sur l’art et l’industrie de l’Espagne primitive 1903-04 Adquirí 1897 la Dama d'Elx per al Musée du Louvre

Desenvolupa el seu treball en projeccions de vídeo i installacions, però també fa intervencions amb pòsters Li interessa el procés de desdoblament de la imatge i del text, l’ellipse en el film i les referències cinematogràfiques A Dubbing 1996 interroga la relació entre paraula i temps a través de la interpretació de la narració Multi-language Versions 1997 tracta de les versions plurilingües de pellícules aparegudes per primer cop el 1929 abans de l’aparició de la tècnica del doblatge, interpretacions diferents d’una història Blanche-Neige Lucie és un film documental sobre la francesa que…

Llicenciat en ciències i doctor en lletres per la Universitat de la Sorbona, especialitzat en història i geografia Professor d’Universitat des del 1947, fou membre important de l’Institut National d’Études Démographiques i la revista Annales de géographie Publicà més d’una trentena d’obres de geografia general que han estat manuals importants per a la geografia catalana els anys seixanta i setanta, i també de regional, sobretot centrades en l’anàlisi de la població i els vincles amb la sociologia Introduction à l’étude géographique de la population du monde 1951, Géographie économique 1956,…

Fundador de la revista Amérique française 1948 Escriví Les Médisances de Claude Perrin 1945, La Neige et le Feu 1948, Madame Homère 1963 i Le Choix 1969, entre altres obres

Amb Maurice Denis, Édouard Vuillard, Paul Sérusier i d’altres pintors, el 1889 constituí el grup dels nabís El 1896 féu la seva primera exposició individual La seva pintura d’aquests primers anys fou influïda per Gauguin i per les estampes japoneses El 1910 descobrí la llum de Provença, on s’establí Excellent illustrador de llibres, féu litografies per a Parallèlement , de Verlaine, Daphnis et Chloé , de Longus, i per a obres d’Octave Mirbeau, André Gide, etc A més de les natures mortes, la seva temàtica són els interiors, en els quals una finestra o una porta permeten de veure un jardí o un…

Secretari nacional de les joventuts socialistes 1950-58, el 1963 entrà al buró polític del Parti Socialiste SFIO, del qual esdevingué secretari general adjunt 1966-70 Fou secretari nacional de coordinació del nou Parti Socialiste 1971-79, diputat pel Nord a l’assemblea nacional 1973-81 i senador 1992-2011, alcalde de Lilla des del 1973 i president del consell regional del Nord-Pas-de Calais 1974-81 Arran de la victòria del PS a les eleccions generals del 1981 fou nomenat primer ministre i formà un govern de coalició amb representants dels partits socialista, comunista i radicals d’esquerra La…

Es formà a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Tolosa 1952-55 sota la direcció de Philippe Wolff Obtingué el diploma d’estudis superiors 1955 amb el treball La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV 1975, fruit d’una primera recerca en arxius barcelonins 1954-55 sota la direcció de J Vicens i Vives Agregat d’història el 1957, després d’haver ensenyat en liceus de Marsella i Tolosa 1957-62 passà a exercir la docència a la Universitat de Toulouse-Le Mirail 1962-97 Entre el 1961 i el 1972, amb estades freqüents als arxius de Vic, la Seu d’Urgell,…

Des del 1946 renuncià a tota figuració, i el 1947 tingué lloc la seva primera exposició La seva pintura es caracteritza pels grans trets de color en vertical i horitzontal que ocupen quasi tota la superfície de la tela Normalment dominen, en les seves grans composicions, els colors negres i bruns, amb petites zones més clares en contraposició La seva pintura té un efecte monumental de fort impacte i és alhora molt dramàtica És considerat un dels principals representants de l’ informalisme a França És autor dels 104 vitralls nous de l’església romànica de Santa Fe de Conques 1987-94 Des de l’…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Bordeus, on estudià violí i trompeta, i la perfeccionà al Conservatori de París, fins a acabar els estudis amb un primer premi L’any 1960 debutà professionalment tocant en l’Orquestra Filharmònica d’Israel El 1966 obtingué la plaça de primer trompeta de l’Òpera de París Fundador del quintet d’instruments de metall Ars Nova, formà part de diversos conjunts orquestrals francesos, com Domaine Musical o Musique Vivante Estigué vinculat a algunes iniciatives per donar a conèixer la música contemporània i desenvolupà una important carrera de…

Investigà la dinàmica de la vegetació És autor, entre d’altres, de Biogeography, an Ecological Perspective 1957