Resultats de la cerca
Es mostren 1501 resultats
Pierre Cauchon
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Rector de la Universitat de París 1403, conseller del duc de Borgonya 1414 i d’Enric VI d’Anglaterra 1422, bisbe de Beauvais 1420 i de Lisieux 1432-42 L’avanç de Joana d’Arc el 1429 el forçà a refugiar-se a Rouen, on, quan aquella fou feta presonera, presidí el tribunal que la condemnà a mort 1430
Pierre Gringoire
Literatura catalana
Poeta.
Escriví poemes allegòrics i sàtires morals i polítiques La seva obra més important és Le jeu du Prince des Sots 1512, sàtira contra el papa Juli II
Pierre Emmanuel
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Noël Matthieu, poeta occità en llengua francesa.
La seva poesia veu el món modern amenaçat de caure en el desastre universal a través del de l’esperit Tombeau d’Orphée 1941, Combats avec tes défenseurs 1942, Sodome 1944, La liberté guide nos pas 1945 i Babel 1952 són composicions liricoèpiques que recorden Victor Hugo Posteriorment escriví en prosa, sense abandonar la poesia, ara més intimista Visage nuagé 1956, Versant de l’âge 1958, Le goût de l’un 1963, Notre Père 1969, Jacob 1970, La vie terrestre 1975, Tu 1978, L’autre 1980, Baudelaire, la femme et Dieu 1982 i Grand Oeuvre 1984, síntesi de la seva obra poètica El 1968 fou elegit membre…
Pierre Devambez
Art
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’art.
Fill del pintor acadèmic André Devambez 1867-1944, estudià a les escoles franceses d’arqueologia d’Atenes i de Constantinoble Interessat per l’arqueologia grega, dirigí importants excavacions a Thassos Del 1937 al 1973 fou conservador de les antiguitats gregues i romanes del Musée du Louvre i, parallelament desenvolupà una prolífica tasca docent Dirigí un quant temps la publicació “Corpus vasorum antiquorum” Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans
Pierre Deligne
Matemàtiques
Matemàtic való.
Format a la Universitat de Brusselles i a París, és especialista en geometria algèbrica i en teoria dels nombres El 1974 demostrà la conjectura de Weil, formulada trenta anys abans, i el 1978 li fou atorgada la medalla Fields
Pierre Deffontaines
Geografia
Geògraf llemosí.
Fou deixeble de Jean Brunhes i d’Albert Demangeon es doctorà a la Sorbona el 1932 Fundà i dirigí departaments universitaris de geografia a Lilla 1924, a São Paulo 1934, a Rio de Janeiro 1936 i a Quebec 1946 Del 1939 al 1946 dirigí l’Institut Français de Barcelona, on organitzà i estimulà una activitat cultural considerable i on fomentà els estudis geogràfics, fet pel qual obtingué 1971 el premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans És autor de diversos estudis sobre els Països Catalans, França, Brasil, Canadà, etc Fou professor de la Universitat de Barcelona i director de la secció de…
Pierre Danserau
Ecologia
Ecòleg.
Investigà la dinàmica de la vegetació És autor, entre d’altres, de Biogeography, an Ecological Perspective 1957
Pierre Daix
Periodisme
Literatura francesa
Escriptor i periodista francès.
En finalitzar l’ensenyament secundari 1940 ingressà al partit comunista , aleshores clandestí Participà en la Resistència i fou empresonat diverses vegades pel règim de Vichy, i el 1944 fou deportat a Mauthausen Després de l’alliberament, el 1947 treballà breument al ministeri de l’aire i de la reconstrucció Posteriorment fou director de la revista Ce Soir i cap de redacció de l’ Humanité, publicacions del partit comunista, collaborador de Louis Aragon i redactor en cap de Lettres Françaises 1948-72 Crític amb l’estalinisme i posteriorment amb la Unió Soviètica en general, difongué l’obra d…
Pierre Carvallo
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Fou un dels primers pilots que volaren per Catalunya durant els anys vint Extinent de l’exèrcit francès, fou propietari d’alguns avions i disposava d’un petit camp d’aterratge i d’un hangar a Amposta Membre de la Penya de l’Aire, collaborà amb l’Aeroclub de Catalunya Participà en rallis, competicions d’acrobàcia i concursos regionals Al principi dels anys vint fou un dels màxims impulsors del Club de Futbol Amposta, amb la fusió del Club Esportiu Amposta i l’Argentí
Pierre Mignard
Pintura
Pintor francès, anomenat Le Romain .
Residí a Itàlia 1635-57, especialment a Roma Allí assimilà la pintura decorativa de les escoles bolonyesa i romana i començà, sempre dins un estil graciós però afectat, la sèrie de les seves madones, entre les quals es destaca la Mare de Déu del raïm Musée du Louvre, París Cridat a la cort per Lluís XIV el 1657, a París fou pintor d’ Anna d’Àustria , per a qui decorà la cúpula de Val-de-Grâce amb la Glòria dels benaventurats , obra acabada el 1664 en un estil aeri, italianitzant, molt llunyà del classicisme francès Fou essencialment un retratista, tant a Roma com a París, on retratà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina