Resultats de la cerca

Aquest moviment presenta una fisonomia pròpia en la qual hom pot destacar els trets següents una filosofia orientada originàriament a la religió, implicada en les lluites teològiques cristologia, iconoclàstia, hesicasme i amb el predomini d’un misticisme espiritual que afavorí la incorporació del neoplatonisme en el cristianisme, gràcies sobretot a la influència del Pseudo-Dionisi i a la difusió que en féu Màxim el Confessor un gust predominant de la intuïció metafísica profunda tendent a copsar la unitat del món i el lloc que l’home ocupa en l’ordre universal una certa tendència al…

Cal notar, però, que hom no hauria de parlar d’una escola de Toledo pròpiament dita, perquè aquesta activitat traductora no sols fou general a tota la península Ibèrica consta, a més a més, l’existència de traductors a Barcelona, a la vall de l’Ebre, a Lleó, a Sevilla, a Múrcia, a Burgos, etc, sinó que també es desenvolupà al Llenguadoc, al Rosselló i a Provença i, bé que en menor grau, també a Itàlia Les diverses escoles de traductors, doncs, gràcies a les quals la ciència oriental —és a dir, l’àrab, amb tots els elements que havia incorporat de la tradició grega, hellenística, siríaca,…

És el concepte contrari a cosmos , o món delimitat i ordenat Aquest concepte es troba en moltes cosmogonies primitives Grècia, Babilònia, Fenícia, Egipte, Índia, Xina, Japó, Indonèsia, Polinèsia, Àfrica La descripció bíblica de la creació sembla emprar la idea de caos per tal de dibuixar la situació inicial del món, però la teologia cristiana, basant-se en la creació ex nihilo , s’ha negat a veure en el caos una matèria eterna preexistent a la creació Hom troba sovint aquest concepte en la filosofia presocràtica com a primer principi de la realitat Anaxàgores introduí el nous , Plató…

Després de doctorar-se amb P Aubenque, s’especialitzà primer en filosofia grega especialment Plató i Aristòtil i després en filosofia medieval, matèria que imparteix a la Universitat de la Sorbona i a la càtedra Romano Guardini de la Ludwig-Maximilian Universitat de Munic A més d’especialista en l’àmbit de la filosofia grega i medieval, ha publicat també estudis sobre el pensament contemporani Les seves obres principals han aconseguit una gran difusió i han estat traduïdes a més de vint llengües, essent-ne la primera la traducció al català de la seva obra cabdal Europa, la via…

Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic,…

Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona, on treballa actualment Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal 1974, Ordre et substance l’enjeu de la Quete aristotélicienne 1976, Límites de la conciencia y del matema 1983, Filosofía, el saber del esclavo XVII Premio Anagrama de Ensayo, 1989, La Dignidad, lamento de la razón repudiada 1995 i Descartes, la exigencia filosófica 1996 El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els…

Es tracta d’un escrit breu, transmès d’una manera incompleta, que no ha d’ésser considerat com un manual normatiu, sinó com una valoració personal de la forma i de l’eficàcia de la gran poesia, alliberada del finalisme pedagògic i polític de Plató Probablement data de l’últim període de la vida d’Aristòtil, parla de la poesia èpica i, més extensament, de la tragèdia i de la seva funció catàrtica, i tendeix a la documentació precisa i a la crítica penetrant de la poesia Ha exercit una gran influència en la formació de les diverses poètiques del Renaixement i de l’edat moderna Ha…

S’ordenà de franciscà i fou tutor del fill d’Alfons X el Savi, Sanç IV Vers el 1270 escriví el tractat Ars musica , l’únic tractat musical hispànic del segle XIII El seu pensament musical és essencialment conservador i es fonamenta en els postulats d’autoritats com Plató, Boeci o Guido d’Arezzo Els temes tractats són els habituals en la tradició dels teòrics medievals solmització, teoria de l' éthos , modes, etc La part més interessant del tractat és la referent als instruments musicals, en la qual incorporà un ric glossari i la descripció i l’etimologia de molts d’ells Un dels…

Hom la identificà sovint, segons l’etimologia dòrica del seu nom Terra-Mare, amb Gea i Rea-Cíbele Fou la deessa de la terra conreada, especialment del blat i dels altres cereals En les llegendes i els cultes, de caràcter palesament agrari i que s’expandiren per tot el món grec, és estretament vinculada a la seva filla Persèfone, fruit de la seva unió amb Zeus El mite del rapte de Persèfone dóna compte de la repercussió agrària dels canvis estacionals i explica l’origen dels misteris d’Eleusis Unes altres llegendes parlen dels seus amors amb Posidó i amb Jasió, dels quals nasqueren,…

Li és atribuïda la fundació de l’ escola cínica Fou deixeble de Gòrgies i de Sòcrates Seguí els ensenyaments dels sofistes i, oposant-se a la doctrina de les idees de Plató, afirmà que solament és possible el coneixement del particular Com Sòcrates, defensà que la virtut és el bé suprem, però definí aquesta com aquell estat en què l’home és autosuficient i aconsegueix, per tant, la independència de les coses exteriors Per això el plaer és el principi de la infelicitat, puix que trenca la tranquillitat que el savi ha assolit Al contrari, el treball ajuda al domini de si mateix i…