Resultats de la cerca

Estudià a Canterbury, Cambridge i Pàdua Es féu famós amb el llibre Exercitatio anatomica de motu cordis et sanguinis in animalibus Frankfurt, 1628, on descriví per primera vegada la circulació major de la sang Carles I el nomenà metge de la cambra reial i l’uní al seu destí atzarós fins que, el 1646, Harvey pogué tornar a Londres El 1651 publicà el resultat de les seves investigacions embriològiques, Exercitationes de generatione animalium Malgrat les aportacions anteriors de Servet i Cesalpino, hom li reconeix la prioritat en el descobriment del moviment circular de la sang

Fill d’Andrònic III, durant la seva minoritat tingueren lloc les lluites entre la seva mare i tutora, Anna de Savoia, filla d’Amadeu VI de Savoia, i Joan VI Cantacuzè El 1355 abdicà Joan VI, i Joan V tornà a regnar sol Contra els turcs, que el 1361 prengueren Adrianòpolis, cercà, inútilment, l’ajut d’Occident, mitjançant la proposta de restablir la unió religiosa amb Roma 1369 i el signament d’un tractat amb Venècia 1371 Amb l’ajut turc pogué recobrar el tron, del qual havia estat expulsat pel seu fill Andrònic IV

Essent franciscà, estudià a París, Bolonya i Pàdua i ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre general 1464 El seu pontificat, caracteritzat pel nepotisme, l’enfrontà amb Florència 1478, Nàpols 1482 i Venècia 1483 Atorgà la inquisició als Reis Catòlics per a tots els regnes peninsulars 1478 Després d’intervenir en la disputa entre dominicans i franciscans sobre la Immaculada Concepció , n'introduí la festa 1476 Encarregà la decoració de la capella anomenada des d’aleshores Sixtina Sense resultats en un nou intent de croada 1481, pogué sotmetre un ram de conciliarisme 1482

D’ofici, era oliaire La seva zona principal d’actuació fou la Segarra i la conca mitjana del Segre Participà amb la seva columna uns 150 homes en l’assalt a la Seu d’Urgell agost del 1822 i es distingí en la defensa del seu poble natal, però no pogué defensar Balaguer Després d’aquesta derrota fou abandonat per gairebé tots els seus homes i acusat d’indisciplina per Eroles la Regència d’Urgell li instruí judici i l’empresonà alliberat pels francesos, no tingué cap actuació posterior

Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820

Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona

Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües fou rector de Bétera i de Massamagrell i canonge de València Amic de Gregori Maians i de Josep Climent, formà part del grup illustrat i regalista valencià Fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Amb Pérez i Baier i a través del secretari de justícia Manuel de Roda, reformà els collegis majors universitaris 1770 Malgrat la fama de tolerant, no pogué evitar la condemna contra Pablo de Olavide 1778, però li facilità la fugida 1780 Fou un orador remarcable

Pare de Rafael , contribuí d’una manera decisiva en la formació del seu fill És autor d’una Mare de Déu amb el Nen Galleria Nazionale delle Marche, Urbino, d’una Anunciació 1490, Pinacoteca Brera, Milà i d’una Visitació església de Santa Maria Nuova, Fano, que mostren una composició equilibrada i una serenitat en les expressions, conseqüència de l’influx que sentí de Perugino i dels artistes amb qui pogué coincidir a la cort d’Urbino, entre ells Piero della Francesca, Melozzo da Forlì i Just de Gant

Durant la primera guerra Carlina lluità a les ordres d’AUrbiztondo més tard actuà a la ratlla d’Aragó i assolí el grau de brigadier dins l’exèrcit regular carlí Durant la guerra dels matiners reprengué les armes Collaborà sovint amb Benet Tristany, amb el qual entrà a Cervera febrer del 1847 i s’apoderà de 90 000 rals de l’administració de rendes Sorpresos a Llanera, pogué fugir mentre el seu gendre, Valeri Roca, i Tristany, capturats, eren afusellats, però, refugiat en una masia i malalt, fou capturat i assassinat

Té el seu origen en una emergència que es produí el 1925 a la població de Nomes, a Alaska, en què la gran majoria dels habitants patien diftèria i es trobaven assetjats per forts temporals de neu que impedien transportar els medicaments a la població Només es pogué arribar als afectats amb trineus de gossos recorrent una distància de 1 609 km Per commemorar aquesta gesta hom organitzà una cursa, l’Iditarod, que feia el mateix recorregut però amb una finalitat esportiva i lúdica Els països amb més gran tradició són Rússia, els Estats Units, Canadà, Alaska, Noruega i Finlàndia