Resultats de la cerca
Es mostren 972 resultats
Camí i torre de Tresponts (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Arcs adossats a la penya a fi de sustentar l’antic camí medieval que salvava el congost de Tresponts T Pollina És situat en el congost del mateix nom de la vall del Segre, entre la Reula i Organyà Mapa 34–11253 Situació 31TGC637790 Les restes es troben dins de dos termes municipals el de Noves de Segre fins al pont de la Torre, i la resta dins del de Fígols i Alinyà La carretera C-1313 travessa tot el conjunt, des d’Organyà fins a la sortida del congost Història El camí de Tresponts formava part del que sembla un ambiciós projecte de comunicació Segurament, abans de la construcció…
Llec
Masia
Antic poble
Masia (mas de Llec) i antic poble del municipi d’Estoer (Conflent), al vessant septentrional del massís del Canigó.
El riu de Llec , que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s’uneix al riu de Lentillà, per l’esquerra, després de passar per Espirà de Conflent, drena la llarga vall de Llec , molt boscada boscs de Ponts i de l’Avetosa, la part més alta de la qual forma el municipi d’Estoer
Complejo Ferrovial Zárate Brazo Largo
Xarxa ferroviària
Xarxa viària
Infraestructura ferroviària i de carretera que comunica les províncies de Buenos Aires i Entre Ríos (Argentina).
El conformen dos viaductes sobre els rius Paraná de las Palmas i Paraná Guazú, els accessos i un tram de carretera que connecta als ponts sobre l’illa Talavera Obert al trànsit el 1977, el nom oficial és des del 1995 Complejo Unión Nacional Uneix les localitats de Zárate Buenos Aires i Brazo Largo Entre Ríos
Folquer
Caseria
Caseria del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), damunt un contrafort de la serra de Comiols, al N del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt.) i l’església parroquial de Sant Gili.
Un quilòmetre al NW, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa actual carretera i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols , dins la baronia de Montmagastre després, municipi d’Anya, que comprenia també els casals de la Colomina, les Torres i Santa Creu
Lolland
Illa
Illa de Dinamarca, situada a la mar Bàltica, al sud de les illes de Sjaelland i Fiònia, de les quals la separen els estrets de Smålandsfarvandet i Langelands Baelt, respectivament.
Unida per dos ponts a l’illa de Falster, forma, amb ella, l' amt de Storstrøm Les costes són constituïdes per penya-segats, bé que el territori és pla Hi ha grans extensions de bosc i conreus de cereals i bleda-rave sucrera S'hi practica la ramaderia bovina, i hi ha construccions navals i indústries alimentàries sucre La capital és Maribo
pont

Pont de comandament
Drassanes Dalmau
Transports
Superestructura més elevada d’un vaixell, en el sentit de la mànega, en la qual hi ha el post de comandament, amb tots els aparells de govern de l’embarcació, de comunicació i de control, i la cambra del capità.
Sol ésser anomenat pont de comandament o pont de navegació Quan a la mateixa superestructura hi ha dos ponts, hom anomena pont alt el superior i pont baix l’inferior, i si n'hi ha a la proa i a al popa, són anomenats pont de proa i pont de popa respectivament En els portaavions el pont és generalment una torre lateral
Joan Pau Constanç
Cristianisme
Eclesiàstic i guerriller.
Fou canonge de la collegiata de Ponts i de la seu de Vic 1823 El 1808, durant la guerra del Francès, organitzà un cos militar anomenat La Croada, format exclusivament per religioses i eclesiàstics Publicà Respuesta familiar a las erradas máximas del cura de Porriños sobre el tribunal de la inquisición 1814 i Consideraciones sobre la naturaleza del gobierno constitucional 1827
el Gos
Llogaret
Llogaret del municipi d’Oliola (Noguera), a l’antic terme forà de Ponts.
Dalmau de Queralt i de Codina

Dalmau de Queralt i de Codina
© Fototeca.cat
Història
Segon comte de Santa Coloma ( Dalmau III de Queralt ) i baró de Ponts.
Succeí el seu pare Pere VIII de Queralt i d’Icard A les corts del 1626 no s’adherí gaire a la política d’Olivares Anà a les guerres d’Itàlia 1630 i el 1637 rebutjà el càrrec d’ambaixador a Venècia El 1638 fou nomenat lloctinent general de Catalunya A causa de la guerra amb França, de les necessitats militars i econòmiques de la corona i de la situació de Catalunya com a teatre d’operacions militars francohispàniques, hagué de bestreure diners per al manteniment de les tropes i la reparació de les fortificacions, fer lleves per a assegurar la defensa del Principat i per a la guerra d’Itàlia, i…
el Cinyana
Riera de la conca del Ter, a les comarques del Gironès i el Pla de l’Estany.
Es forma al sud dels boscos de Can Viader, entre Vilademuls i Sant Marçal de Quarantella Després de deixar, a l’esquerra, el nucli de Terradelles, creua per sota els ponts de l’A-2 i l’AP-7, deixa a llevant successivament els pobles de Viladasens i Sant Jordi Desvalls, i desemboca a l’esquerra del Ter, a tocar aigües avall de Sobrànigues
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina