Resultats de la cerca
Es mostren 5474 resultats
Akhenaton
Història
Faraó de la XVIII dinastia (1379-1362 aC).
Fill d’Amenofis III i de la reina Tiy, tingué Nefertiti com a esposa principal No és segur si corregnà amb el seu pare Cap al sisè any del regnat 1374 aC, essent ja un fervent seguidor del déu Aton , amb exclusió de les altres divinitats, el faraó canvià el seu nomen d’Amenofis ‘Amen està satisfet’ pel d’Akhenaton ‘útil per a l’Aton’ i abandonà Tebes, territori del déu Amon, per una ciutat de nova planta, Al-Amārna Des d’ella, es lliurà a una àmplia activitat proselitista, que es traduí, en el terreny religiós, en la construcció de temples a Aton arreu del país i en el tancament dels…
anacrústic/tètic
Música
Termes que serveixen per a diferenciar les unitats formals (frases, motius, períodes, etc.) que comencen abans de l’accent mètric o ictus inicial (anacrústiques o amb començament anacrústic) de les que ho fan amb l’accent mètric inicial (tètiques o amb començament tètic).
Alguns teòrics defineixen, a més, com a acèfal el començament posterior a l’accent mètric inicial La inexistència de diferències substancials amb el tipus anacrústic, sovint derivada de la dificultat de decidir on és exactament l’accent mètric inicial, fa que aquest terme no tingui, potser, tanta tradició com els altres
gorgonzola

Gorgonzola
kaythaney (CC BY-NC 2.0)
Alimentació
Formatge tou i mantegós, elaborat amb llet entera de vaca, de forma cilíndrica, en el qual s’ha provocat el desenvolupament del fong Penicillium glaucum que fa a la pasta viada, d’un color verdós.
La maduració es realitza en un ambient humit i a temperatura baixa 5-6°C durant 2-6 mesos D’aroma intens i de tast característic, recorda potser el rocafort Originari de Gorgonzola i de Valsassina, és ja un producte típic de tota la Llombardia, el Piemont i l’Emília-Romanya
Alaric I
Història
Rei dels visigots (396-410) Cabdill visigot a les regions del baix Danubi, atacà Dalmàcia, Il·líria, Macedònia i Grècia.
Proclamat rei pels seus súbdits, arribà al nord d’Itàlia, però fou refusat per Estilicó Retirat a la Pannònia, atacà novament Itàlia i arribà fins a Roma 408, que saquejà 410 S'adreçà al sud d’Itàlia, potser amb la intenció de passar a l’Àfrica, però morí pel camí
Joan de Canyamars
Història
Regicida.
Pagès, el 7 de desembre de 1492 ferí greument d’una coltellada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el palau reial de Barcelona Declarat boig segons la versió oficial contemporània, potser antic pagès de remença ressentit, fou esquarterat cinc dies després El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei
Joan Cambra
Arquitectura
Arquitecte.
Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València 1601 i construí 1599-1614 la parròquia de Pego Marina Alta Hom li ha atribuït l’església arxiprestal d’Albaida 1592-1621 És potser germà seu Domènec Cambra documentat entre el 1620 i el 1637, també arquitecte, que treballà a Cocentaina
Wolfgang Borchert
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Malalt a conseqüència de la guerra, escriví els poemes de Laterne, Nacht und Sterne ‘Fanals, nit i estrelles’, 1946, el drama Draussen vor der Tür ‘Fora, davant la porta’, 1947 i narracions —potser la part millor de la seva obra—, on reflecteix, amb llenguatge expressionista, la tragèdia del seu poble
Gabriel Torres
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte i decorador.
Intervingué potser decisivament en la façana de Cort de la ciutat de Mallorca, puix que se'l sap autor del notable ràfec que la corona 1680, caracteritzat per la decoració manierista Per similitud estilística hom vol atribuir-li una sèrie de retaules, entre els quals el de la parròquia d’Esporles
Artemidor d’Efes
Geografia
Geògraf.
Fou ambaixador d’Efes a Roma Viatjà extensament i escriví un llibre de geografia on intentà de descriure tot el món conegut En contrast amb els seus predecessors donà molta més importància a la geografia física i a les indicacions de les distàncies, potser com a reacció contra la geografia astronòmica
Galleuda
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situada al sector septentrional del terme, al peu del serrat de Carrasquers (1 429 m alt.).
Al seu interior hi havia una capella dedicada a sant Marc El mas és un gran casal de pedra amb teulat de doble vessant, potser del segle XIX en una de les façanes laterals hi ha uns porxos, tapiats El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina