Resultats de la cerca

L’església era dedicada a sant Andreu

Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per Sant Pere de les Roques

Antiga quadra, centrada per una domus , esdevingué el 1389 castell termenat A l’església parroquial Santa Maria es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura trobada, segons la tradició, el 1624

Tenia una sola coberta i arborava generalment dos pals l’un, al mig, aparellat amb una vela major i una gàbia, i el de mitjana, que aparellava una vela quadra i una aurica, ultra tres flocs grossos i una civadera a proa

Només surt esmentat en el testament de Ramon de Vilademàger, datat el 1198, el qual el llegà, juntament amb el castell de Carbasí i la quadra de Sant Natzari, a la seva germana Guilleuma i a la seva neboda, anomenada també Guilleuma

L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol Es conserven les ruïnes de l’antic castell de Lluçars Formà municipi independent fins el 1969 l’antic terme comprenia, a més, el llogaret de l'Almúnia de Sant Llorenç i la quadra de l’ Avellana

El lloc és esmentat des del 948, i formà una quadra del segle XI al XIV amb sis masos, que es refongué amb Tona al segle XV Subsisteix un gran mas, a quatre vents, prop de l’església romànica de Sant Miquel de Vilageliu

Pertanyia a l’antic terme del castell de Montclús, i en depenia la quadra de Campins El 1154 hi era ja establerta la família Palau que hi tenia dret de farga per matrimoni passà als Torrelles al s XIV i als Fluvià al XV

El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els canonges de la Seu…