Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
criptó

Propietats físiques del criptó
Química
Element gasós inodor, incolor i monoatòmic, que pertany al grup dels gasos nobles (o rars) de la taula periòdica.
El seu nom ve del mot grec κρψπτός, que significa ‘amagat’ Es dona a l’atmosfera en una proporció molt baixa 1 cm 3 /m 3 , i no ha estat identificat ni al Sol ni als estels Fou descobert per William Ramsay i Morris William Travers el 1898 Hom l’obté per destillació fraccionada dels residus d’evaporació de l’aire líquid És de reduïda activitat química a causa dels vuit electrons que posseeix en el darrer nivell i de l’elevat primer potencial d’ionització 14 aV Ultra el clatrat de criptó, hidrat sòlid Kr5,75 H 2 O que hom obté comprimint el gas entre la xarxa de molècules de l’aigua, en són…
tub de buit
Tecnologia
Tub de vidre on s’ha practicat el buit, que conté una planxa absorbidora d’energia solar en què hi ha soldats un tub d’anada i un de tornada pels quals circula el termòfor.
La seva funció és produir energia tèrmica a partir de la radiació solar Es caracteritza principalment per la major eficiència en transformar l’energia solar en energia útil, gràcies a la reducció de pèrdues per convecció que aconsegueix el buit
antena de papallona
Antena de forma que recorda una papallona amb les ales desplegades.
Acostuma a ésser formada per dos pals perpendiculars cadascun d’ells en forma de doble triangle, units per llur vèrtex El seu diafragma de radiació és omnidireccional, i, per tant, hom acostuma a usar-la com a transmissor, principalment en televisió
massa d’aire relativa
Meteorologia
Quocient entre la massa d’una columna atmosfèrica amb una certa inclinació i la corresponent columna vertical.
Típicament s’expressa en funció de l’angle zenital i correspon a la secant d’aquest angle S’utilitza sovint per determinar el recorregut de la radiació solar directa i conèixer la seva atenuació al seu pas per l’atmosfera
central solar

Central solar
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia energètica
Central elèctrica que utilitza l’energia radiada pel Sol per a produir electricitat.
N’hi ha de dues menes les que transformen directament la radiació solar en electricitat central fotovoltaica i les que la utilitzen per a escalfar un fluid que, en vaporitzar-se, pot ésser utilitzat per moure un grup turbogenerador central heliotèrmica o heliotermodinàmica
Karl Guthe Jansky
Enginyer nord-americà.
Treballà inicialment en la Bell Telephone, i en fer recerques sobre les causes que parasitaven les comunicacions telefòniques descobrí 1931, accidentalment, la radiació provinent del centre de la Galàxia Aplicat a l’estudi d’aquest fenomen, desenvolupà les beceroles de la radioastronomia
Johannes Stark

Johannes Stark
© Fototeca.cat
Física
Físic alemany.
Estudià la radiació i la teoria atòmica, i descobrí l’efecte Doppler en els raigs canals 1905, i el 1913 l’efecte que duu el seu nom, produït per un camp elèctric sobre les ratlles espectrals Premi Nobel de física el 1919
absortivitat
Física
Absorbància específica.
Anomenada abans coeficient d’extinció, és el valor de l’absorbància A quan el gruix d i la concentració c de la solució travessada per l’energia radiant són la unitat A = adc Depèn només de la longitud d’ona de la radiació
poder de frenada
Física
Per a una substància determinada i per a determinades partícules carregades que la travessen, energia perduda en el material per unitat de recorregut.
És representada per la lletra S Convé distingir el poder de frenada degut a collisions ionitzacions i excitacions del poder de frenada degut a les pèrdues per radiació, els quals es representen per Scol i Srad respectivament També és anomenat pèrdua lineal d’energia
solarígraf
Meteorologia
Aparell enregistrador gràfic del valor de la irradiància solar global total incident en una superfície horitzontal, és a dir, de l’energia solar per unitat d’àrea i de temps incident en una superfície horitzontal.
La irradiància global inclou la irradiància directa, provinent exclusivament del disc solar, i la irradiància solar difusa, que prové de la resta del cel La irradiància solar total es refereix a la irradiància integrada en totes les longituds d’ona que componen la radiació solar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina