Resultats de la cerca

Professor de la Universitat Rovira i Virgili, d’on era catedràtic des del 1992 Començà conreant la poesia i és autor de diversos llibres com Llibre de sonets 1978 i Els dies durs 1979 Especialitzat en el segle XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme És autor de les obres La burgesia reformista Reus en els fets de 1868 1980, Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX 1982, Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873 1985, Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868 1983, A bodes em…

Graduat el 1833 a Osca, fou magistrat, president de l’audiència de Mallorca, alcalde de Reus 1838 i 1843 i fundador del Banc de Barcelona Era nebot de Pròsper de Bofarull , amb qui mantingué una interessant correspondència, publicada el 1960, i pare del també jurista Guillem Maria de Brocà

Fou regidor i batlle constitucional de Reus, comandant de la Milícia Nacional, diputat i senador del regne Fou el promotor de la companyia de diligències reusenca, que fou la primera que es fundà a l’Estat espanyol Impulsà la Companyia de Gas Reusenc i fou el primer president del Círcol 1852

De formació autodidàctica, feu crítica artística i publicà, sobretot, reculls poètics, que giren entorn de Reus És autor d’ Els camins de cada hora 1935, L’arma i l’estel 1948, Poemes reusencs 1970, Coses que porten cua 1986, Temps de guerra apunts biogràfics 1999, Evocacions reusenques 2002, entre d’altres

Durant la primera guerra Carlina lluità al bàndol liberal com a oficial Acabada la guerra 1840, es doctorà en dret Fou diputat a corts 1858-63, regidor i més tard alcalde de Reus 1885, ciutat de la qual fou cronista oficial des del 1889 També fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona del 1887

Inicià la seva formació a Reus, i la continuà a Tarragona Des del 1901 s’establí a la capital del Baix Camp S’interessà en la composició de sarsueles i operetes, el gènere llavors dominant, entre les quals destaquen Nieves 1901, l’opereta arrevistada El derribo del Paralelo 1905 i La vie en rose 1910 Possiblement també compongué alguna sardana

Doctorat en ciències exactes, fou professor de matemàtiques de l’Institut de Reus, del qual fou també director 1882 Presidí el Centre de Lectura D’estudiant fundà el periòdic “El Crepúsculo” i posteriorment collaborà assíduament amb articles i versos a “Eco del Centro de Lectura” Fou redactor de “Lo Sometent” 1886 Conreà en castellà i català una poesia festivohumorística destinada sobretot a omplir vetllades literàries, part de la qual fou recollida a Poesies 1900

Es formà a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori del Liceu Fou membre del Sextet Beethoven Dirigí alguns festivals dels cors de Clavé, i el 1900 es convertí en el primer director que tingué l’Orfeó de Sants També dirigí l’Orfeó Reusenc, des del 1918 fins que es retirà el 1957, i la banda del Centre de Lectura de Reus Compongué obres per a cors i arranjaments de cançons populars Fou premiat el 1917 en el concurs que convocà l’Orfeó Gracienc

Membre de la secció excursionista del Reus Deportiu, en fou president 1935-60 Collaborà en la senyalització de camins, sobretot a les serres de Prades i al Montsant Des dels anys trenta installà nombrosos pals indicadors al Montsant, fixats amb la tècnica del sofre en ebullició La vocació per la conservació de senders de muntanya feu que rebés el reconeixement de nombroses entitats excursionistes Fou guardonat amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Aficionat a la caça i al tir al plat, el 1941 es feu soci de la Societat de Caçadors de Reus El 1958 fou nomenat delegat provincial de Tarragona de tir al plat, i el 1963, president de la Federació Provincial El 1986 assumí el càrrec de president del Club de Tir al Plat Tarraco, i durant el seu mandat el convertí en un dels referents de Catalunya Rebé el plat d’or i la medalla de plata al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Tir Olímpic