Resultats de la cerca

Graduat per l’Escola d’Arts de la Interpretació de Praga, s’integrà en el corrent del “nou cinema txec” amb Křik ‘El primer crit’, 1963 Derivà després vers el gènere fantàstic amb Valerie a týden divů ‘Valèria o la setmana de les meravelles’, 1969 i, posteriorment, vers un realisme crític i humà, sovint emprant actors no professionals Causa králik ‘El cas del conill’, 1979 Més tard dirigí Útěky domů ‘Escapar de casa’, 1981, Néuplné zatmění ‘Eclipsi incomplert’, 1982, Katapult ‘Catalulta’, 1983, Prodloužený čas ‘Temps perllongat’, 1984, Lev s bílou hřívou ‘Lleó amb una crinera blanca’, 1986, A…

Collaborà amb LBuñuel durant el període republicà 1931-39 i esdevingué el cineasta oficial del règim en la postguerra civil, amb films com Raza 1941, El escándalo 1943 i Los ojos dejan huellas 1952 A partir dels anys seixanta, decaigué amb comèdies irrellevants

Debutà com a director de curtmetratges Orchidégartneren 1977, Menthe-la bienheureuse 1979, Nocturne 1980, Den Sidste detalje 1981 i Befrielsesbilleder 1982, amb el qual es graduà l’any següent a l’Escola Danesa del Cinema Ha dirigit diversos llargmetratges, entre d’altres, Forbrydelsens element ‘L’element del crim’, 1984, Epidemic 1988, Europa 1991, Breaking the Waves 1996, Idioterne ‘Els idiotes’ 1998, el drama musical Dancer in the Dark 1999, guardonat amb la Palma d’Or a Canes, Dogville 2003, amb la qual guanyà el premi del Cinema Europeu al millor director, Manderlay 2005, Direktøren for…

Després de debutar en el cinema amb Bleak Moments 1971, passà molts anys treballant per a la televisió, fins que dirigí la comèdia cinematogràfica High Hopes 1988 Les seves pellícules, sovint narrades en to de tragicomèdia, es caracteritzen pel retrat que fan de la classe obrera i per una forma de dirigir els actors basada en la improvisació Life is Sweet 1990, Naked 1993, premi al millor director al Festival de Canes, Secrets & Lies 1995, guanyadora al Festival de Canes de la Palma d’Or a la millor pellícula i dels premis a la millor actriu i l’internacional de la crítica i premi Goya…

Debutà professionalment com a director el 1971, però es donà a conèixer internacionalment amb la pellícula eròtica Turks Fruit 1973 L’èxit de De vierde man ‘El quart home’ 1982 i Flesh and Blood 1984 el portaren als EUA, on ha rodat la resta de la seva obra amb una gran acceptació per part del públic els films de ciència ficció Robocop 1987 i Total Recall 1990, i la policíaca Basic Instinct 1992 En canvi, Show Girls 1995 fou un fracàs Posteriorment ha dirigit Starship Troopers 1997 i The Hollow Man 2000

Estudià cinema i fou ajudant de direcció de Jacques Rivette El 1969 debutà amb el film experimental Paulina s’en va Després de dedicar-se al teatre durant cinc anys, obtingué un reconeixement de la crítica amb els films Souvenirs d’en France 1975, Les soeurs Brontë 1979, Hôtel des Amériques 1981, Le lieu du crime 1986 i J'embrasse pas 1991 La pellícula Les roseaux sauvages 1994 fou candidata a l’Oscar al millor film estranger Posteriorment, ha realitzat Terre brûlée 1995, Les voleurs 1996, Alice et Martin 1998, Terminus des anges 2000, Les égarés 2003 i Les temps qui changent 2004

Uns prometedors inicis en el terreny del cinema policíac — Embajadores en el infierno 1956, Amanecer en Puerta Oscura 1957, Usted puede ser el asesino 1961— deixaren pas a una dilatada filmografia constituïda per comèdies intranscendents El 1995 rebé el Premi Goya al conjunt de la seva obra

Graduat en arquitectura a la universitat de Khon Kaen 1994 i posteriorment en realització cinematogràfica a l’Arts Institute of Chicago 1997, els anys noranta començà a rodar films a cavall entre la ficció i el documental, sovint amb actors no professionals El seu primer llargmetratge Dokfa nai meuman ‘La flor celestial a la mà del diable’, 2000 participava plenament d’aquestes característiques, que posteriorment continuà a Sud sanaeha ‘Sortosament teu’, 2002, pel qual fou premiat a Canes, Sud pralad ‘Mal tropical’ 2004, pel qual rebé el premi del jurat a Canes Sang sattawat ‘Intimitat i…

Fundador al seu país de l’avantguardisme dels anys vint, s’adscriví al cinema realista dels anys trenta — Hodaku no Machu ‘La ciutat despullada’, 1936—, i posteriorment Mao li encomanà l’organització del cinema xinès De retorn al Japó es consagrà als films històrics medievals com Kuroda sodo ‘Guillem Tell’, 1956 i Koi ya Koi nasuna Koi ‘La guineu boja’, 1962

El 1988 dirigí Mamá , un curtmetratge que li permeté estudiar becat per la Diputació Foral de Biscaia a la Universitat de Nova York Un cop doctorat, fou professor de direcció a la New York Film Academy Parallelament realitzà curtmetratges, videoclips i films publicitaris El 2003 estrenà el seu primer llargmetratge, Torremolinos 73 , al qual seguí, el 2012, Blancanieves , una pellícula basada en el conte dels germans Grimm, muda i en blanc i negre, premiada al Festival de Sant Sebastià 2012 i que obtingué deu premis Goya, un dels quals a la millor pellícula i al millor guió del qual fou autor…