Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
Francesc Santacana i Campmany

Francesc Santacana i Campmany
© Fototeca.cat
Pintura
Fill de l’hisendat Jaume Santacana, batlle i president de la junta de defensa durant l’ocupació de Martorell pels francesos el 1810.
Fou deixeble del pintor Claudi Lorenzale Com a pintor la seva obra fou escassa i, al contrari de la dels seus contemporanis de tendència natzarena Tomàs Moragas, Antoni Caba, Ramon Amado i altres, els quadres dels quals figuren en importants museus, poc estudiada En el seu museu figuren obres qualificades d’autor anònim que potser són seves Resulta important la seva obra d’arqueòleg precursor reuní materials arquitectònics de monuments barcelonins avui desapareguts i valuoses rajoles que formen, a Martorell, el museu, de gran interès, anomenat l’Enrajolada
Frederic Trèmols i Borrell
Botànica
Botànic i químic.
Doctor en farmàcia Catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Granada i posteriorment a la de Barcelona, on presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts A instàncies de la diputació provincial de Barcelona elaborà un informe científic sobre la conveniència de plantar ceps americans, resistents a la filloxera Reuní un ric herbari Publicà Conferencias sobre el mejoramiento de los suelos 1876, Lecciones de farmacia químico-inorgánica 1871, Aguas minerales del Puig de las Ànimas en Caldas de Malavella 1882 i Catálogo de las plantas observadas en la montaña de Requesens 1895
Teodomir
Història
Rei del sueus (558-570).
Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir
Lluís Domènech i Torres
Zoologia
Entomòleg.
Fill i net dels arquitectes Pere Domènech i Roura i Lluís Domènech i Montaner , respectivament, es doctorà en arquitectura Fou arquitecte municipal de Lleida 1950 Interessat des de petit per la natura, s’especialitzà en l’estudi dels lepidòpters diürns, dels quals reuní una collecció d’uns 15000 exemplars que donà al Museu de Zoologia de Barcelona 1987 També donà al museu una collecció de 376 ocells dissecats Presidí la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978-87 Publicà en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòpters ropalòcers
Louis Delluc
Cinematografia
Literatura francesa
Escriptor i director cinematogràfic francès.
Fundador del primer cineclub a França, i també de la crítica cinematogràfica dirigí “Le Film” 1917-19, fou crític a “Paris-Midi” 1918-23 i fundà i dirigí “Cinéa” 1921-23 Ànima de l’anomenada escola impressionista francesa o primera avantguarda , reuní al seu costat figures com Abel Gance, Marcel L’Herbier, Germaine Dulac i Jean Epstein Realitzà els films Fièvre 1921, La femme de nulle part 1922, L’inondation 1924 L’obra més important com a escriptor cinematogràfic és Photogénie 1920, on explica les seves teories sobre el nou art del cinema
Joan Narach
Literatura catalana
Poeta.
Professionalment fou agent d’assegurances Culturalment molt actiu, fou membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Collaborà a diverses publicacions rosselloneses com l’“Almanac Català Rossellonès” i “Tramontane” La seva poesia, que es caracteritza per l’ús d’un llenguatge depurat, es recrea en temes fonamentalment quotidians com la família, la llar i el record, i ha estat objecte de redescoberta pels cantants de la nova cançó rossellonesa Reuní la seva obra en un únic recull bilingüe català-francès titulat Flors d’hivern 1934
Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil de Catalunya
Història
Sindicat que reuní la majoria dels treballadors sindicats del tèxtil del Principat, durant el període 1931-36.
Fou organitzat amb una estructura federativa a partir dels sindicats equivalents de Barcelona, Manresa, Mataró, Sabadell i Terrassa En general, la seva representació fou ostentada per coneguts dirigents faistes, com Joan Garcia i Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Dionís Eroles, Ricard Sanz, etc, quasi tots treballadors esporàdics del ram de l’aigua El sindicat continuà una anterior Federació de l’Art Fabril i Tèxtil, creada pel desembre del 1913 i dissolta pel gener del 1920, que hom ja havia intentat d’organitzar en 1899-1901
comtat de Schaumburg
Història
Territori mediatitzat del Sacre Imperi, sobre el riu Weser, creat vers el 1030 per Adolf de Santersleben, que construí el castell de Schaumburg o Schauenburg.
El 1110 els comtes de Schaumburg reberen el comtat de Holstein, i el 1290, a la mort del comte Gerard I de Holstein-Itzehoe, el comtat de Holstein passà al fill gran i el de Schaumburg, al segon Per qüestions d’herència es dividí en els comtats de Schaumburg-Pinneberg, Schaumburg-Bückeburg i Schaumburg-Gehmen Aquest darrer reuní els altres dos, però a la mort de l’últim comte 1640 fou desmembrat i repartit entre l’elector de Hannover, el landgravi de Hessen-Kassel i el comte de Lippe-Alverdissen Aquest darrer el convertí en comtat de Schaumburg-Lippe
Rodrigo Alonso Pimentel y de Meneses
Filosofia
Humanista castellà.
Segon comte de Benavente, gran de Castella, senyor de Villalón i Mayorga Fill de Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca i nebot de la reina de Portugal Elionor Teles de Meneses El 1410 es casà amb Elionor Enríquez y de Mendoza, filla gran de l’almirall de Castella i tia de la futura reina de Catalunya-Aragó Joana Enríquez Reuní una important biblioteca al seu castell de Benavente, on figuraven almenys dotze versions castellanes de llibres de Ramon Llull que probablement ell mateix promogué Tingué relació literària amb el rei Alfons el Magnànim Amplià, d’altra banda, els seus dominis
Balduí I de Constantinoble
Història
Emperador de Constantinoble (1204-05), comte de Flandes (Balduí IX: 1194-1205) i comte d’Hainaut (Balduí VI: 1195-1205).
Fill de Balduí V, comte d’Hainaut, i de Margarida I, comtessa de Flandes, reuní ambdós comtats 1195 Lluità al costat d’Anglaterra contra Felip Ii August de França Pel tractat de Péronne 1200 obtingué del rei francès la retrocessió del nord-est de l’Artois Fou un dels caps de la quarta croada, que instauà l’imperi llatí de Constantinoble, del qual fou elegit emperador gràcies al suport de Venècia Derrotat if et presoner pels búlgars a la batalla d’Adrianòpolis 1205, fou probablement mort per orde del tsar búlgar Fou succeït pel seu germà Enric I
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina