Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
Sobrarb
Comarca d’Aragó, a migjorn de les occitanes de Comenge i Bigorra, a llevant de les aragoneses de l’Alt Aragó i el Somontano d’Osca, al nord de Somontano de Barbastre i comarca de Graus, i a ponent de la Ribagorça.
Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
Frèdol I de Tolosa
Història
Comte i marquès de Tolosa (849/50-52), de Pallars i Ribagorça (vers 848-52) i de Roergue (vers 849-52).
Fill del comte Fulcoald de Roergue, missus a Septimània i de Senegunda, filla de Frèdol Parent del bisbe Hicmar de Reims i vassall del rei Pipí II d’Aquitània Fou governador de Tolosa 849/50, que lliurà al rei Carles II el Calb, el qual el nomenà comte en successió de Guillem II Vers el 848 hagué d’expulsar el comte Galí del Pallars i es constituí comte de la regió Del seu govern al Pallars i Ribagorça resten dos privilegis els monestirs de Vilanova-Lavaix 848 i de Gerri 849 Es casà amb Oda La seva filla Udalgarda es casà amb Bernat, fill del comte Radulf de Besalú El succeí el seu germà…
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El pla d’Aigüestortes, al terme de Barruera, una de les principals zones visitades del parc
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els…
congost d’Ovarra

El congost d’Ovarra, obert per l’Isàvena al N de la comarca
© Fototeca.cat
Congost
Pas estret per on l’Isàvena fendeix les serres interiors dels Prepirineus meridionals que separen el municipi de les Paüls i del de Beranui (Ribagorça).
Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970
estret de Ventamillo
Congost
Congost llarg (4 km) i estret obert per l’Éssera entre la serra de Gia i la muntanyeta de Gavàs, que limita pel S la vall de Benasc (Ribagorça).
S'inicia prop del poble del Ru és conegut també amb el nom de congost del Ru Es troba tot ell dins el municipi de Castilló de Sos A la sortida, s’inicia el terme de Seira, dins el sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça
Sant Esteve del Mall

Aspecte del despoblat de Sant Esteve del Mall
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu.
Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve , contrafort meridional de la serra del Cis De la seva església parroquial Sant Esteve, consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall El lloc és esmentat ja al segle X s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça per a la conquesta de Roda
Alfons de Gandia i d’Arenós
Història
Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València, respectant,…
Sarroca de Bellera

Municipi
Municipi del Pallars Jussà, al límit amb l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi de Sarroca de Bellera, de 87,51 km 2 , és situat al NW del Pallars Jussà És format pels antics termes de Sarroca de Bellera, pròpiament dit, i el de Benés, agregat al primer el 1972 El terme limita al NW amb Barruera Alta Ribagorça, a l’E amb la Torre de Cabdella i l’enclavament de Larén Senterada, al S amb Senterada i a l’W amb el Pont de Suert Alta Ribagorça Es troba entre la zona de transició entre els Pallars i la Ribagorça Al N, el territori és molt accidentat per afloraments granítics i esquistosos i amb una ampla llenca de gres vermellós, a més de…
curull

Curull sobre una casa del poble de la Pardinella (Baixa Ribagorça)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Pinacle d’una xemeneia, fet amb teules, rajoles, etc, per evitar que hi entri la pluja o bé per augmentar-ne el tiratge.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina