Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
conca sedimentària
Geologia
Depressió actual o antiga dins la qual es dipositen els sediments, tot formant, de vegades, sèries molt potents.
tendència
Economia
Conjunt dels factors que determinen el moviment continu i prolongat de qualsevol activitat en una direcció coneguda durant un període de temps que és llarg amb relació al cicle econòmic
.
Una tendència és alcista o baixista observant un gràfic de sèries cronològiques i traçant una línia a través de la sèrie que minimitzi les distàncies entre la línia tendencial i les dades, i observant si puja o baixa en el temps Hom parla de tendència secular per designar el curs ascendent o descendent del desenvolupament sostingut que es presenta en qualsevol activitat durant èpoques relativament llargues
doxògraf
Filosofia
Compilador d’opinions, de sentències, etc.
En filosofia hom els esmenta en referir-se a la tradició doxogràfica que partí dels llibres 16 o 18 de Teofrast Physikōn dóksai ‘Opinions dels savis’, dels quals hom només conserva fragments d’un primer grup Les diferents sèries de doxografia poden ésser agrupades com a obres doctrinals, obres biogràfiques i les anomenades successions compilacions d’opinions d’acord amb la successió d’autors de diverses escoles
Jean-Michel Moreau

Els adéus , gravat de Jean-Michel Moreau
© Fototeca.cat - Corel
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i gravador francès, anomenat le Jeune
, germà de Louis-Gabriel Moreau
.
Fou dibuixant del gabinet del rei La seva fama és deguda principalment a les illustracions que féu d’obres literàries, com Les Chansons , de Laborde 1773, i l' Émile 1774 i la Nouvelle Héloïse 1783, de JJRousseau, on hom pot apreciar una gran compenetració entre l’escriptor i l’illustrador féu també les dues sèries per al Monument du costume del 1777 i el 1783, respectivament
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana

Exemplar num. 67 de la revista Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (2011)
Arqueologia
Revista bilingüe editada a Palma, Mallorca, des del 1885.
El seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio , d’Antoni R Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania , de Josep Maria Quadrado
Jaume Ministral i Massià
Educació
Literatura
Mestre i escriptor.
Guionista de ràdio i autor teatral amb Proceso a la vida i Demà és festa , el seu nom és conegut per les novelles Ciutat petita i delicada 1975, Nosaltres els mestres 1980, Confessem-nos 1980 i Tramuntana boja 1981, però sobretot per les sèries humorístiques televisives en català Doctor Caparrós Medicina General 1979, que li valgué el premi Ondas, i Doctor Caparrós, metge de poble 1982
Jaume Ministral i Massià
Literatura catalana
Novel·lista i guionista.
Guionista de ràdio i autor teatral amb Proceso a la vida i Demà és festa , el seu nom és conegut per les novelles Ciutat petita i delicada 1975, Nosaltres els mestres 1980, Confessem-nos 1980 i Tramuntana boja 1981, però sobretot per les sèries humorístiques televisives en català, Doctor Caparrós Medicina general 1979, que li valgué el premi Ondas, i Doctor Caparrós, metge de poble 1982
Hipòlit Garcia i Andreu
Cinematografia
Director d’animació i dibuixant.
Vida S’especialitzà en el camp del dibuix animat publicitari però també es dedicà al dibuix d’historietes i a la illustració de llibre infantil Installat a Barcelona des de molt jove, el 1955 s’inicià en el camp de l’animació en els estudis DIBSA de Francesc Macián, que fou un dels seus mestres, i amb el qual collaborà en el llarg Candelita , projecte inconclús, i El màgic dels somnis 1963-66 Després s’especialitzà en cinema publicitari la seva tècnica principal fou el dibuix animat, però també els models o objectes animats i els efectes especials El 1964 fou un dels socis fundadors de l’…
Miguel Ángel Campano Mendaza
Pintura
Pintor castellà.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid, i posteriorment es traslladà a París 1976 Estigué influït durant els anys setanta per l’abstracció geomètrica i per pintors com R Motherwell i F Kline A partir del 1980 feu llargues estades a París i la seva pintura prengué altres orientacions més figuratives i de delicats cromatismes, amb apropiacions de Poussin, Delacroix i Cézanne, entre d’altres Preocupat sobretot per qüestions formals i compositives, pren sovint el tema com a excusa per a realitzar-se en l’expressió La seva obra d’aquests anys restringeix la gamma cromàtica i recupera…
Alfons López
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, il·lustrador, humorista i autor de còmics.
S'inicià professionalment a la seva ciutat natal al final de la dècada dels anys seixanta Des d’aleshores ha collaborat en un gran nombre de publicacions periòdiques, tant de la premsa generalista Diario de Lérida , Oriflama , Grama , Diario de Barcelona , Mundo Diario , Canigó , El Viejo Topo , Avui , La Vanguardia i El Periódico com en publicacions d’humor i còmics Patufet , TBO , El Papus , El Jueves , Rambla , Más Madera i Fluide Glacial Fou també fundador i collaborador en diverses revistes de còmics i humor, entre les quals cal citar Butifarra 1975-78 Ha publicat diversos àlbums de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina