Resultats de la cerca

Deixebla d’ÉManet Exposà al Saló des del 1870 Conreà la pintura de temes burgesos i el paisatge, especialment marines L’educand , 1870, Musée de Vilanuèva d’Olt La niuada , 1874, i La llotja dels italians , 1875, Musée d’Orsay, París

Es casà el 1600 amb Charles d’Augennes, marquès de Rambouillet Fou cantada pels poetes, i tingué una influència considerable sobre la vida reial del seu temps a França, que exercí des del seu saló de l' Hôtel de Rambouillet

Dins dels balls llatins s’inclouen el txa-txa-txa , la rumba, la salsa, la samba, el mambo, el merengue, la bachata , el pasdoble, el bolero, el tango, el reggaeton  i la cúmbia, entre d’altres Per a la competició de dansa esportiva els balls llatins són el txa-txa-txa, la samba, la rumba, el pasdoble i el jive

Fou quatre cops campió d’Espanya en la modalitat estàndard 1998, 1999, 2002, 2003 amb la seva parella de ball Màrcia Cecchini Després de retirar-se de la competició professional, obriren a Manresa l’Escola de Ball de Saló Joan Cayuela & Màrcia Cecchini

Autodidacte Començà a exposar a Palma el 1952 i el 1960 obtingué la primera medalla del XIX Saló de Tardor de Mallorca Exposà a Chicago i Nova York 1961, Dayton 1962, Bonn 1962, París, etc Fou un reconegut representant de la pintura naïf

Dirigí la banda de l’hospici de Girona i fundà vers el 1910, juntament amb Josep Saló i Tomàs Sobrequés, l’Acadèmia Musical Gironina Fou considerat un dels millors flautistes catalans de l’època Dirigí el cor masculí La Regional, de gran qualitat musical

Filla d’Henri de Lenclos, rebé una educació acurada i liberal Mantingué relacions literàries i amoroses amb homes tan eminents com el gran Condé, La Rochefoucauld, Saint-Évremond i Sévigné El seu saló de París esdevingué el cenacle literari més famós de la seva època

Conreà la música i el cant, fundà un saló literari i fou membre de l’Accademia dei Pellegrini En les seves Rime 1554 expressà el seu amor turmentat pel comte Collatino di Collalto foren publicades després de la seva mort per la seva germana Cassandra

Feu també escultures per a un saló de la Llotja barcelonina, collaborà en el cadirat del cor del monestir de Montserrat i feu imatges per a la cartoixa de Montalegre i per a l’altar major de l’antiga església del Carme de Barcelona

Estigué en voga durant els segles XVII i XVIII a l’Europa occidental A Catalunya eren conegudes, a mitjan segle XIX, diferents modalitats d’aquesta dansa de saló, una de les quals perdura com a número de les ballades del ball de gitanes del Vallès