Resultats de la cerca
Es mostren 522 resultats
microcentral
Electrònica i informàtica
Central hidroelèctrica destinada a aprofitar salts d’aigua dels rius.
Estadi Municipal les Basses
Atletisme
Estadi d’atletisme del barri de les Basses de Lleida.
Fou construït el 1995 per l’arquitecte Jordi Fargas Soler i l’enginyer industrial Josep Casas Soldevila Consta d’una pista reglamentària de tartan amb 400 m de corda, vuit carrers, el camp central de gespa natural, els fossats de salts i la zona de llançaments També té un gimnàs annex, sauna i vestidors El Medilast Sport Lleida Unió Atlètica hi ha organitzat diferents torneigs de la Lliga de clubs, tant catalana com estatal, i també s’hi disputà un Campionat d’Espanya juvenil 1997
Aniol Serrasolses Solà
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià al Club Piragüisme Salt-Ter, i destacà en estil lliure i freeride Guanyà els Natural Games 2008 i la Copa Noruega d’extrem 2011 Navegà per rius de màxima dificultat i amb els salts més grans, feu el primer descens del salt del Puma, una cascada de 35 m a Xile, i aconseguí el segon rècord mundial en navegar per la cascada Big Banana, de 42 m Entrà a formar part de l’equip Red Bull Treballà com a guia de riu
Lluís Rigat Regi
Esquí
Esquiador i directiu.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en la modalitat d’esquí alpí També participà en els Campionats de Catalunya de salts d’esquí 1934 i guanyà les proves d’aquesta especialitat del Trofeu Josep Maria Blanc 1942 Participà en la fundació de l’Ski Club Camprodon 1934 i el Club Esquí Supermolina 1948 El seu fill Felip fou seleccionat per als Jocs Olímpics d’Hivern de Squaw Valley 1960, però una lesió impedí que hi participés
Àngel Joaniquet Ibarz

Àngel Joaniquet Ibarz
Arxiu À. Joaniquet Ibarz
Atletisme
Atleta.
Especialista en salts i curses de tanques, fou campió d’Espanya universitari 1953, de Catalunya 1959 i de Barcelona 1960 de salt de llargada Cofundà l’Associació Catalana d’Atletes Veterans ACAV i, des del 1969, competeix com a veterà i ha aconseguit 139 medalles en Campionats de Catalunya, 121 en Campionats d’Espanya, 19 en Campionats d’Europa i 6 en Campionats del Món També aconseguí diversos rècords catalans, estatals i europeus Fou designat Millor Atleta Català Veterà de l’any 1998, 1999
vall d’Ordesa
Paisatge de la vall d’Ordesa, al Pirineu axial aragonès
© B. Llebaria
Vall del Pirineu axial aragonès, a la província d’Osca, Aragó.
Correspon a la vall del riu Arazas, afluent de l’Ara, al peu del Mont Perdut, i que es presenta encaixada entre parets quasi verticals emmarcada entre el crestam del Circ de Cotatuero, Tres Sorores, serra Custodia i serra de Las Cutas Té uns 12 km de longitud i el riu salva els desnivells formant diversos salts d’aigua, com l’anomenada Cola de Caballo i les Gradas de Soaso La bellesa del paisatge i l’abundància de vegetació pi roig, pi negre, faig i avet feren que fos declarada el 1918 Parc Nacional
molí seder
Indústria tèxtil
Màquina per a tòrcer o retòrcer els fils de seda, de raió o d’altres matèries artificials o sintètiques de filament continu.
Consta d’un gran nombre de fusos disposats formant un arc, impulsats per una corretja contínua única que els fa voltar a una gran velocitat Aquests fusos porten uns rodets on hi ha enrotllat el fil de seda que hom vol tòrcer El fil es desenrotlla en sentit axial, atret per un mecanisme bobinador per fricció, a una velocitat d’enrotllament constant, i es torç en el seu recorregut ascendent Antigament eren moguts per força hidràulica, i llur emplaçament en la proximitat dels salts d’aigua procurava, a més, l’ambient humit necessari
antílop negre
antílop negre
© Fototeca.cat
Zoologia
Antílop d’uns 80 cm d’alçada, amb la cua molt curta.
Les banyes, presents només en el mascle, són implantades molt juntes, llargues, helicoidals i divergents, i acaben en punta El dimorfisme sexual és molt acusat el mascle té el pelatge negre i blanc i la femella és de tons bruns Habita les sabanes mancades d’arbres de l’Àsia tropical, a l’Índia especialment Forma ramats d’un gran nombre d’individus generalment un mascle, diverses femelles i les cries, bé que també s’aplega a vegades en grans ramades de centenars d’individus Té costums diürns És molt veloç, i fuig a grans salts
bolero
Dansa i ball
Ball d’una o més parelles, d’origen popular andalús, de compàs de 3/4 i format per tres parts o cobles acabades en una pausa que fan els balladors ( el bien parado
) mentre la música repeteix la tornada.
Sobresortí al final del s XVIII, gràcies sobretot al ballarí sevillà Sebastián Cerezo Ha estat molt popularitzat a Mallorca on, anomenat sempre en plural boleros , és encara ballat per diversos grups folklòrics El cant hi és executat a cor Existeixen variants de la versió anomenada boleros vells , que sembla la més antiga com el parado de Valldemossa Segons l’ambient i l’època han variat el moviment, més o menys moderat, el caire brillant i lleuger dels salts, el dibuix rítmic sempre ternari i el conjunt d’instruments originàriament les castanyoles i la guitarra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina