Resultats de la cerca

Nucli residencial, amb algunes indústries electrònica, aeronàutica S’hi troba el centre internacional de pesos i mesures Al segle XVII J Hardouin-Mansard i P Mignard hi construïren un palau on tingueren lloc els fets del 19 de brumari Bombardejat durant la guerra del 1870, fou destruït el 1891 El 1677 hi fou creada una manufactura de porcellana que funcionà fins el 1766

Centre industrial automòbils i explosius, té un observatori astrofísic en un castell construït el 1706 per Hardouin-Mansard, un museu Rodin a la casa on residí l’artista i la famosa Terrasse de Meudon, amb una bella panoràmica sobre la capital

Situada a l’àrea suburbana de París, és un centre bàsicament industrial de construccions aeronàutiques, electricitat, productes farmacèutics i indústries alimentàries i confecció

És un suburbi del S de París, i té indústria química i farmacèutica, de material elèctric i d’aparells de ràdio Hi ha escola superior d’electricitat

És un centre industrial de l’àrea suburbana de París metallúrgia, alimentació, química

Forma part de l’àrea suburbana del sud de París, a 2 km de Sceaux És un centre d’investigacions nuclears Hi ha indústria tipogràfica i alimentària xocolata i conreus florals rosers i hortícoles

Situada al peu del turó Valérien, constitueix un barri, en part residencial, a l’W de la capital Indústries farmacèutiques i aeronàutiques

És situada al S de París

Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de València Home…

A poc a poc anaren conquerint el territori comprès entre el Rin, el nord del Sena i la mar canal de la Mànega, i llur expansió arribà a la Gran Bretanya s I aC, de la qual ocuparen les terres del sud Foren els primers a aixecar-se contra Juli Cèsar, el qual els sotmeté l’any 57 aC, però continuaren revoltats els anys successius Dins l’Imperi Romà restaren inclosos al territori de la Bèlgica Una part dels belgues, en ésser empesos vers el s VI aC per altres pobles indoeuropeus —germànics—, emigraren cap el sud-oest i, travessant França i el Pirineu occidental, entraren a la…