Resultats de la cerca

Fou ordenat sacerdot i ocupà càrrecs eclesiàstics a Sevilla Atret per l’arqueologia, és autor de diversos estudis erudits Memorial de Utrera, 1604, però és conegut, sobretot, per la Canción a las ruinas de Itálica , poema escrit en estances on tracta el tema típicament barroc de la durada efímera de les glòries humanes

Germà gran i mestre de Francisco Guerrero Molt probablement es formà com a nen de cor a la catedral de Sevilla Cap al 1560 marxà a Itàlia, on sembla que treballà com a cantor del cor de Santa Maria Maggiore, a Roma Es coneix una collecció de sis motets i una desena d’arranjaments per a viola de mà d’obres seves en llengua vernacla deguts a Miguel de Fuenllana i Diego Pisador Vincenzo Galilei també publicà alguna intabulació d’aquests sonets en Fronino dialogo Venècia, 1568 En el Cancionero de Medinacelli , se’n conserven tres madrigals a quatre veus

Flequer d’ofici, a divuit anys ingressà al sindicat de forners de la CNT Després de la vaga general del 1917 es traslladà a Madrid Fou nomenat membre del comitè central del Partido Comunista de España, al quart congrés, a Sevilla 1932, i, després, secretari general El 1935 assistí com a delegat al setè congrés de la Internacional Comunista a Moscou, on fou elegit membre del comitè executiu de la Tercera Internacional En les eleccions del 1936 fou elegit diputat a corts per Madrid Després de la guerra s’exilià a França, i després a Moscou

El 1865 Alcalá Galiano, amb la finalitat purament documental que pintés i dibuixés la vida popular, el pensionà oficialment perquè pogués viatjar per la península Ibèrica A causa de la revolució del 1868 li fou retirada la pensió, i es dedicà a la illustració de periòdics “El Museo Universal”, “La Ilustración de Madrid” El realisme de Bécquer, matisat per un Romanticisme sobrevivent, donà una versió lírica de la gent del poble del s XIX Una bona collecció d’obres seves és al Museo de Arte Moderno, de Madrid

Conquerí una bona part del sud peninsular i sembla que no arribà a la Tarraconense Firmà amb el got Teodomir una capitulació amistosa S'establí a Sevilla i es casà amb Egilona, vídua de Roderic L’element got tingué una importància a la seva cort potser hi confiava per a independitzar-se de Damasc És possible que això fos la causa del seu assassinat

Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús 1781 i les doctrines lullianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea Formà part dels consells reials 1782, fou assessor de la intendència de Catalunya 1798 i alcalde major de Sevilla 1807, on fou catedràtic de lleis Fou pare de l’historiador Joaquim Maria Bover Publicà Compendio de Historia Universal 1796

Era a Còrdova l’any 1496, i es traslladà a Sevilla 1508, on realitzà la majoria de les seves obres Es destaquen el retaule de Maese Rodrigo universitat, el de Nicolás Durango 1509-13, catedral i la famosa Verge dels Navegants Archivo de Indias El seu estil, de composició i formes gòtiques, serveix de pont i inicia l’estil renaixentista a Andalusia, de fortes influències centreeuropees

Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso

Amant de Pere I de Castella des del 1352, amb la seva influència a la cort aconseguí càrrecs importants per a la seva família Malgrat les esposalles solemnes amb Blanca de Borbó 1353 i amb Joana de Castro 1354, el rei jurà davant les corts de Sevilla 1362 haver-se casat secretament amb María 1352 i, per tant, llurs fills Alfons, Beatriu, Constança i Isabel foren declarats hereus de Castella

Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii, que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia per l’inquisidor de Mallorca Guillem Caselles el mateix any 1483, hagué d’anar sovint a Roma 1484, on obtingué l’aprovació de l’obra, que fou reeditada vuit vegades fins el 1516 De retorn a Mallorca, es refugià amb els seus deixebles, anomenats daguins , al puig de Randa 1485 a causa dels…